Hem tornat a celebrar la diada de Sant Jordi, uns anys amb la meva dona passegem pel Passeig de Gracia dfesde la Diagonal fins a la Plaça de Catalunya, altres anys baixem per la Rambla de Catalunya, i això si cada any mes gent, mes parades de llibres, mes animació, veus la gent contenta, tant contenta que dingú diria que estem afrontant temps dificils, que passa a Barcelona? a que es deu la seva transformació?.
El dia de sant Jordi, el centre de Barcelona es tot el dia ple de gom a gom, i no només el centre, també les barriades, a Sant Andreu per tot el Passeig de Fabra i Puig no es podia donar ni un pas, i això ens poprta a fer-nos una pregunta, la mateixa pregunta que es feia l´altre dia el Sr. Cuní en el seu programa, a quin hora treballa tota aquesta gent que omple Barcelona tot el dia?.
Jo la meva resposta ja fa molts anys que la tinc, i que a la meva manera procuro donar-li ressó, hi ha molta gent que te horari laboral només de matins, altres personas tenen l´horari laboral només de tardes, i d´aquesta manera tothom te temps per anar a comprar llibres, per passejar amb una rosa a la ma, i fins i tot per trovar-se una segona ocupació submergida i sense declarar, mentrestant poca gent pensa en els mil.lions de persones que no troven feina ni de matí ni de tarda, i que en consequència no deuen estar de gaire bon humor, ni per anar a passejar, niper comprar roses i llibres, sortosament son mes els que treballen que no els que estan a l´atur, espero que un dia o altre algú es parará a pensar en les meves paraules, jo ja fa molts anys que hi penso, jo i el Sr. Buqueres tot sigui dit.
Que esta passant a Barcelona? jo diria que estem recollint els fruits d´aquell gran projecte olimpic que en Pasqual Maragall va impulsar fins a dur-lo a terme, i això es el que ens ha portat a disfrutar la ciutat que avui en dia tenim, Barcelona esbona per tot, per fer-hi negoci, per coneixer la seva cultura i la seva art, per disfrutar dela bellesa del seu litoral i de la seva montanya, Barcelona es bona tant si la bossa sona com si no sona, només cal sortir al carrer.
El projecte olimpic el va impulsar com deia abans en Pasqual Maragall, ell va ser l´anima d´aquell moment historic, pero hauriem de recordar, i tenir consciència com a ensenyança i experiència pels moments que estem vivint i per els que vindran, que en maragall va tenir a tot Catalunya al seu costat, tothom i va posar el seu granet de sorra, dingú va posar pals a les rodes, no voldria seguir escribint, sense dedicar un record per aquell gran barceloní, en Joan Antoni Samaranch, una vida dedicada a l´esport i a la seva ciutat.
Vull recordar, només per posar un exemple, que la Ronda de Dalt, en aquells moments una obra imprescindible, la va financiar i construir el Govern de la Generalitat, dingú va pensar en els vots que es guanyarien o es perderien, tothom va pensar en la importància del projecte en tot el seu conjunt i en lo que representava per Barcelona i per Catalunya.
El projecte de la Ronda de Dalt, ja feia anys que estaba endegat, diuen que l´Alcalde Massó, en pau descansi, un empresari, un home acostumat a conduyir i fer front a reptes importants, quan va arribar a l´alcaldia es va voler mirar el projecte de la Ronda de Dalt, després d´estudiar-lo i evaluar-lo, diuen que va dir, això, aquí a Barcelona no hi haura mai dingú que tingui "pebrots" per fer-ho, doncs es va fer, tot i lo difil que era, es va fer, repeteixo, en Maragall va tenir al seu costat a tot Catalunya, i això haurien de tenir-ho present, tots els que en aquests moments que estem vivint, sobretot en el camp de la política, han de impulsar el nostre projecte sobiranista, que d´una manera o altra Catalunya necesita veure acabat, si pot ser, ben acabat, i a gust d´una majoria que es pogui expressar mijançant una papereta, i fent alló tant senzill posar-la dins d´una urna.
Josep mª Carbonell i Vilaró
lunes, 27 de abril de 2015
jueves, 16 de abril de 2015
AMERICA, AMERICA, AMERICA,
Els Presidents dels Estats Units només tenen vuit anys per governar, en molts casos vuit anys son masses anys.però en ocasions com en el moment present amb el President Obama, jo soc del que penso que es una pena, una gran pena, que els Estats units i tot el mon en general, veiem apartat de la política a un gran home d´Estat.
Estic segur que si es pogués tornar a presentar, tornaria a guanyar, si analitzem la seva actuació, tot i veient-ho desde aquí, desde Catalunya a l´altre banda de mon, fins i tot sembla mentira les grans conquestes que el President Obama i a tot nivell, a conseguit per el seu païs i per tots els americans en general, sobretot per les classes mes desfavorides, en circumpstàncies certament dificils i lluitant contra els poderosos grups de presió econòmica, que tanta influència tenen en la política dels Estats Units.
La present crisis econòmica, varen ser els primers en patir-la.però també els primers en sortir-ne, porten ja uns quants anys de creixement continuat, tothom te feina, la tassa d´atur es merament testimonial, la covertura sanitaria universal, la regulació d´uns quan mi.lions d´inmigrants, que han vist com els seus drets civics han estat reconeguts, va iniciar la lluita contra la lliure posessió d´armes de foc, aquí no va pogué l´industria d´armes dels Estats units es massa influient. En política exterior, va donar fi a les guerres de l´Irak i de l´Afganistan, esta normalitzant les relacions amb Cuba i l´Irán, i aixìo pot representar l´inici d´una època de prosperitat i pau per tota l´America del Sud en el cas de Cuba, i en el cas de l´Irán tenir al costat un aliat important, en un moment en el que feia molta fdalta, conseguir un equilibri de poders en tot l´Orient Mitjà.
El President Obama estic segur que será recordat per tots els americans, com un gran President, que també haurá comés errors com tothom, però amb un balaç final certament positiu, no haurá estat un d´aquells que esperen que les coses es resolguin soles amb el pas del temps, de coses n´ha fet moltes i totes importants, ha dut el timó, agafat am,b valentia, força i decisió, es un d´aquells casos on es recorda alló "d´America, America, America" i el seu sempre anomenat somni americá.
Això potser ens porta a parlar dels Presidents catalans i espanyols que hem tingut, avui en dia ja podem tenir el nostre criteri i fer el nosatre resum,, hem tingut presidents que si han estat masse temps, no vull dir amb això que ho hagin fet tot malament, només estic dient que si van estar massa temps. ni ha hagut algún que si ha estat just el temps que si tenia que estar, algún altre que ja no tenia ni que haver arribat, i després, i tot que jo no milito en el partit Popular, ni he votat mai al Partit Popular, penso que varem tenir un President, el Sr. Aznar, que tot i amb els seus errors, que també els va cometre, si si hagués estat vuit anys mes, tots plegats haguessim anat millor, fins i tot nosaltres els catalans.
Recordant la meva militància a Convergència, en aquella època "es deia", "es deia", "es deia" que en el curs de les negociacions en aquells moment frequents entre la Generalitat i el Govern Central, aquests ens deien, voleu dir que en comptes de desplegar la Policía Autonòmica, no us seria mes convenient deixar ben resolt el tema de la financiació?, nosaltres sembla ser queens varem estimar mes tenir la Policia Autonòmica, potser per tota la simbiologia que això portava al darrere.
Frequentment dins de la política catalana posem al devant dels diners, els temes identitaris i simbolics, penso que es un error, amb la butxaca ben plena, els temes identitaris es resolen millor.
Els Mossos d´Esquadra els tenim aquí desplegats per tot Catalunya, i que per molts anys, son una policia eficient, ben preparada, i dotada dels millors elements per dur a terme la seva feina, constanment tenim exemples, algún d´ells ben recent , de la seva bona actuació, però això si, es evident que mantenir-la, te un cost molt important.
Amb tot el respecte per l´Institució dels Mossos, avui en dia, i tal com estan les coses, es llogic que molts catalans pensin que a Catalunya hi han altres aspectes tan esencials com la Policia Autonòmica, Investigació i recerca, sanitat, ajuts familiars, gent dependent, educació, cultura, etc. etc. etc.
Darrerament ja sento parlar massa de les televisions autonòmiques, compte perque això, per l´incidència que te amb la llegua, la cukltura i la tradició catalanes, no es toca am,b això que dingí si atreveixi.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Estic segur que si es pogués tornar a presentar, tornaria a guanyar, si analitzem la seva actuació, tot i veient-ho desde aquí, desde Catalunya a l´altre banda de mon, fins i tot sembla mentira les grans conquestes que el President Obama i a tot nivell, a conseguit per el seu païs i per tots els americans en general, sobretot per les classes mes desfavorides, en circumpstàncies certament dificils i lluitant contra els poderosos grups de presió econòmica, que tanta influència tenen en la política dels Estats Units.
La present crisis econòmica, varen ser els primers en patir-la.però també els primers en sortir-ne, porten ja uns quants anys de creixement continuat, tothom te feina, la tassa d´atur es merament testimonial, la covertura sanitaria universal, la regulació d´uns quan mi.lions d´inmigrants, que han vist com els seus drets civics han estat reconeguts, va iniciar la lluita contra la lliure posessió d´armes de foc, aquí no va pogué l´industria d´armes dels Estats units es massa influient. En política exterior, va donar fi a les guerres de l´Irak i de l´Afganistan, esta normalitzant les relacions amb Cuba i l´Irán, i aixìo pot representar l´inici d´una època de prosperitat i pau per tota l´America del Sud en el cas de Cuba, i en el cas de l´Irán tenir al costat un aliat important, en un moment en el que feia molta fdalta, conseguir un equilibri de poders en tot l´Orient Mitjà.
El President Obama estic segur que será recordat per tots els americans, com un gran President, que també haurá comés errors com tothom, però amb un balaç final certament positiu, no haurá estat un d´aquells que esperen que les coses es resolguin soles amb el pas del temps, de coses n´ha fet moltes i totes importants, ha dut el timó, agafat am,b valentia, força i decisió, es un d´aquells casos on es recorda alló "d´America, America, America" i el seu sempre anomenat somni americá.
Això potser ens porta a parlar dels Presidents catalans i espanyols que hem tingut, avui en dia ja podem tenir el nostre criteri i fer el nosatre resum,, hem tingut presidents que si han estat masse temps, no vull dir amb això que ho hagin fet tot malament, només estic dient que si van estar massa temps. ni ha hagut algún que si ha estat just el temps que si tenia que estar, algún altre que ja no tenia ni que haver arribat, i després, i tot que jo no milito en el partit Popular, ni he votat mai al Partit Popular, penso que varem tenir un President, el Sr. Aznar, que tot i amb els seus errors, que també els va cometre, si si hagués estat vuit anys mes, tots plegats haguessim anat millor, fins i tot nosaltres els catalans.
Recordant la meva militància a Convergència, en aquella època "es deia", "es deia", "es deia" que en el curs de les negociacions en aquells moment frequents entre la Generalitat i el Govern Central, aquests ens deien, voleu dir que en comptes de desplegar la Policía Autonòmica, no us seria mes convenient deixar ben resolt el tema de la financiació?, nosaltres sembla ser queens varem estimar mes tenir la Policia Autonòmica, potser per tota la simbiologia que això portava al darrere.
Frequentment dins de la política catalana posem al devant dels diners, els temes identitaris i simbolics, penso que es un error, amb la butxaca ben plena, els temes identitaris es resolen millor.
Els Mossos d´Esquadra els tenim aquí desplegats per tot Catalunya, i que per molts anys, son una policia eficient, ben preparada, i dotada dels millors elements per dur a terme la seva feina, constanment tenim exemples, algún d´ells ben recent , de la seva bona actuació, però això si, es evident que mantenir-la, te un cost molt important.
Amb tot el respecte per l´Institució dels Mossos, avui en dia, i tal com estan les coses, es llogic que molts catalans pensin que a Catalunya hi han altres aspectes tan esencials com la Policia Autonòmica, Investigació i recerca, sanitat, ajuts familiars, gent dependent, educació, cultura, etc. etc. etc.
Darrerament ja sento parlar massa de les televisions autonòmiques, compte perque això, per l´incidència que te amb la llegua, la cukltura i la tradició catalanes, no es toca am,b això que dingí si atreveixi.
Josep mª Carbonell i Vilaró
viernes, 10 de abril de 2015
SETMANA SANTA A BARCELONA
Per norma habitual, fins ara quan arribava la Setmana Santa, acostumavem a traslladar-nos al poble d´on som originaris per passar aquests quatre dies, els nets i algún fill es vestien de caramellaires, celebravem tots junts l´apat del dia de Pasqua, i per lo que a mi respecta, em passava moltes hores assegut i llegint a la vora del foc, el foc acompanya molt, fa transcorre el temps volant, aquests quatre dies al poble, sense fer res de l´altre mon, ajudaven a canviar alló que diuen "el xip", amb altres pàraules a trencar la vida habitual.
Aquest any la meva dona i jo, varem decidir quedar-nos a Barcelona, aquí a la ciutat si no tens altres obligacions, de coses per fer, dit d´altre manera, d´esbarjos, en troves molts. L´Ajuntament darrerament esta mostrant interés, en restaurar i acondicionar els miradors de la ciutat, aquesta mateixa setmana s´ha parlat molt del mirador de la Rovira, nosaltres per no sortir del nostre districte, varem anar a visitar el mirador de la Torre Baró, un cop restaurada la Torre Baró ha quedat molt acollidora, i la panoràmica de la ciutat que desde aquest punt es pot talaiar el preciosa.
Un altre cosa que no haviem fet mai, es assistir el Dissabte Sant a la Vetlla Pasqual de la nostre Parroquia, ha fora l´Esglesia hi ha un pati, on varen encendre el Foc Pasqual, els feligresos assistents, encenen les seves espelmes, i dins de la foscor i el silenci, es fa una volta al pati tot cantant les cançons llitúrgiques habituals, seguidament tota la comitiva es trasllada a l´interior de l´Esglesia, on es celebra la Santa Missa, es tracta d´una cerimonia, tot s´ha de dir, acollidora però de molta durada, varem arribar a les deu de la nit i en sortiem a les dotze.
Potser a la duració de la Missa i va contribuir, el fet de que tres persones, joves, al voltant dels trenta anys, varen ser batejats i dos d´ells fins i tot comfirmats, dos nois i una noia, una noia per cert molt atractiva, una noia d´aquelles que fan de bon batejar.
Moltes vegades he pensat, que tothom s´hauria de batejar a una edat, en la que ja es tingués capacitat de decidir, si es vol ser catolic, o es vol seguir un altre religió,o fins i tot també, optar per no practicar cap activitat religiosa, recordo quan varem batejar als nostres fills, i estic parlant de quaranta anys enrere, que el rector ens preguntava si voliem que els nostres fills fossin catolics, ens deia que teniem de ser conscients de la responsabilitat que assumiem, jo entre mi pensava si no seria mes llogic, esperar que el fill arrivés a una edat mes avançada, si mes no al voltant de l´adolescència, per traslladar aquesta responsabilitat als mateixos fills, que son els que realmenthan de decidir si volen ser catolics o protestants, per posar un exemple.
Els pares en molts moments de la vida, ens permetem assumir unes responsabilitats que no haurien de ser nostres, com aquell pare que es metge, i anima als fills perque també ho siguin, quin error mes gran es, adoptar aquest tipus de conducta, o be aquella familia que te un negoci de tota la vida, i que fa mans i manigues perque els fills donin continuitat al negoci familiar, sense comprendre que no estan fent cap be, ni al fill ni al negoci.
Dins d´aquesta vida son moltes les decisions a prendre, però les ha d´assumir qui les ha de prendre, i a la edat i en el moment en els que això ja es pot fer.
Jo mateix soc Perit Industrial, els meus clients em deien que jo era un bon tecnic, potser si que es veritat, però també es veritat, que si a casa meva no haguessim tingut una empresa metalúrgica fundada pels besavis, jo probablement m´hauria guanyat la vida, fent això que estis fent ara de jubilat, escribiont llegint i pensant, ja no soc a temp de poder-ho esmenar, però a tot el jovent, els hi hem de saber oferir aquesta possibilitat, tenim l´obligacio de fer-ho aixìs.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Aquest any la meva dona i jo, varem decidir quedar-nos a Barcelona, aquí a la ciutat si no tens altres obligacions, de coses per fer, dit d´altre manera, d´esbarjos, en troves molts. L´Ajuntament darrerament esta mostrant interés, en restaurar i acondicionar els miradors de la ciutat, aquesta mateixa setmana s´ha parlat molt del mirador de la Rovira, nosaltres per no sortir del nostre districte, varem anar a visitar el mirador de la Torre Baró, un cop restaurada la Torre Baró ha quedat molt acollidora, i la panoràmica de la ciutat que desde aquest punt es pot talaiar el preciosa.
Un altre cosa que no haviem fet mai, es assistir el Dissabte Sant a la Vetlla Pasqual de la nostre Parroquia, ha fora l´Esglesia hi ha un pati, on varen encendre el Foc Pasqual, els feligresos assistents, encenen les seves espelmes, i dins de la foscor i el silenci, es fa una volta al pati tot cantant les cançons llitúrgiques habituals, seguidament tota la comitiva es trasllada a l´interior de l´Esglesia, on es celebra la Santa Missa, es tracta d´una cerimonia, tot s´ha de dir, acollidora però de molta durada, varem arribar a les deu de la nit i en sortiem a les dotze.
Potser a la duració de la Missa i va contribuir, el fet de que tres persones, joves, al voltant dels trenta anys, varen ser batejats i dos d´ells fins i tot comfirmats, dos nois i una noia, una noia per cert molt atractiva, una noia d´aquelles que fan de bon batejar.
Moltes vegades he pensat, que tothom s´hauria de batejar a una edat, en la que ja es tingués capacitat de decidir, si es vol ser catolic, o es vol seguir un altre religió,o fins i tot també, optar per no practicar cap activitat religiosa, recordo quan varem batejar als nostres fills, i estic parlant de quaranta anys enrere, que el rector ens preguntava si voliem que els nostres fills fossin catolics, ens deia que teniem de ser conscients de la responsabilitat que assumiem, jo entre mi pensava si no seria mes llogic, esperar que el fill arrivés a una edat mes avançada, si mes no al voltant de l´adolescència, per traslladar aquesta responsabilitat als mateixos fills, que son els que realmenthan de decidir si volen ser catolics o protestants, per posar un exemple.
Els pares en molts moments de la vida, ens permetem assumir unes responsabilitats que no haurien de ser nostres, com aquell pare que es metge, i anima als fills perque també ho siguin, quin error mes gran es, adoptar aquest tipus de conducta, o be aquella familia que te un negoci de tota la vida, i que fa mans i manigues perque els fills donin continuitat al negoci familiar, sense comprendre que no estan fent cap be, ni al fill ni al negoci.
Dins d´aquesta vida son moltes les decisions a prendre, però les ha d´assumir qui les ha de prendre, i a la edat i en el moment en els que això ja es pot fer.
Jo mateix soc Perit Industrial, els meus clients em deien que jo era un bon tecnic, potser si que es veritat, però també es veritat, que si a casa meva no haguessim tingut una empresa metalúrgica fundada pels besavis, jo probablement m´hauria guanyat la vida, fent això que estis fent ara de jubilat, escribiont llegint i pensant, ja no soc a temp de poder-ho esmenar, però a tot el jovent, els hi hem de saber oferir aquesta possibilitat, tenim l´obligacio de fer-ho aixìs.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)