Pocs dies enrere em va arribar una informació, en la que es comunicava l´intenció de l´Ajuntament de Barcelona, en quan a millorar e incrementar les instalacions de parcs infantils, es aquest un aspecte de la ciutat que cada cop te mes usuaris, i per tant es molt d´agrair l´esforç que te previst fer el Govern municipal.
Cada vegada som mes els avis que per una cosa o altre, ens hem de fer carreg dels nets, i francament aquesta es una feina que es fa de gust, i que fins i tot penses que et pertoca fer.-la, a fi i efecte de posar el teu granet de sorra i tenir a canvi la satisfacció de poder reunir al teu voltant una familia com mes nombrosa millor.
Els nets a partir del moment que de bon matí arriben a casa, et toca fer-los jugar, vigilar-los, perque tot jugant facin com menys destrosses millor, i a la vegada procurar que mengin quan han de fer-ho, i que dormin les hores que els pares creuen necesàries, però després de tot lo dit i resumint, jo diria que el problema no es el fet de tenir-los, tot al contrari, el problema, el real problema es trovar la manera de entretenir-los, sobretot en la mesura que es van fent grans.
Els col.legis fan gaire be tres mesos de vacances, al meu entendre son excesives vacances, els pares, la majoria d´ells, no poden gaudir de tants dies de festa, i aquí ja hauriem d´entrar en l´etern problema de com conciliar la vida familiar amb la laboral, els pares tal com estan aquestes coses avui en dia, no poden dedicar als fills tot el temps que ells voldrien.
Durant els nou mesos del curs, una solució que troven els pares per tenir als fills ocupats fora de casa, es la de procurar activitats extra-escolars, esport, música, idiomas, balklet, dança, clases de reforç escolar etc.es aquesta la millor manera d´aprofitar el temps i a la vegada fer coincidir l´horari dels fills amb els dels pares.
Quan arriba l´estiu, es troven solucions amb les sortides de colònies, campus esportius, futbol, basquet etc.però finalmenti fins que els pares no comencen les seves vacances, la millor solució son aquests parcs infantils dels que parlavem, on entre que hi arribes, juguen una bona estona amb la sorra, els engronxadors, els tobogans etc. i després quan tornes cap a casa ja ha passat una bona part del matí, just a temps perque dinin i facin una mica de migdiada.
Per altre banda, els parcs infantils, i per lo que fa respecte a la gent gran que acompanya als infants, han esdevingut en certa manera un club social, on hi fas o retroves, noves o velles amistats, cosa que també es d´agrair, mentres la canalla fan castells de sorra, tu pots fer petar les teves xerrades amb algún conegut.
He pensat amb aquest tema del parcs infantils, potser, imbuit per un fet que va tenir lloc uns dies enrere, mentres els nens jugaven, es va sentar en un banc, molt aprop d´on jo estava assegut, un senyor de la meva edat, la seva fasomia em va resultar familiar, i automaticament vareig posar en funcionament l´ordenador que porto incorporat dins del meu cervell, perque comencés a fer memoria, na va tardar gaire a encendres la llumeta, aquell altre avi era en Casamada, un company que jo habia tingut cinquanta anys enrere, quan feiem les milicies universitàries al campament dels Castillejos.
Mi vareig acostar, perdona, el teu nom es Casamada?, si Carbonell soc jo mateix, bastant mes vell però soc jo, aquí em tens a Sant Andreu jugant amb els nets, després de tants anys eren moltes les coses per parlar i recordar, varem començar evocant aquells dos estius de campament, els companys, els comandaments militars, la vida de la milicia, dura, feixuga, però en definitiva curtidora per tots aquells estudiants acostumats a una vida planera i acomodeticia, en guardem un bon record, es veritat Casamada? si noi t´enrecordes d´aquells caps de setmana quan baixavem a Salou per mirar de tirar la canya? es ben cvlar que m´enrecordo i fins i tot recordo que tu eres un fiorça bon pescador, parlant de tirar la canys en va dir, no cal ni sortir d´aquest parc, has vist quines mares venen a jugar amb els nens? saps que et dic Casamada? que he tingut molt de gust de retrovar-me amb tu, però val mes que ho deixem per un altre dia, a la nostre edat ja no ens convé fer correr massa el cap.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
sábado, 28 de junio de 2014
miércoles, 18 de junio de 2014
CAL FILAR PRIM
Desde que el Sant Pare Francesc va arribar al Vaticá, jo personalment he posat força atenció a l´hora de llegir i escoltar totes les seves manifestacions, perque aquestes, acompanyades d´un taranná diferent al que estavem acostumats, m´han portat a pensar que un nou cicle, amb les reformes i els comportaments que tots els creients esperavem, habia arribat al si de l´Esglesia Catòlica.
Comprenc l´inquietud del Sant Pare, al devant de la situació que estem vivint, am,b un increment generalitzat de la pobresa, de la manca de recursos socials, del pas enrere que s´ha donat en tots els ambits de la Sanitat, educació, atenció a la gent gran i a la infantesa etc.
Però com molt be diu el Sant Pare, cal agafar-ho tot amb pinces, això que nosaltres diem, cal filar prim, jo diria que no es pot parlar de tota una generació perduda, es aquesta generació a la que estem fent referència, una generació amb un molt alt index de preparació,emprenedora, amb expectatives de fer coses, es clar que no tots son aixís, hi ha qui renuncia a lluitar, cal buscar el lloc i el moment per poder desenvolupar tot el gran actiu del que disposen, moltesvegades lluny de casa i dels seus, no es aquest que estem vivint, un bon moment, però també sen ´s ha denmostrat que som una societat molt solidària, que sap donar ajut als que mes ho necessiten, l´estament familiar, una vegade mes ha donat probes de lo important que es tenir una familia al darrere,on s´ajuden els uns als altres, el sant Pare pot estar en la confiança de que ens en sortirem, encara queden dins de la nostre societat molts valors, abans parlavem de preparació, profesional o universitaria però segueixen havent-hi altres tipus de valors tan o mes importants.
Seguint amb el sant Pare, (avui toca parlar d´ell), tambñe diria que cal filar molt prim, o com ell diu, agafar amb pinces, el tema de l´independència, si mes no aquí a Catalunya, la majoria filem molt prim, no s´ha donat cap tipus de violència per ajudar a trovar sortida al nostre moviment soberanista, molts de nosaltres mirem de propiciar altres vies d´actuació, que poguin donar solució i també satisfacció a les aspiracions del nacionalisme catalá, en principi, només demanem llibertat per poder votar, de manera que tot el poble pogui decidir quin ha de ser el futur del nostre país.
Al Sant Pare, convindria que se li donés informació de tot lo que ha passat a les Illes Balears, on un activista defensor de l´ensenyament de la llengua catalana, endegués una vaga de fam, que la portat al llindar de poser en seriós perill la seva salut.
Fins al moment present, no he assistit a cap manifestació de les que s´han fet fins ara per recolzar el procés soberanista, i això s´ha donat perque com que acostumo a filar molt prim, totes aquestes coses les agafo amb pinces, quan veus tanta gent junta al carrer, el que fa por es pensar que podria passar si algún grup de violents aprofitesssin la circumstància, per provocar una situació que posés en entredit el caire pacific que tenim els catalans per assolir les nostres aspiracions.
Abans deia que no he anat a cap manifestació tot i que sento un profuns respecte per tot el moviment soberanista, per la gent que l´impulsa, i per tota la gent que si ba ja no hi es, en altres moments ha lluitat per defensar aquesta causa, el proper Onze de Septembre tinc entés que volen omplir la Gran Via i l´Avinguda Diagonal a partir de la seva confluència amb la plaça de Les Glories, per omplir aquestes dues avingudes, cal que hi vagi molta gent, hem de ser- hi tots, no ens podem quedar a casa, no ens podem permetre fer el ridicul, aquesta vegada a casa hi anirem., espero que tot es desenvolupi amb pau i tranquilitat, no cal agafar res amb pinces però si, filar molt prim.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Comprenc l´inquietud del Sant Pare, al devant de la situació que estem vivint, am,b un increment generalitzat de la pobresa, de la manca de recursos socials, del pas enrere que s´ha donat en tots els ambits de la Sanitat, educació, atenció a la gent gran i a la infantesa etc.
Però com molt be diu el Sant Pare, cal agafar-ho tot amb pinces, això que nosaltres diem, cal filar prim, jo diria que no es pot parlar de tota una generació perduda, es aquesta generació a la que estem fent referència, una generació amb un molt alt index de preparació,emprenedora, amb expectatives de fer coses, es clar que no tots son aixís, hi ha qui renuncia a lluitar, cal buscar el lloc i el moment per poder desenvolupar tot el gran actiu del que disposen, moltesvegades lluny de casa i dels seus, no es aquest que estem vivint, un bon moment, però també sen ´s ha denmostrat que som una societat molt solidària, que sap donar ajut als que mes ho necessiten, l´estament familiar, una vegade mes ha donat probes de lo important que es tenir una familia al darrere,on s´ajuden els uns als altres, el sant Pare pot estar en la confiança de que ens en sortirem, encara queden dins de la nostre societat molts valors, abans parlavem de preparació, profesional o universitaria però segueixen havent-hi altres tipus de valors tan o mes importants.
Seguint amb el sant Pare, (avui toca parlar d´ell), tambñe diria que cal filar molt prim, o com ell diu, agafar amb pinces, el tema de l´independència, si mes no aquí a Catalunya, la majoria filem molt prim, no s´ha donat cap tipus de violència per ajudar a trovar sortida al nostre moviment soberanista, molts de nosaltres mirem de propiciar altres vies d´actuació, que poguin donar solució i també satisfacció a les aspiracions del nacionalisme catalá, en principi, només demanem llibertat per poder votar, de manera que tot el poble pogui decidir quin ha de ser el futur del nostre país.
Al Sant Pare, convindria que se li donés informació de tot lo que ha passat a les Illes Balears, on un activista defensor de l´ensenyament de la llengua catalana, endegués una vaga de fam, que la portat al llindar de poser en seriós perill la seva salut.
Fins al moment present, no he assistit a cap manifestació de les que s´han fet fins ara per recolzar el procés soberanista, i això s´ha donat perque com que acostumo a filar molt prim, totes aquestes coses les agafo amb pinces, quan veus tanta gent junta al carrer, el que fa por es pensar que podria passar si algún grup de violents aprofitesssin la circumstància, per provocar una situació que posés en entredit el caire pacific que tenim els catalans per assolir les nostres aspiracions.
Abans deia que no he anat a cap manifestació tot i que sento un profuns respecte per tot el moviment soberanista, per la gent que l´impulsa, i per tota la gent que si ba ja no hi es, en altres moments ha lluitat per defensar aquesta causa, el proper Onze de Septembre tinc entés que volen omplir la Gran Via i l´Avinguda Diagonal a partir de la seva confluència amb la plaça de Les Glories, per omplir aquestes dues avingudes, cal que hi vagi molta gent, hem de ser- hi tots, no ens podem quedar a casa, no ens podem permetre fer el ridicul, aquesta vegada a casa hi anirem., espero que tot es desenvolupi amb pau i tranquilitat, no cal agafar res amb pinces però si, filar molt prim.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
CAL FILAR PRIM
Desde que el Sant Pare Francesc va arribar al Vaticá, jo personalment he posat força atenció a l´hora de llegir i escoltar les seves manifestacions, perque aquestes, acompanyades d´un taranná diferent al que estavem acostumats, m´han portat a pensar que un nou cicle, amb les reformes i el comportament que tots els creients esperavem, habia arribat al side l´Esglesia Catòlica.
Comprenc l´inquietud del Sant Pare al devant de la situació que estem vivint, amb un increment generalitzat de la pobresa, de la manca de recursos socials, del pas enrere que s´ha donat en tots els ambits de la sanitat, educació, atenció a la gent gran i a l´infantesa.
Però com molt be diu el Sant Pare, cal agafar-ho tot amb pinces, això que nosaltres diem, cal filar prim, jo diria que no es pot parlar de tota una generació perduda, es aquesta generació a la que estem fent referència, una generació amb un molt alt index de preparació, emprenedora, amb ex`pectatives de fer coses, esta clar que no tots son aixís, hi ha qui renuncia a lluitar, cal buscar el lloc i el moment per popder desenvolupar tot el gran actiu de coneixements que porten, moltes vegades lluny de casa i dels seus, no estem pasant per un bon moment, es ben cert, però tambe ens ha arribat la constancia de que al niostre voltant tenim una societat molt solidaria, que sap donar ajut als mes necessitats, l´estament familiar ha donat un cop mes probes de lo important que es tenir una familia al darrere, on pares, fills, avis i nets, s´ajuden els uns als altres, el Sant Pare pot estar en la confiança de queens en sortirem, dins de la nostre societat encara hi podem trovar molts valors, abans parlavem de preparació, profesional o universitària, però també segueixen existint altres tipus de valors.
Seguint am,b el Sant Pare (avui toca parlar d´ell), també diria que cal filar molt prim, o com ell diu agafar amb pinces el tema de l´independència, si mes no aqui a Catalunya la mahjoria filem molt prim, no s´ha donat cap tipus de violència per trovar una sortida al nostre moviment soberanita, molts de nosaltres mirem de propiciar altres vies d´actuació, que poguin donar solució i també satisfacció a les aspiracions de l´independentisme català, en principi només demanem una cosa, llibertat per poder votar, de manera que tot el poble pogui decidir quin ha de ser el futur del nostre país.
Al Sant Pare convé que algú li doni informació de tot lo que ha passat a les Illes Balears, on s´ha permés sense cap mirament, que un activista defensor de l´ensenyament de la llengua catalana, arribés al llindar de posar en seriós perill la eva salut.
Comprenc l´inquietud del Sant Pare al devant de la situació que estem vivint, amb un increment generalitzat de la pobresa, de la manca de recursos socials, del pas enrere que s´ha donat en tots els ambits de la sanitat, educació, atenció a la gent gran i a l´infantesa.
Però com molt be diu el Sant Pare, cal agafar-ho tot amb pinces, això que nosaltres diem, cal filar prim, jo diria que no es pot parlar de tota una generació perduda, es aquesta generació a la que estem fent referència, una generació amb un molt alt index de preparació, emprenedora, amb ex`pectatives de fer coses, esta clar que no tots son aixís, hi ha qui renuncia a lluitar, cal buscar el lloc i el moment per popder desenvolupar tot el gran actiu de coneixements que porten, moltes vegades lluny de casa i dels seus, no estem pasant per un bon moment, es ben cert, però tambe ens ha arribat la constancia de que al niostre voltant tenim una societat molt solidaria, que sap donar ajut als mes necessitats, l´estament familiar ha donat un cop mes probes de lo important que es tenir una familia al darrere, on pares, fills, avis i nets, s´ajuden els uns als altres, el Sant Pare pot estar en la confiança de queens en sortirem, dins de la nostre societat encara hi podem trovar molts valors, abans parlavem de preparació, profesional o universitària, però també segueixen existint altres tipus de valors.
Seguint am,b el Sant Pare (avui toca parlar d´ell), també diria que cal filar molt prim, o com ell diu agafar amb pinces el tema de l´independència, si mes no aqui a Catalunya la mahjoria filem molt prim, no s´ha donat cap tipus de violència per trovar una sortida al nostre moviment soberanita, molts de nosaltres mirem de propiciar altres vies d´actuació, que poguin donar solució i també satisfacció a les aspiracions de l´independentisme català, en principi només demanem una cosa, llibertat per poder votar, de manera que tot el poble pogui decidir quin ha de ser el futur del nostre país.
Al Sant Pare convé que algú li doni informació de tot lo que ha passat a les Illes Balears, on s´ha permés sense cap mirament, que un activista defensor de l´ensenyament de la llengua catalana, arribés al llindar de posar en seriós perill la eva salut.
viernes, 6 de junio de 2014
REFERENDUM, CONSULTA, CONFIANÇA
No fa gaires dies, en un altre article, ja feia esment d´un aspecte esencial que a lo llarg de la meva vida sempre m´ha acompanyat, no m´agraden els canvis, soc un conservador, en moltes ocasions els canvis venen obligats per raons d´edat, de salut, o be perque ja s´han complert els terminis d´actuació que contemplen les lleis o els reglaments en un moment donat, però altres vegades els canvis ariben simpement per voler millorar una situació o actuació determinades, i no sempre s´encerta.
Dit lo anterior, lo que tampoc m´agrada son les herencies imposades a dit, per la persona que deixa un carreg o una situació de privilegi, les persones que es troven en aquesta situació de tenir que succeir a un altre que deixa el carreg vacant, per poder treballar tranquils, amb confiaça, per poder prendre decisions moltes vegades dificils i trascendents, tenen que comptar amb el recolsament, d´una militància, d´una massa social, o fins i tot d´un poble.
Encara es recent el traspás de poders que es va dur a terme dins del F. C. Barcelona, el President Rosell per raons personals va tenir que deixar el carreg, en un moment on dins del Barça es donaven fets d´aquells que no ajuden a treballar tranquil, va ser anomenat com a President, el que ja era sot-President, el Sr. Bartomeu, persona que d´acord amb el que ja he dit abans, si es per mi pot ocupar el carreg tants anys com volgui, però ja fa uns quants dies li vareig aconsellar a través d´un d´aquests articles i ara ho torno a fer al devant de les informacions recentment arribades, que treballaria en millors condicions, després d´haver fet front a unes eleccions o si mes no a un vot de confiaça, jo votaré al seu favor, repeteixo que no m´ñ agraden els canvis, però hi ha coses que val mes fer-les tu mateix per propia iniciativa, que no pas que te les facin fer altres, que en molts casos no reuneixen ni els atributs ni les condicions per poder-ho fer.
Al Princep Felip li han traspassat una responsabilitat, en aquests moment feixuga, encara que gratificant, dificil per el moment de crisi del que tot just sembla que ens començem a recuperar, i per algún serrell que va quedar pendent de resoldre, després de la transició que va conduir el seu pare, el Rei Joan Carles, aquella trasició dels anys setanta es va resoldre molt be, jo guardo un entranyable record d´aquells anys, però hem d´acceptar que quan als responsables sel´s presentava un tema que podia resultar conflictiu, es deixava a la vorera pedent de resoldre´l quan les circumstàncies ho fessin posible.
Urgències `pendents de resoldre, com tots sabem, son el tema territorial, la reforma de l´Administració, la revisió en profundidad de l´Estat de les Äutonomies, el seu sistema de finançament, i la posada en marxa d´un nou ordenament laboral.
Aviat viurem un altre cop, moments d´aquells que a tots els que els varem preseciar quasi quaranta anys enrere, ens portarán a evocar l´acte de coronació de l´any 1.975, quan el Sr. Rodriguez de Valcarcel President d´aquelles Corts, va acomiadar l´acte amb aquell emocionant crit de "VIVA EL REY".
Un cop celebrats aquests proper events, que ens tornaran a tenir a tots pendents de la televisió, tornará a arribar la normalitat, i en la mesura que tots aquells serrells que abans esmentavem i que el futur Rey haurá heretat, jo li recomenaria desde la meva modesta i respectuosa posició, que vagi pensant en un moment, el que ell cregui mes oportú, per demanar a tot el poble espanyol,la confiança que la majoria pensem que mereix.
Un cop el poble espanyol li hagi otorgat la confiança, la Monarquia haurá quedat totalment consolidada i que per molts anys.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Dit lo anterior, lo que tampoc m´agrada son les herencies imposades a dit, per la persona que deixa un carreg o una situació de privilegi, les persones que es troven en aquesta situació de tenir que succeir a un altre que deixa el carreg vacant, per poder treballar tranquils, amb confiaça, per poder prendre decisions moltes vegades dificils i trascendents, tenen que comptar amb el recolsament, d´una militància, d´una massa social, o fins i tot d´un poble.
Encara es recent el traspás de poders que es va dur a terme dins del F. C. Barcelona, el President Rosell per raons personals va tenir que deixar el carreg, en un moment on dins del Barça es donaven fets d´aquells que no ajuden a treballar tranquil, va ser anomenat com a President, el que ja era sot-President, el Sr. Bartomeu, persona que d´acord amb el que ja he dit abans, si es per mi pot ocupar el carreg tants anys com volgui, però ja fa uns quants dies li vareig aconsellar a través d´un d´aquests articles i ara ho torno a fer al devant de les informacions recentment arribades, que treballaria en millors condicions, després d´haver fet front a unes eleccions o si mes no a un vot de confiaça, jo votaré al seu favor, repeteixo que no m´ñ agraden els canvis, però hi ha coses que val mes fer-les tu mateix per propia iniciativa, que no pas que te les facin fer altres, que en molts casos no reuneixen ni els atributs ni les condicions per poder-ho fer.
Al Princep Felip li han traspassat una responsabilitat, en aquests moment feixuga, encara que gratificant, dificil per el moment de crisi del que tot just sembla que ens començem a recuperar, i per algún serrell que va quedar pendent de resoldre, després de la transició que va conduir el seu pare, el Rei Joan Carles, aquella trasició dels anys setanta es va resoldre molt be, jo guardo un entranyable record d´aquells anys, però hem d´acceptar que quan als responsables sel´s presentava un tema que podia resultar conflictiu, es deixava a la vorera pedent de resoldre´l quan les circumstàncies ho fessin posible.
Urgències `pendents de resoldre, com tots sabem, son el tema territorial, la reforma de l´Administració, la revisió en profundidad de l´Estat de les Äutonomies, el seu sistema de finançament, i la posada en marxa d´un nou ordenament laboral.
Aviat viurem un altre cop, moments d´aquells que a tots els que els varem preseciar quasi quaranta anys enrere, ens portarán a evocar l´acte de coronació de l´any 1.975, quan el Sr. Rodriguez de Valcarcel President d´aquelles Corts, va acomiadar l´acte amb aquell emocionant crit de "VIVA EL REY".
Un cop celebrats aquests proper events, que ens tornaran a tenir a tots pendents de la televisió, tornará a arribar la normalitat, i en la mesura que tots aquells serrells que abans esmentavem i que el futur Rey haurá heretat, jo li recomenaria desde la meva modesta i respectuosa posició, que vagi pensant en un moment, el que ell cregui mes oportú, per demanar a tot el poble espanyol,la confiança que la majoria pensem que mereix.
Un cop el poble espanyol li hagi otorgat la confiança, la Monarquia haurá quedat totalment consolidada i que per molts anys.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)