Un cop ja han tingut lloc les recents eleccions al Parlament Europeu, en les que per cert s´han donat uns resultats que per el meu gust son mes que satisfactoris, el nostre procés soberanista que ens ha de portar a una consulta en la que tota la ciutadania es pogui expressá lliurement, ha sortit clarament reforçar, i el nostre missatge a Europa i les seves Institucions també ha estat contundent, Catalunya espera resposta.
Moure fitxa, aquesta es l´expressió mes escoltada, però cal tenir en compte que de fitxes a sobre la taula tots en tenim i tots hauriem de jugar-les, saber-les jugar, i fins i tot com a totes les partides saber acceptar un risc raonable.
Jo, que per el moment disposo de temps per poder-ho fer, poso força atenció a les informacions que donen els diaris i les tertulies televisives, i en el curs de tots aquest mesos que portem parlant del procés soberanista de Catalunya, penso que sen´s va donar un moment clau ue en el seu dia ja vareig esmentar, però que si mes no fins ara, no ha merescut per part de cap comentarista, l´importància i trascendència que al meu entendre tenia.
Estic fent referència a una entrevista que se li va fer al Sr. Duran i Lleida, Sr. Duran, li preguntaven, hi ha alguna raó que ens porti a pensar que encara mereix la pena seguir negociant amb el Partit Popular? El Sr. Duran va contestar, si, encara queda una petita porta overta.
Aquella entrevista es va aturar en aquest punt, perque no la seguiem? quina es aquesta petita porta overta? jo la resposta me la suposo, fins i tot diria que tinc la certesa de saber quina es aquesta petita porta overta, i al final tindré que dir-ho, si encara no ho hi fet, es perque penso que no soc jo el que ha de donar aquest pas, ancara que m´aniria prou be, jo amb la política i amb aquest articles per el moment no m´hi guanyo la vida.
Les eleccions al Parlament eren evidentment un tema prioritari, com també ho era el missatge que el poble de catalunya tenia la necessitat de fer arriba a Brusel.les, tot ha estat positiu, repeteixo, si mes no per el meu gust.
Per`la vida segueix, i les autoritats europees, les qe prenguin possessió un dia d´aquests dels seus carregs, haurien de fer les coses una miqueta millor que fins ara, estric segur de que será aixís, i que el projecte europeu s´anirá consolidant, aquí a nivell d´Espanya embé s´han de seguir fent coses, tothom reconeix i desde Europa també, que hem millorat sensiblement la nostre situació, però que encara calen mes reformes, segueixent havent punts febles, un d´ells, el que mes sobresurt, es evidentement la situació del nostre mercat laboral.
Aquests ultims dies he llegit comentaris dálgún economista certament prestigiós, en els que com ha resultat dels seus estudis, ens trasllada la seva opinió de que per tornar a la situació del any 2.007 hauriem désperar fins l´any 2.025, sortosament he lleguit altres articles d´un altre economista tam,bé molt escoltat i respectat, on sen´s diu que això d´esperar fins l´any 2.025 no pot ser, fins i tot en un segon article, dona solucions certament imaginatives per combatre la nostre angoixant tassa d´atur.
També un cop cada mes, procuro escoltar la veu d´un altre economista, que per cert no acostuma a ser gaire optimiste, però que també insisteix, al igual que jo mateix, que dins de la nostre tassa d´atur, hi ha un component estructural que la condiciona en gran manera, totalment d´acord, i per canviar les estructures s´han de dur a terme reformes estructurals, deixem l´ordinador i per poc que poguem, posem-nos a pensar, cal fer-ho.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
viernes, 30 de mayo de 2014
viernes, 16 de mayo de 2014
ESPAÑOLIZANDO
He aguardado unos dias abntes de escribir este artículo, en la confianza de que o bien a través de algún medio de comunicación o biern a través de las redes sociales, llegaria algún comentario del tema que voy a tratar, no ha sido así, y debe ser digo yo, porqué no se le ha dado importáncia, porque todos los que tendrian algo que decir, repito, han pensado que el tema en questión no merecia ni un simple comentario, yo en cambio si que le he dado importancia y ello deber porque teniendo la edad que tengo, y conservando a Dios gracias una buena memoria, me permití volver al año 1.968 cuando Joan Manel Seerrat fué escogido para cantar en el festival de eurovisión su canción "La,La,La." el cantautor catalan quiso cantarla en catalan, ello le fue prohibido y en consequencia fué substituido por otra cantante, como represalia Joan Manel Serrat fué vetado durante diez años en todos los canales de radio y televisión.
Ya son muchos los años, en los que con mejor o peor suerte, hemos participado en este festival de eurovisión, una manifetación de caracter alegre, festiva en la que participa toda Europa, esta europa que tanto nos esta costando levantar, basicamente pienso yo, porque la creación de este nuevo ordenamiento político-administrativo, presupone en cierta manera, la pérdida de influència o así deberia ser, de los grandes Estados europeos, que hasta ahora habian regido siempre sus propios destinos.
Esta perdida de influencia de los estados miembros, esta necesidad que todos hemos auspiciado, de reforzar y asentar la creación de esta gran Europa, que seria sin duda una de las perincipales perotagonistas de todo lo que puediera acontecer a nivel mundial, no quiere decir, o así deberia ser, que todas las naciones con o sin Estado, e incluso todas las regiones que se extienden en el confin europeo, vean peligrar su identidad, su lengua, su cultura o sus tradiciones.
Ya sabemos que a nivel de trabajo, la lengua europea que hemos adoptado es el inglés, pero en una manifestación festiva como el festival de eurovision, nuestro medio de expresión debe seguir siendo cono así ha sido hasta ahora, el castellano, y sin se prefiere aportar alguna variante, y ya que hablamos de representar a España, hay ottras lenguas españolas, el c atalán, el euskera, el valenciano, o el gallego, esta es una buen a manera de españolizar a la juventud española, sin necesidad de coartar o dificultar, la enseñanza i divulgación de ninguna de estas lenguas.
Es frecuente el caso de paises nòrdicos o del Este europeo, paises con lenguas minoritárias y poco conocidas, que recurren al inglés en manifestaciones como la que nos ocupa, pero este no es el caso de España, el Castellano es una de las lenguas mas habladas del planeta y el catalán es un idioma empleado habitualmente por cerca de diez millones de personas, y que por muchos años que así sea, independientemente de que nuestra juventud consiga unos niveles de inglés que les permita trabajar y estudiar en esta lengua, y de que las otras lenguas españolas, que se hablan en España se sientan convenientemente divulgadas y protejidas.
Llevábamos ya muchos años de malos resultados en este festival de Eurovisión, en ocasiones incluso cayendo en el ridículo, no ha sido este el resultado del reciente festival, la canción era bonita, estuvo muy bien interpretada, y probablemente para mi gusto mereció un mejos resultado, solo nos falló el idioma, posiblemente el resultado habria sido otro.
Es una lástima que nos empeñemos en españolizar cuando las circunstàncias no lo aconsejan y que en cambio cuando es el momento de hacerlo, cometamos errores como el del pasado sábado, el buen nacionalista español que por cierto hay muchos, debe serlo y sentirse así, desde que se levanta por la mañana hasta que se acuesta por la noche, y no solo en momento puntuales para condicionar y coartar el desarrollo cultural y linguístico de otros ciudadanos españoles que sienten el anhelo de poder hacerlo así.
De quien fúe el error? probablemente de Televisión Española, pero tenemos un Gobierno y un Ministerio de Cultura, que siempre se muestran proclives a defender la posición del castellano, puede haber pasado que en esta ocasión solo esten pendientes de ganar "la décima"
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Ya son muchos los años, en los que con mejor o peor suerte, hemos participado en este festival de eurovisión, una manifetación de caracter alegre, festiva en la que participa toda Europa, esta europa que tanto nos esta costando levantar, basicamente pienso yo, porque la creación de este nuevo ordenamiento político-administrativo, presupone en cierta manera, la pérdida de influència o así deberia ser, de los grandes Estados europeos, que hasta ahora habian regido siempre sus propios destinos.
Esta perdida de influencia de los estados miembros, esta necesidad que todos hemos auspiciado, de reforzar y asentar la creación de esta gran Europa, que seria sin duda una de las perincipales perotagonistas de todo lo que puediera acontecer a nivel mundial, no quiere decir, o así deberia ser, que todas las naciones con o sin Estado, e incluso todas las regiones que se extienden en el confin europeo, vean peligrar su identidad, su lengua, su cultura o sus tradiciones.
Ya sabemos que a nivel de trabajo, la lengua europea que hemos adoptado es el inglés, pero en una manifestación festiva como el festival de eurovision, nuestro medio de expresión debe seguir siendo cono así ha sido hasta ahora, el castellano, y sin se prefiere aportar alguna variante, y ya que hablamos de representar a España, hay ottras lenguas españolas, el c atalán, el euskera, el valenciano, o el gallego, esta es una buen a manera de españolizar a la juventud española, sin necesidad de coartar o dificultar, la enseñanza i divulgación de ninguna de estas lenguas.
Es frecuente el caso de paises nòrdicos o del Este europeo, paises con lenguas minoritárias y poco conocidas, que recurren al inglés en manifestaciones como la que nos ocupa, pero este no es el caso de España, el Castellano es una de las lenguas mas habladas del planeta y el catalán es un idioma empleado habitualmente por cerca de diez millones de personas, y que por muchos años que así sea, independientemente de que nuestra juventud consiga unos niveles de inglés que les permita trabajar y estudiar en esta lengua, y de que las otras lenguas españolas, que se hablan en España se sientan convenientemente divulgadas y protejidas.
Llevábamos ya muchos años de malos resultados en este festival de Eurovisión, en ocasiones incluso cayendo en el ridículo, no ha sido este el resultado del reciente festival, la canción era bonita, estuvo muy bien interpretada, y probablemente para mi gusto mereció un mejos resultado, solo nos falló el idioma, posiblemente el resultado habria sido otro.
Es una lástima que nos empeñemos en españolizar cuando las circunstàncias no lo aconsejan y que en cambio cuando es el momento de hacerlo, cometamos errores como el del pasado sábado, el buen nacionalista español que por cierto hay muchos, debe serlo y sentirse así, desde que se levanta por la mañana hasta que se acuesta por la noche, y no solo en momento puntuales para condicionar y coartar el desarrollo cultural y linguístico de otros ciudadanos españoles que sienten el anhelo de poder hacerlo así.
De quien fúe el error? probablemente de Televisión Española, pero tenemos un Gobierno y un Ministerio de Cultura, que siempre se muestran proclives a defender la posición del castellano, puede haber pasado que en esta ocasión solo esten pendientes de ganar "la décima"
Josep Mª Carbonell i Vilaró
miércoles, 7 de mayo de 2014
FINAL DE TEMPORADA, NO DE CICLE
Quan en Pep Guardiola es va acomiadar, vareig escriure que feia molt temor que passés tot el que esta passant, em va incomodar que el Pep ens deixés, semblava que amb ell haviem trovat la persona, el nostre Fergusson, un entrenador per tota la vida i que tingués la confiança del soci tant si es guanyava com si es perdia.
Inspirava temor repeteixo, tornar a escoltar xiulets de protesta, mocadorades demanant la dimisió de l´entrenador o fins i tot del President, pancartes ofensives anvers els jugadors i els tecnics, canvis d´entrenador a mitja temporada, pleits, litigis entre directiva i jugadors, aquest era el Barça que varem viure molts anys.
Si alguna cosa hem d´agrair ara que estem acabant la present temporada, es el fet de que tot això que deia, per el moment no ha tingut lloc, l´aficionat s´ha mostrat respectuós amb els jugadors, com també amb l´entrenador, i potser ha estat aixís perque el soci entent, que a nivell esportiu les coses no s´han fet malament del tot. El Barça segueix tenint els mateixos grans jugadors, hem tingut moments de bon futbol, hem arribat a la final de la copa del rei, que es va perdre de la mateixa manera que s´hagué pogut guanyar, l´Atletic ens va eliminar a quarts de final però no s´ens va passejar com an al Chelsea, estem lluitant fins el darrer moment per guanyar la lliga.
Amb el mundial al tombar la cantonada, els jugadors segueixen defensant els colors de la samarreta sense amagar la cama, lluitant i treballant dins del camp, el soci ho veu d´aquesta manera, i després de tants anys d´exit, de titols, esta demostrant que hem arribat a aquell punt, en el que volem guanyar, sabem ganyar, però també hem aprés a perdre, es d´elogiar el comportament que estan tenint aquest any tant el soci del Barça com els seus jugadors i el seu entrenador.
Dit això, dona l´impresió, de que a nivell directiu i de secretaria tecnica, anem una mica desorientats o desconcertats, ens han passat en cosa de poc temps masses coses, els despatxos no funciones, i aquest mal funcionament ha vegades hi ha el perill de que es traslladi al terreny de joc.
Quan encara es pot guanyar la lliga, quan encara queden il.lusions, quan aquests jugadors que tenen un mundial al devant, i als que encara sel´s demana que no amaguin la cama i que lluitin fins el final, es fa public els contactes amb un altre entrenador, sense que ni la directiva ni els serveis tecnics, s´haginm adressat al soci per assabentar-lo de les seves intencions, i quan per l´altre banda, l´entrenador que encara es el responsable de l´equip, no s´hagi publicament acomiadat, dona una imtage francament lamentable.
Anys enrere, dos grans Presidents com en Josep Lluís Nuñez o en Jan Laporta, per motius ments rellevants es varen veure sotmesos a un vot de censura, no hauriem de tornar a situacions d´aquest estil, però el que si em sembla hi ho dic amb anim constructiu, es que aquest President i aqusta junta s´haurien de veure legitimats i refrendats, convocant unes eleccions que traslladés al soci un programa i una linea d´actuació ben definida.
Aquest final de temporada esta resultant insoportable i no com a consequència ni del soci, ni del entrenador ni dels jugadors, posem- hi remei i el futur será nostre.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Inspirava temor repeteixo, tornar a escoltar xiulets de protesta, mocadorades demanant la dimisió de l´entrenador o fins i tot del President, pancartes ofensives anvers els jugadors i els tecnics, canvis d´entrenador a mitja temporada, pleits, litigis entre directiva i jugadors, aquest era el Barça que varem viure molts anys.
Si alguna cosa hem d´agrair ara que estem acabant la present temporada, es el fet de que tot això que deia, per el moment no ha tingut lloc, l´aficionat s´ha mostrat respectuós amb els jugadors, com també amb l´entrenador, i potser ha estat aixís perque el soci entent, que a nivell esportiu les coses no s´han fet malament del tot. El Barça segueix tenint els mateixos grans jugadors, hem tingut moments de bon futbol, hem arribat a la final de la copa del rei, que es va perdre de la mateixa manera que s´hagué pogut guanyar, l´Atletic ens va eliminar a quarts de final però no s´ens va passejar com an al Chelsea, estem lluitant fins el darrer moment per guanyar la lliga.
Amb el mundial al tombar la cantonada, els jugadors segueixen defensant els colors de la samarreta sense amagar la cama, lluitant i treballant dins del camp, el soci ho veu d´aquesta manera, i després de tants anys d´exit, de titols, esta demostrant que hem arribat a aquell punt, en el que volem guanyar, sabem ganyar, però també hem aprés a perdre, es d´elogiar el comportament que estan tenint aquest any tant el soci del Barça com els seus jugadors i el seu entrenador.
Dit això, dona l´impresió, de que a nivell directiu i de secretaria tecnica, anem una mica desorientats o desconcertats, ens han passat en cosa de poc temps masses coses, els despatxos no funciones, i aquest mal funcionament ha vegades hi ha el perill de que es traslladi al terreny de joc.
Quan encara es pot guanyar la lliga, quan encara queden il.lusions, quan aquests jugadors que tenen un mundial al devant, i als que encara sel´s demana que no amaguin la cama i que lluitin fins el final, es fa public els contactes amb un altre entrenador, sense que ni la directiva ni els serveis tecnics, s´haginm adressat al soci per assabentar-lo de les seves intencions, i quan per l´altre banda, l´entrenador que encara es el responsable de l´equip, no s´hagi publicament acomiadat, dona una imtage francament lamentable.
Anys enrere, dos grans Presidents com en Josep Lluís Nuñez o en Jan Laporta, per motius ments rellevants es varen veure sotmesos a un vot de censura, no hauriem de tornar a situacions d´aquest estil, però el que si em sembla hi ho dic amb anim constructiu, es que aquest President i aqusta junta s´haurien de veure legitimats i refrendats, convocant unes eleccions que traslladés al soci un programa i una linea d´actuació ben definida.
Aquest final de temporada esta resultant insoportable i no com a consequència ni del soci, ni del entrenador ni dels jugadors, posem- hi remei i el futur será nostre.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)