Efectivamente escribo este articulo a modo de resumen de todo lo acontecido en estas últimes fechas, antes de empezar el periodo vocacional.
Esta mañana viendo un programa de televisión en el que se comentaban los actos que tuvieron lugar en el curso del dia de ayer, en el Parlamento de Catalunya así como por la tarde en el Teatro Nacional de Catalunya, he prestado especial atención a la persona del Sr. Oriol Jonqueres Vicepresidente del Gobierno de Catalunya, a la vez que Secretario General de su partido Esquerra Republicana.
Pienso que el Sr. Jonqueres, a pesar de la incertidumbre acerca del resultado final del proceso sobiranista que estamos viviendo en Catalunya, da muestra de ser persona de talante optimista, distendido y muy locuaz, de fàcil oratoria y con buen dominio del escenario político, y todo ello pienso yo, que puede ser un buen reflejo de dos factores importantes, se trata de un buen político, un hombre que sabe hacer muy bien la política, y que ha entrado en escena, justo en el momento oportuno para defender lo que el y su Partido siempre han defendido, y en segundo luigar, la causa de su optimismo, supongo que también radica en el hecho de constatar que el resultado de la labor llevada a cabo por el mismo y por su partido, en el curso de estos últimos cinco años, ha sido mas que satisfactorio.
Cinco año atrás, en el momento de iniciarse el proceso sobiranista, Esquerra Republicana contava con diez o doce diputados en el parlamento catalán, mientras Convergència i Unió pasava de los sesenta, en la última encuesta de este fin de semana, el Partido de Jonqueres obtiene 43 escaños, mientras Convergència se queda con algo mas de veinte, evidentemente, o alguien ha hecho las coses muy bien, o alguien las ha hecho muy mal, me atreviria a decir que el que las ha hecho mal no ha sido el Sr. Jonqueres, por lo demas, solo desearle como nacionalista catalan que soy, muchos exitós en su labor, mque doy por seguro redundarà en el benestar y prosperidad del pueblo de Catalunya.
Lo único que sabe mal, es que en este proceso ademas de que los resultados a nivel de partido no les hayan acompañado, Convergència ha sido la que se ha llevado todas las heridas, algunes de elles ciertamente doloroses, el Presidente Mas, las Consejeras Rigau y Ortega, el Consejero Ohms han sido sometidfos a juicio, y ademas inhabilitados para volver a ejercer sus funciones habituales, recientemente la Consejera Meritxell Borras también ha sido imputada por malversación, prevaricación y no se cuantas coses mas por haver tenido la mala idea de dirijir el proceso de adquisición de las urnes electorales.
No creo que la gente de Convergència se encuentre demasiado a gusto, a nadie le gusta interpretar el papel que a ellos les ha tocado representar, el papel, y lamento decirlo, de aquel cornudo al que encima le hacen pagar la bebida, muy doloroso.
Solo nos queda esperar ante el ya cercano final del proceso, que el buen hacer de las dos partes, Generalitat y Gobierno Central conduzcan el proceso a un final satisfactorio.
El que las coses vayan bien o mal, no solo depende del papel de la Generalitat y del Gobierno Central, al parecer, no se si es hoy mismo o mañana, que el Sr. Rajoi tiene un encuentro con el Sr. Sánchez, que a su vez lo tuvo hace pocos dies con su Majestad el Rey, y no olvidemos el papel importante que pueden representar en un futuro próximo, otras fuerzas politicas con Podemos, Ciutadans y Catalunya en Comú, fuerzas políticas que llegan a este momento con las manos y la cabeza mas que limpias y que pueden representar un papel importante y decisorio en los avatares que se sucedan en un próximo futuro político.
Empieza una nueva etapa en la política espanyola, con la llegada de la democràcia, la Sociedad espanyola ha dado un salto importante, haciéndose un lugar entre los paises mas desarrollados del mundo, però en su momento quedaron coses por hacer, y ahora después de cuarenta años, entendemos que hay coses que deben renovarse, y en esto estamos todos, y este es en parte el origen de todo lo que esta sucediendo en Catalunya, somos una sociedad inquieta, que sigue marcándose objetivos cada vez mas ammiciosos.
Volveremos a estar en contacto en Septiempre, entretanto deseo a todos los que me siguen unas felices vacaciones, por lo demas a pie de articulo siemper me sirvo anotar mi teléfono y mi correo por si alguien desea contactar conmigo, en cuyo caso serà un palcer atenderles.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
jueves, 6 de julio de 2017
sábado, 1 de julio de 2017
LLENGUA -TRADICIONS I PELES
Acabo d´escriure aquest article, i al revisar-lo em dono compte de que m´he deixat de comentar el tercer aspecte del que volia parlar, un aspecte aquest, molt important per la feina i el desenvolupament de tot el poble, es si ho voleu dir aixís "les peles" o potser mes ben dit el finançament autonòmic, sense un bon finançament, queden desateses les polítiques culturals, d´ensenyament, d´infraestructures, i molt important, els ajuts a les famílies i a la gent gran.
Amb la riquesa que es genera a Catalunya, l´Estat espanyol ja fa temps que esta fent allò que ells en diuen "las cuentas del gran capitan" i lo que sap mes greu es quan et dones compte, de que mentres aquí estem pendents dels referèndums i de una possible independència, per darrere hi ha algú que en esta fotent la cartera, i per el que sembla sense que dingú s´en dongui compte.
Llengua, tradicions i pèles, que tothom o tingui ben present, aquests son els tresctes a conservar i millorar en lo possible, si es que pensem en un futur pròsper i enriquidor.
No cal separar-se de la resta de l´Estat, en aquest mon global en el que vivim, l´unió fa la força, son molts els anys que ja han transcorregut desde que el nostre destí va lligat amb el d´Espanya i avui en dia i cada vegada mes, amb el d´Europa, per el que cal fer, es fer les coses be, a fi i efecte de que la nostra llengua, i les nostres tradicions quedin preservades de qualsevol atac, i després d´això no us en descuideu "les peles"
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
Amb la riquesa que es genera a Catalunya, l´Estat espanyol ja fa temps que esta fent allò que ells en diuen "las cuentas del gran capitan" i lo que sap mes greu es quan et dones compte, de que mentres aquí estem pendents dels referèndums i de una possible independència, per darrere hi ha algú que en esta fotent la cartera, i per el que sembla sense que dingú s´en dongui compte.
Llengua, tradicions i pèles, que tothom o tingui ben present, aquests son els tresctes a conservar i millorar en lo possible, si es que pensem en un futur pròsper i enriquidor.
No cal separar-se de la resta de l´Estat, en aquest mon global en el que vivim, l´unió fa la força, son molts els anys que ja han transcorregut desde que el nostre destí va lligat amb el d´Espanya i avui en dia i cada vegada mes, amb el d´Europa, per el que cal fer, es fer les coses be, a fi i efecte de que la nostra llengua, i les nostres tradicions quedin preservades de qualsevol atac, i després d´això no us en descuideu "les peles"
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
LLENGUA, TRADICIONS, I PELES
Aquests son al meu entendre, els tres aspectes que el catalanisme mes ha de saber respectar i al efecte conservar, i amb això no vull dir que estiguin en perill, però es tanta la importància que tenen pel futur de Catalunya que convé no posar-los en situació de risc.
De tots tres, la llengua es la que menys em fa patir, i no em fa patir perquè ja tenim al darrere una llarga experiència de lluita, quaranta anys de dictadura franquista en el curs dels quals es va intentar per tots els mitjans dificultar tant el seu ensenyament com el seu desenvolupament per poder expressar-se i escriure lliurement fent us de la nostre llengua vernàcula, el franquisme no va poder, a pesar de totes les dificultats el català va sobreviure la figura del dictador, no diré que reforçat, però si situat en una plataforma de llançament que amb l´arribada de la democràcia el pogués situar en una posició de privilegi i de reconeixement arreu del mon.
Arribada la democràcia, no tot han estat flors i violes per el català, una de les estratègies del franquisme havia estat la de propiciar l´arribada massiva de gent de tota l´Espanya a Catalunya, amb el convenciment de que tota aquesta població de parla castellana seria un contrapès que posaria en dificultats el desenvolupament del català, arribats aquells moments de la transició, no em canso mai de repetir que la tasca tant del PSUC com del PSC, va ajudar a integrar a tota la gent de parla castellana en un projecte comú de bona convivència amb tot el conjunt de forces catalanistes.
Encara ara i transcorreguts quaranta anys mes, aquests de democràcia, se sent algú que posa en qüestió el model d´ensenyament català, com aquells altres que s´atreveixen a posar-se com a objectiu, el fet d´espanyolitzar als nens catalans, però no podran, tinc una gran confiança amb la força i arrelament de la nostre llengua, ho dei el mateix Camilo José Cela, "el catalan nunca morirà, y no morirà porque tiene detras el soporte de una gran obra literaria, y esto es lo mas importante a fin de evitar que una llengua caiga en peligro.
Mes que la llengua que com acabo d´explicar no em preocupa en excés, en tota cas el que si hem de procurar, es posar-la a l´abast de tot el mon cultural i procurar aixís divulgar-la i reforçar-la com mes millor, el que si que ja em comença a preocupar encara que sigui per el moment només una mica, es tot lo que fa referència a les tradicions, tots els pobles que tenen una llarga història, amb una vida pròpia ben arrelada, tenen les seves tradicions, i aquestes s´han de saber conservar, perquè son coses que passen de pares a fills, deixant emprenta d´una manera de ser i de pensar.
Aquests dies estem celebrant les clàssiques revetlles de Sant Joan i Sant Pere, el meu pare es deia Pere, recordo que Sant Pere era un dia festiu, a casa sempre havíem celebrat el dia de Sant Pere, un xic adormits perquè el dia abans havíem tingut nit de revetlla, amb la coca i els petards com per Sant Joan, avui estic escrivint aquest article a la biblioteca municipal del meu barri, es dia laborable, el meu fill també es diu Pere com el seu avi que en pau descansi, y tot lo que he pogut fer es felicitar-lo per telèfon, de petards no s´en senten, i ahir vigília de Sant Pere la revetlla ja no es celebra.
Quan jo era un vailet a la majoria de cantonades de Barcelona, petita o grossa s´encenia una foguera, desde un parell de dies abans, el jovent passava per les botigues i domicilis, en la recerca de peces de fusta per poder cremar, arribada la nit de Sant Joan, els veïns baixaven al carrer amb una cadira per prendre la fresca, i petar una mica la xerrada mentres es consumia el foc. l´altre dia em sembla que vareig llegir que en tot Barcelonas´h avien encés 15 o 20 fogueres, potser una mica per la por dels accidents, la por de fer malbé l´enrejolat del carrer, tot una mica, i poser també que el jovent d´avui en dia contempla altres expectatives que les de recollir fusta i encendre cap foc, son coses que corren el perill d´anar-se perdent.
Aquests dies estic llegint comentaris de gent que es queixen del soroll dels petards, uns perquè no poden dormir, altres, diuen que els altera els sistema nerviós, i fins i tot n´hi han que pateixen perquè el soroll dels petards no deixa dormir a les seves mascotes.
No es pot comparar el nombre de petards que es llençaven anys enrere entre Sant Joan i Sant Pere, amb els pocs que esclaten avui en dia, per respecte a les nostres tradicions, si una nit a l´any no es pot dormir, no es dorm i no passa res de l´altre mon, i a les mascotes que no poden dormir, si tant els fan patr, es va a cal veterinari perquè els hi apliqui algun tractament tranquil·litzador.
Altre cosa que veig be, es que el subministrament de petards es faci en llocs apartats dels nuclis urbans a fi d´evitar accidents, com també son d´agrair totes les recomanacions que es poguin fer perquè no es llencin cohets en llocs de fàcil propagació, boscos, matolls, camps de cultiu abans de la sega, però dit tot això der petards i soroll com mes millor, amb el cel de la nit rogent per el resplendor de les fogueres, es la nit de Sant Joan, hauria de ser la nit de Sant Pere, dues de les nits mes tradicionals de Catalunya.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
De tots tres, la llengua es la que menys em fa patir, i no em fa patir perquè ja tenim al darrere una llarga experiència de lluita, quaranta anys de dictadura franquista en el curs dels quals es va intentar per tots els mitjans dificultar tant el seu ensenyament com el seu desenvolupament per poder expressar-se i escriure lliurement fent us de la nostre llengua vernàcula, el franquisme no va poder, a pesar de totes les dificultats el català va sobreviure la figura del dictador, no diré que reforçat, però si situat en una plataforma de llançament que amb l´arribada de la democràcia el pogués situar en una posició de privilegi i de reconeixement arreu del mon.
Arribada la democràcia, no tot han estat flors i violes per el català, una de les estratègies del franquisme havia estat la de propiciar l´arribada massiva de gent de tota l´Espanya a Catalunya, amb el convenciment de que tota aquesta població de parla castellana seria un contrapès que posaria en dificultats el desenvolupament del català, arribats aquells moments de la transició, no em canso mai de repetir que la tasca tant del PSUC com del PSC, va ajudar a integrar a tota la gent de parla castellana en un projecte comú de bona convivència amb tot el conjunt de forces catalanistes.
Encara ara i transcorreguts quaranta anys mes, aquests de democràcia, se sent algú que posa en qüestió el model d´ensenyament català, com aquells altres que s´atreveixen a posar-se com a objectiu, el fet d´espanyolitzar als nens catalans, però no podran, tinc una gran confiança amb la força i arrelament de la nostre llengua, ho dei el mateix Camilo José Cela, "el catalan nunca morirà, y no morirà porque tiene detras el soporte de una gran obra literaria, y esto es lo mas importante a fin de evitar que una llengua caiga en peligro.
Mes que la llengua que com acabo d´explicar no em preocupa en excés, en tota cas el que si hem de procurar, es posar-la a l´abast de tot el mon cultural i procurar aixís divulgar-la i reforçar-la com mes millor, el que si que ja em comença a preocupar encara que sigui per el moment només una mica, es tot lo que fa referència a les tradicions, tots els pobles que tenen una llarga història, amb una vida pròpia ben arrelada, tenen les seves tradicions, i aquestes s´han de saber conservar, perquè son coses que passen de pares a fills, deixant emprenta d´una manera de ser i de pensar.
Aquests dies estem celebrant les clàssiques revetlles de Sant Joan i Sant Pere, el meu pare es deia Pere, recordo que Sant Pere era un dia festiu, a casa sempre havíem celebrat el dia de Sant Pere, un xic adormits perquè el dia abans havíem tingut nit de revetlla, amb la coca i els petards com per Sant Joan, avui estic escrivint aquest article a la biblioteca municipal del meu barri, es dia laborable, el meu fill també es diu Pere com el seu avi que en pau descansi, y tot lo que he pogut fer es felicitar-lo per telèfon, de petards no s´en senten, i ahir vigília de Sant Pere la revetlla ja no es celebra.
Quan jo era un vailet a la majoria de cantonades de Barcelona, petita o grossa s´encenia una foguera, desde un parell de dies abans, el jovent passava per les botigues i domicilis, en la recerca de peces de fusta per poder cremar, arribada la nit de Sant Joan, els veïns baixaven al carrer amb una cadira per prendre la fresca, i petar una mica la xerrada mentres es consumia el foc. l´altre dia em sembla que vareig llegir que en tot Barcelonas´h avien encés 15 o 20 fogueres, potser una mica per la por dels accidents, la por de fer malbé l´enrejolat del carrer, tot una mica, i poser també que el jovent d´avui en dia contempla altres expectatives que les de recollir fusta i encendre cap foc, son coses que corren el perill d´anar-se perdent.
Aquests dies estic llegint comentaris de gent que es queixen del soroll dels petards, uns perquè no poden dormir, altres, diuen que els altera els sistema nerviós, i fins i tot n´hi han que pateixen perquè el soroll dels petards no deixa dormir a les seves mascotes.
No es pot comparar el nombre de petards que es llençaven anys enrere entre Sant Joan i Sant Pere, amb els pocs que esclaten avui en dia, per respecte a les nostres tradicions, si una nit a l´any no es pot dormir, no es dorm i no passa res de l´altre mon, i a les mascotes que no poden dormir, si tant els fan patr, es va a cal veterinari perquè els hi apliqui algun tractament tranquil·litzador.
Altre cosa que veig be, es que el subministrament de petards es faci en llocs apartats dels nuclis urbans a fi d´evitar accidents, com també son d´agrair totes les recomanacions que es poguin fer perquè no es llencin cohets en llocs de fàcil propagació, boscos, matolls, camps de cultiu abans de la sega, però dit tot això der petards i soroll com mes millor, amb el cel de la nit rogent per el resplendor de les fogueres, es la nit de Sant Joan, hauria de ser la nit de Sant Pere, dues de les nits mes tradicionals de Catalunya.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
Suscribirse a:
Entradas (Atom)