Estamos viviendo con intensidad, todo un proceso que nos ha de llevar a la formación de un nuevo gobierno, que conduzca, esperamos que con mano firme, el transito hasta la superación y salida de la crisis que hemos sufrido en el curso de los últimos siete u ocho años, a la vez que procurar cicatrizar las heridas que ha producido en todos los ámbitos de nuestra sociedad.
No solo se trata de cicatrizar las heridas, sino también tomar las medidas oportunas, para en su momento si se produce,poder hacer frente a una nueva crisis, o a la ya anunciada cuarta revolución industrial que parece estar a la vuelta de la esquina, y que puede conllevar profundos cambios en el mundo laboral y en nuestro modelo de vida.
Recientemente, en los últimos años, han aparecido en el mapa político tradicional, fuerzas políticas de nueva implantación, que pienso pueden contribuir a llevar a buen puerto los cambios que indudablemente el país necesita, gente nueva a la derecha o a la izquierda, con ideas también nuevas, discursos nuevos, y sobretodo con la cabeza y las manos limpias, porque no estaría de mas en estos momentos, ser conscientes de que la limpieza se hace mas que necesaria.
Dicho todo lo anterior, a mi personalmente me gustaria, ver a estas fuerzas políticas de nueva implantación, que pueden representar el futuro del país, comprometidas en tareas de gobierno, o en su caso como refuerzo y apoyo parlamentario del partido finalmente encargado de coger las riendas del país, los cambios son necesarios pero a la vez también conviene huir de movimientos bruscos que pueden venir propiciados por la falta de experiéncia en algo tan importante como el hecho de regir los destinos de todo un pueblo.
Si me permiten un poco de historia, era elaño 2.004 cuando el Partido Popular perdió una elecciones que nunca debió perder, no voy a cansarles ahora repitiendo la historia ya relatada en muchas ocasiones, del porque no las debió perder, dejando así paso a un gobierno socialista que no contaba con el hecho de que las pudiera ganar, y así con el paso cambiado y con un presidente al frente que si bien era persona con buena imagen, buena palabra, buen talante, pero sin experiencia de gobierno, llegamos al 2.008, cuando la crisis se instaló en nuestros hogares y en todos los rincones del país con una fuerza inusitada, evidentemente el nuevo gobierno no supo hacer frente a este reto inesperado.
Si en el año 2.004 el Partido Popular hubiese ganado las elecciones, la crisis también nos hubiese llegado, pero con ocho años de gobierno en las espaldas, pienso que habria habido mas agilidad y prontitud en saber en tomas las medidas mas eficientes y oiportunas para poder así hacer frente a la gravedad del momento.
"Podemos" debe estar ahí, protagonizando el cambio, "Ciudadanos" también debe estar, pero ambas fuerzas políticas, como acicate, como tutela, a la vez que empujando al partido de gobierno, para conseguir esta nueva manera de hacer las cosas, este nuevo modelo de vida que todos necesitamos, en Davos nos han avisado, nos está llegando la cuarta revolución, conviene que nos coja preparados.
El Partido Socialista ha llevao a cabo una profunda renovación, y en la actualidad entre sus cuadros dirigentes, ya hay personas con una clara proyección de gobierno, personas que en un futuro proximo, seguro que podrán asumir responsabilidades, dentro de cuatro años seguro que estaran en condiciones de poder afrontar este gran reto que representa gobernar el Estado Español, sin duda alguna un gran reto, con todo lo bueno y todo lo malo que lleva consigo.
Por el momento yo pondría atención en lo que dice el refranero español, siempre veraz en todas sus aportaciones "vale mas loco conocido que cuerdo por conocer".
El problema de la corrupción en España ya se sabe que es un hecho generalizado, y uno de los objetivos del nuevo gobierno ha de ser cortarlo de raiz, erradicándolo así definitivamente, logicamente los políticos que hasta este momento han estado acusados de corruptos, militaban en los partidos que han tenido mas responsabilidades de gobierno, los que nunca han gobernado evidentemente no se han visto inmersos dentro de esta lacra que a todos preocupa.
Lo que en el momento presente deberíamos evitar, es el hecho de que unos casos de corrupción como los que se han dado a luz en en curso de esta semana, en la comunidad valenciana, puedan condicionar nuestras tomas de decisión, en las circumstancias actuales, en las que conviene mantener la cabeza muy fria, para poder así acertar en la confección del nuevo gobierno, de todos es conocido el problema que tenemos con la corrupción, lo que ha aparecido en Valencia esta semana no nos dice nada de nuevo, ha sido un caso mas entre los muchos que se han dado y para los que es urgente encontrar una solución.
Por favor, recuerden lo del refranero "vale mas loco conocido que cuerdo por conocer".
Josep mª Carbonell i Vilaró
jueves, 28 de enero de 2016
lunes, 18 de enero de 2016
PER L´ARTICLE SEIXANTA NOU
A Convergència, varem viure molts anys, parlo de la època en la que jo hi era, en el curs dels quals, no teniem mai gaires sobresalts, el President Pujol sempre guanyava les eleccions a la presidencia de la Generalitat, a l´Ajuntament de Barcelona tampoc hi teniem cap problema, perque ja saviem que sempre les perdiem, i el que feia la feina, el Secretari General era en Miquel Roca, que portava personalment tots els tractes que es feien amb el Govern de Madrid.
D´aquesta manera anavem força be, fixeu-se que no dic del tot be, només força be, però jo diria que tots forá contents, fins que en Miquel Roca, després de molts anys de ser-hi, deixa la Secretaria General del Partit.
En la meva opinió, a Convergència podriem parlar d´un abans i un després d´en Miquel Roca. en el desenvolupament de qualsevol responsabilitat, quan el profesional en questió ha estat al devnat d´un carreg durant molts anys, i a sobre es tracta d´una persona de prestigi reconegut, lo llogic es obrir un periode de reflexió, perqué la militància en aquest cas, pogui contemplar diferents opcions polìtiques, escoltar els plantejaments dels posibles candidats i al final escollir democraticament el nou responsable del carreg en questió.
No se si el clima de relacions ja no era prou bo, la questió es que es va voler donar l´impresió de que si en Roca plegava a l´endemá ja n´hi podia haver un altre, i aixís enc om ens arriba el nou Secretari General, en Pere Esteve, que en pau descansi, evidentment i tal com varen anar després les coses, sembla que ens varem precipitar, perque en Pere Esteve poc temps després deixa la Secretaria General per anar de Diputat al Parlament europeu.
No se si avui en dia encara ho fan, però en aquella època quan arribava el bon temps, la Federació de Barcelona organitzava la Festa de Primavera que sempre acabava amb un bon dinar, aquell any el dinar es va celebrar en un d´aquells palaus que hi ha al costat de les fonts de Monjuich, jo, com de costum hi vareig participar, vull dir que no m´ho han explicat, hi era, assegut a la taula, després de dinar i prenent el cafe, en Pere Esteve es va adressar a tots nosaltres, per acomiadar-se personalment, ja sabeu va dir, que deixo la Secretaria General, aniré de candidat al Parlament europeu, i el meu succesor aquí com a Secretari General, será l´Artur Mas, repeteixo, l´Artur Mas, perque en cas de que no fos l´Artur Mas, llavors jo no deixaria la Secretaria General, i aixís d´aquesta manera es cop varem tenir un altre cop Secretari General, l´Artur Mas.
En moltes ocasions, quan un profesional es veu en la circumstància de tenir qie deixar el seu carreg, pot caure en la temptació de voler anomenar ell personalment el seu succesor, i fins i tot de buscar-ne un que es mostri procliu a permetre que el seu antecesor li vagi estirant els fils. Jo diria, i només es una opinió que aquesta va ser l´intenció d´en Pere Esteve en aquell moment, per potser no contava en el fet de que l´Artur Mas no es d´aquelles persones que permet que dingí li estiri els fils, i així les coses varen arribar a un punt en el que en Pere Esteve va deixar el seu Partit de sempre per ingresar a l´Esquerra Republicana.
Si seguim recordant una mica l´historia, tot ens porta al moment en el que desde Convergència s´impulsa l´acord de crear amb els companys de l´Unió Democràtica una Federació, jo personalment i suposo que molts ho recordaran, vareig expressar el meu parer, en el sentit de que no acabava d´entendre la raó de ser i la necesitat d´aquesta Federació, als pocs dies ho vareig entendre, la creació de la nova Federació deixava ben establert d´una manera clara i diàfana, qui seria el candidat a la Presidencia de la Generalitat, el Sr. Artur Mas, qui seria el candidat a l´Alcaldia de Barcelona, el Sr. Trias, i qui seria el responsable de la polìtica de Madrid, el Sr. Duran, i aixís d´aquesta manera ja varem deixar montada la Convergència i Unió del futur, i fins i tot suposo que alguns varen pensar, que sigui per molts anys.
En moment que a tots ens ocupa, cal dir que ben ocupats, ens ha arrivat la noticia de que el nou President de la Generalitat será en Carles Puigdemont, a mi francament m´hagués agradat mes com deia abans poder contemplar altres oipcions, però en aquest cas comprenc que es donaven moltes urgències, i jo diria que el President Mas ha sabut trovar la persona mes adient, en Puigdemont será un bon President, fins al punt de que hi posaria la ma al foc, ara dit això em sembla que no será una d´aquelles persones que permet que dingú li estiri els fils, els fils estica casi segur que només sel´s voldrá estirar ell mateix.
Vareig llegir, que una de les condicions que va posar, es la de que aquest anomenament, fos una solució provisional, no definitiva, fins arribar als divuit mesos que es donen de plaç per deixar endegat el procés Constituient, suposo que vol dir, que despres d´aquests divuit mesos, será un bon moment per fer una mioca de balanç decom estan funcionant les coses, a mi m´ç agradaria que seguís governant i que deixés una bona emprenta personal, perque a Catalunya deixant apart el procés independentista, n´hi ha moltes de coses per fer, totes importants i trascendents, clar que això ho diu un que no es n´hi ha estat mai independentista.
Sr. Puigdemont, benvingut i molta sort
SR. Mas, a reveure
Josep mª Carbonell i Vilaró
D´aquesta manera anavem força be, fixeu-se que no dic del tot be, només força be, però jo diria que tots forá contents, fins que en Miquel Roca, després de molts anys de ser-hi, deixa la Secretaria General del Partit.
En la meva opinió, a Convergència podriem parlar d´un abans i un després d´en Miquel Roca. en el desenvolupament de qualsevol responsabilitat, quan el profesional en questió ha estat al devnat d´un carreg durant molts anys, i a sobre es tracta d´una persona de prestigi reconegut, lo llogic es obrir un periode de reflexió, perqué la militància en aquest cas, pogui contemplar diferents opcions polìtiques, escoltar els plantejaments dels posibles candidats i al final escollir democraticament el nou responsable del carreg en questió.
No se si el clima de relacions ja no era prou bo, la questió es que es va voler donar l´impresió de que si en Roca plegava a l´endemá ja n´hi podia haver un altre, i aixís enc om ens arriba el nou Secretari General, en Pere Esteve, que en pau descansi, evidentment i tal com varen anar després les coses, sembla que ens varem precipitar, perque en Pere Esteve poc temps després deixa la Secretaria General per anar de Diputat al Parlament europeu.
No se si avui en dia encara ho fan, però en aquella època quan arribava el bon temps, la Federació de Barcelona organitzava la Festa de Primavera que sempre acabava amb un bon dinar, aquell any el dinar es va celebrar en un d´aquells palaus que hi ha al costat de les fonts de Monjuich, jo, com de costum hi vareig participar, vull dir que no m´ho han explicat, hi era, assegut a la taula, després de dinar i prenent el cafe, en Pere Esteve es va adressar a tots nosaltres, per acomiadar-se personalment, ja sabeu va dir, que deixo la Secretaria General, aniré de candidat al Parlament europeu, i el meu succesor aquí com a Secretari General, será l´Artur Mas, repeteixo, l´Artur Mas, perque en cas de que no fos l´Artur Mas, llavors jo no deixaria la Secretaria General, i aixís d´aquesta manera es cop varem tenir un altre cop Secretari General, l´Artur Mas.
En moltes ocasions, quan un profesional es veu en la circumstància de tenir qie deixar el seu carreg, pot caure en la temptació de voler anomenar ell personalment el seu succesor, i fins i tot de buscar-ne un que es mostri procliu a permetre que el seu antecesor li vagi estirant els fils. Jo diria, i només es una opinió que aquesta va ser l´intenció d´en Pere Esteve en aquell moment, per potser no contava en el fet de que l´Artur Mas no es d´aquelles persones que permet que dingí li estiri els fils, i així les coses varen arribar a un punt en el que en Pere Esteve va deixar el seu Partit de sempre per ingresar a l´Esquerra Republicana.
Si seguim recordant una mica l´historia, tot ens porta al moment en el que desde Convergència s´impulsa l´acord de crear amb els companys de l´Unió Democràtica una Federació, jo personalment i suposo que molts ho recordaran, vareig expressar el meu parer, en el sentit de que no acabava d´entendre la raó de ser i la necesitat d´aquesta Federació, als pocs dies ho vareig entendre, la creació de la nova Federació deixava ben establert d´una manera clara i diàfana, qui seria el candidat a la Presidencia de la Generalitat, el Sr. Artur Mas, qui seria el candidat a l´Alcaldia de Barcelona, el Sr. Trias, i qui seria el responsable de la polìtica de Madrid, el Sr. Duran, i aixís d´aquesta manera ja varem deixar montada la Convergència i Unió del futur, i fins i tot suposo que alguns varen pensar, que sigui per molts anys.
En moment que a tots ens ocupa, cal dir que ben ocupats, ens ha arrivat la noticia de que el nou President de la Generalitat será en Carles Puigdemont, a mi francament m´hagués agradat mes com deia abans poder contemplar altres oipcions, però en aquest cas comprenc que es donaven moltes urgències, i jo diria que el President Mas ha sabut trovar la persona mes adient, en Puigdemont será un bon President, fins al punt de que hi posaria la ma al foc, ara dit això em sembla que no será una d´aquelles persones que permet que dingú li estiri els fils, els fils estica casi segur que només sel´s voldrá estirar ell mateix.
Vareig llegir, que una de les condicions que va posar, es la de que aquest anomenament, fos una solució provisional, no definitiva, fins arribar als divuit mesos que es donen de plaç per deixar endegat el procés Constituient, suposo que vol dir, que despres d´aquests divuit mesos, será un bon moment per fer una mioca de balanç decom estan funcionant les coses, a mi m´ç agradaria que seguís governant i que deixés una bona emprenta personal, perque a Catalunya deixant apart el procés independentista, n´hi ha moltes de coses per fer, totes importants i trascendents, clar que això ho diu un que no es n´hi ha estat mai independentista.
Sr. Puigdemont, benvingut i molta sort
SR. Mas, a reveure
Josep mª Carbonell i Vilaró
sábado, 9 de enero de 2016
RESPECTEM ELS HORARIS
Es de tot punt sorprenent la manca de respecte que tenim en aquest país nostre a l´hora d´establir els horaris de tot tipus d´activitat.
Ja fa molts anys que parlem de lo important que seria per la millora de la vida tant laboral com familiar, una racionalització dels horaris, però aquest es un tema, que dins d´una, espero que propera reforma laboral, es pogui abordar de manera ja definitiva.
També i en mes d´una ocasió, hem parlat dels horaris del futbol, i aquest es un aspecte que potser perque no es tant trascendent com el laboral o familiar, si que podem anar-lo parlant tot i corrent el risc de fer-nos pesats, al futbol cada cop hi assisteix mens gent, ahis doa de Reis el camp del Barça feia pena de veure.
Els partits de champions tots sabem a quin hora començen, de manera que els aficionats ja amb temps per endevant es poden organitzar les seves coses per anar al futbol, pero per lo que fa respecte a la lliga i la copa del Rei, el desgavell es total.
No fa gaire ens queixavem pel fet de que anar al futbol a les deu de la nit es feia massa tard, i a les nou també, , s´ha de reconeixer que ens varen escoltar, fins al punt de que ara hi ha molts partits que comencen a les quatre de la tarde, i això al meu entendre es massa aviat, has d´anar al futbol amb el dinar a la boca, i aiuxò si hax tingut temps de dinar.
Abans he dit que s´havien escoltat les queixes, no se del cert si es això, o si es tracta de respectar un cop mes els interesos de les televisions, amb la finalitat de que els partits que es juguen aquí, els poguin veure els japonesos i els xinesos a una hora que els convingui.
Potser que ja ha arrivat l´hora de que pensant en el futur del futbol, posem per devant les conveniències dels aficionats, en les televsions també hi podem pensar, però buscant un punt d´equilibri que respecti una mica les tres vesants, la gent que va al futbol, la gent que no hi pot anar i es queda a casa al devant de la televisió, i després lo mes important "el futbol".
De totes maneres poden estar ben segurs, de que avui no m´he assegut a escriure aquest article, ni pels horaris comercials, ni pels horaris industrials, ni pels horaris dels col.legis, ni per l´incidència que tot això pot representar per la vida de les families, ni per descomptat per parlar un cop mes dels horaris del futbol, m´he assegut a escriure perque aquest any la víspera del Nadal, jo i la meva familia ens en varem trovar amb una de molt grossa, faig punt i apart i começo, posin forçá atenció.
A casa i de molts anys enrere, quan teniem els fills encara jovenets, sem pre haviem tingut la costum d´assistir a la Missa del gall, que es celebrava a le nostre parroquia a les dotze de la nit, ben sopat anavem a l´Esglesia, que sempre estava plena de gom a gom, i acabada la Missa, el Sr. Rector preparava un pètit refrigeri, on tenies ocasió de petar una mica la xerrada amb veis i coneguts del barri, tot resultava molt acoillidor.
Fa uns quans anys, ignoro la raó, potser algú ho va demanar, resulta que a les vuit del capvespre es celebra la missa que en diuen del "pollet"i a les dotze segueixen fent la Missa del gall, amb lo que l´Esglesia no s´omple ni a les vuit ni a les dotze, ja no et troves amb els coneguts amb els que solies petar la xerrada, a casa s donaven opinions per tot, uns volien anar a la Missa del "pollet" i els altres a la del gall, amb tot plegat sen´s va espatllar una tradició de sempre i molt familiar.
Desde fa uns deu anys enrere, la meva filla petita es va casar al barri de Sarriá, va voler recuperar l´antiga tradició i ens convida a tots a sopar a casa seva, i després de sopar anem a la missa del gall que es celebra al monestir dels Pares Caputxins de Sarriá, on es celebra una Missa molt maca, mot acollidora, amb una gran assistencia, fins al punt de que per trovar lloc has de procurar arribar una bona estona abans de l´inici de la Missa.
Aquest any varem arribar treinta minuts abans de començar, i la gran sorpresa va ser que la Missa ya era començada, ens varem quedar estorats sense saber el que habia passat, quan sen´s va acostar un frare de la comunitat i fent un posat i una cara que deixava entreveure que ell tampoc es sentia massaatisfetr amb la situació, ens va dir que aquest any la missa del Gall en comptes de començár a les dotze com sempre, l´havien iniciat a les onze de la nit, no sabiem que fer, ens varem quedar per atendre la resta de la Missa, per altre banda pensant, que l´Esglesia es fins a cert punt normal que també caigui en el gran pecat d´aquest país nostre, el desconcert, la manca de seriositat, diguem-ho com volgueu, dels nostres horaris, es imposible que un país funcioni be d´aquesta manera.
L´estona que varem estar dins de l´Esglesia, la vaig aprofitar per demanar-li a Deu Nostre Senyor, que ben aviat ens anomenis un Govern, que posi punt i final a lo caotic d´aquesta situació.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Ja fa molts anys que parlem de lo important que seria per la millora de la vida tant laboral com familiar, una racionalització dels horaris, però aquest es un tema, que dins d´una, espero que propera reforma laboral, es pogui abordar de manera ja definitiva.
També i en mes d´una ocasió, hem parlat dels horaris del futbol, i aquest es un aspecte que potser perque no es tant trascendent com el laboral o familiar, si que podem anar-lo parlant tot i corrent el risc de fer-nos pesats, al futbol cada cop hi assisteix mens gent, ahis doa de Reis el camp del Barça feia pena de veure.
Els partits de champions tots sabem a quin hora començen, de manera que els aficionats ja amb temps per endevant es poden organitzar les seves coses per anar al futbol, pero per lo que fa respecte a la lliga i la copa del Rei, el desgavell es total.
No fa gaire ens queixavem pel fet de que anar al futbol a les deu de la nit es feia massa tard, i a les nou també, , s´ha de reconeixer que ens varen escoltar, fins al punt de que ara hi ha molts partits que comencen a les quatre de la tarde, i això al meu entendre es massa aviat, has d´anar al futbol amb el dinar a la boca, i aiuxò si hax tingut temps de dinar.
Abans he dit que s´havien escoltat les queixes, no se del cert si es això, o si es tracta de respectar un cop mes els interesos de les televisions, amb la finalitat de que els partits que es juguen aquí, els poguin veure els japonesos i els xinesos a una hora que els convingui.
Potser que ja ha arrivat l´hora de que pensant en el futur del futbol, posem per devant les conveniències dels aficionats, en les televsions també hi podem pensar, però buscant un punt d´equilibri que respecti una mica les tres vesants, la gent que va al futbol, la gent que no hi pot anar i es queda a casa al devant de la televisió, i després lo mes important "el futbol".
De totes maneres poden estar ben segurs, de que avui no m´he assegut a escriure aquest article, ni pels horaris comercials, ni pels horaris industrials, ni pels horaris dels col.legis, ni per l´incidència que tot això pot representar per la vida de les families, ni per descomptat per parlar un cop mes dels horaris del futbol, m´he assegut a escriure perque aquest any la víspera del Nadal, jo i la meva familia ens en varem trovar amb una de molt grossa, faig punt i apart i começo, posin forçá atenció.
A casa i de molts anys enrere, quan teniem els fills encara jovenets, sem pre haviem tingut la costum d´assistir a la Missa del gall, que es celebrava a le nostre parroquia a les dotze de la nit, ben sopat anavem a l´Esglesia, que sempre estava plena de gom a gom, i acabada la Missa, el Sr. Rector preparava un pètit refrigeri, on tenies ocasió de petar una mica la xerrada amb veis i coneguts del barri, tot resultava molt acoillidor.
Fa uns quans anys, ignoro la raó, potser algú ho va demanar, resulta que a les vuit del capvespre es celebra la missa que en diuen del "pollet"i a les dotze segueixen fent la Missa del gall, amb lo que l´Esglesia no s´omple ni a les vuit ni a les dotze, ja no et troves amb els coneguts amb els que solies petar la xerrada, a casa s donaven opinions per tot, uns volien anar a la Missa del "pollet" i els altres a la del gall, amb tot plegat sen´s va espatllar una tradició de sempre i molt familiar.
Desde fa uns deu anys enrere, la meva filla petita es va casar al barri de Sarriá, va voler recuperar l´antiga tradició i ens convida a tots a sopar a casa seva, i després de sopar anem a la missa del gall que es celebra al monestir dels Pares Caputxins de Sarriá, on es celebra una Missa molt maca, mot acollidora, amb una gran assistencia, fins al punt de que per trovar lloc has de procurar arribar una bona estona abans de l´inici de la Missa.
Aquest any varem arribar treinta minuts abans de començar, i la gran sorpresa va ser que la Missa ya era començada, ens varem quedar estorats sense saber el que habia passat, quan sen´s va acostar un frare de la comunitat i fent un posat i una cara que deixava entreveure que ell tampoc es sentia massaatisfetr amb la situació, ens va dir que aquest any la missa del Gall en comptes de començár a les dotze com sempre, l´havien iniciat a les onze de la nit, no sabiem que fer, ens varem quedar per atendre la resta de la Missa, per altre banda pensant, que l´Esglesia es fins a cert punt normal que també caigui en el gran pecat d´aquest país nostre, el desconcert, la manca de seriositat, diguem-ho com volgueu, dels nostres horaris, es imposible que un país funcioni be d´aquesta manera.
L´estona que varem estar dins de l´Esglesia, la vaig aprofitar per demanar-li a Deu Nostre Senyor, que ben aviat ens anomenis un Govern, que posi punt i final a lo caotic d´aquesta situació.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)