Cada cop son mes frequents les efusions que es duen a terme entre una senyora i un senyor, en el moment de trovar-se o de ser presentats en qualsevol acte public o social, jo, de sempre, m´he mostrat reaci a lo que en castellá en diuen "besuqueos".
A una senyora se li pot oferir la ma com es fa habitualment quan saludes a un altre home, tamb´çe se li pot besar la ma, lo qual dona un sentit de respecte, aquest respecte s´acostuma a oferir al saludar a senyores d´avançada o fins i tot de mitjana edat, també ouc arribar a acceptar el petó a la galta, lo qual es un sige d´afecte, quan amb la senyora en questió es dona una relació familiar o d´amistad que ve de molt temps enrere.
Els catalans jo diria que som mes propensos al "besuqueo" i no cal que parlem dels francesos perque aquests es passes el dia petanojant-se, fins i tot entre els homes, cosa que encara trovo mes atrevida, els arabs també es saluden fent-se un petó a cada galta, però això ja te raons culturals i religioses que cal respectar, els castellans, i ho dic aixís per experiències personals que he tingut amb ells, els costa mes arribar a aquests graus d´intimitat, procuren fer el que feien els bons toreros "marcar los tiempos", he dit quer ho feien els toreros, perque ja fa molt temps que no puc anar als toros, m´ho han prohibit
Acostumo a parlar de molta diversitat de temes, parlo de tot alló que em trovo, vivint, caminant pel carrer, relacionant-me amb la gent, només fent això, sempre es donen moments on hi troves aspectes de la vida que sents la necesitat d´esmentar o de comentar, potser avui es un dia que el que tocaria es parlar del lamentable accident aeri que ha costat la vida de tantes persones, però això ho deixo pels profesionals de l´informació, que estan duent a terme respecte d´aquest accident, una tasca tan meritoria com exaustiva.
Us estaba parlant dels petons i de les mostres d´afecte entre dues persones quan es troven, i això ha estat aixís perque recentment m´he trovat amb dos casos que m´han afermat amb el criteri que jo tinc al respecte, no fa gaires dies vareig anar al poble, aquell poble on de sempre passem les festes, vacances, etc. i vareig tenir ocasió de saludar a un conegut que pocs dies enrere i després d´una llarga enfermetat habia perdut a la seva senyora, no varem poguer anar a l´enterrament, i al veure´l m´hi vareig acostar per fer-li arribar el meu condol, l´home, un pagés, un home curtit, no ere un pixapins que diuen ells, de ciutat, s´en va abraçar i em va fer un petó a cada galta, francament em va sobtar, comprenc que al home li va sortir de dins, però la veritat es que no em vareig trovar gens a gust, fins el punt que aixís que vaig poguer, m´ho vareig fer venir be per acomiadar-me.
No cal anar gaire mes lluny, la setmana passada era el meu sant, Sant Josep, avui en dia no es una jornada festiva, i per tant acostumem a celebrar-ho en un dia que sigui festiu, aquest any ho celebrem amb els fills i els nets demà diumenge de rams.
Tornant al dia 19 de Març Sant Josep, vareig coincidir dins de l´axcensor de casa amb una veïna amb la que si be hi ha un bon grau de coneixença, tampoc es que hi tingui massa confiança, si alguna vegada la trovo, ens diem lo just, bon dia, bon dia, com esta la familia? i aquíper lo general acabem la conversa, em va dir, avui deu ser el seu Sant veritat?si, al no ser festiu ja casi que no te´n enrecordes, dit això em va felicitar, es va acostar i em va fer un petó a cada galta, li vareig agrair la seva afectuositat, però em va sobtar, no sabia que dir, sort que jo baixo al primer pis, perque dins de l´ascensor ja no m´hi trovava gens comode.
Np habien passat ni tres dies, era el diumenge passat, que em vareig tornar a trovar a la mateixa veïna, anant per carrer, aprop de casa, s´em va dirigir tot dient-me, Sr. Carbonell, no se com dir-li pe4rò em voldria disculpar, l´altre dia li vareig fer dos petons per felicitar-lo, i potser vosté ho va trovar fora de lloc, el vareig notar sosprés, es veritatli vareig dir, no em vaig sentir molestat, no pateixi, però si una mica sorprés, no estic massa acostumat a rebre o fer petons a les senyores, quan celebre el teu sant? li vareig preguntar, el dia 10 de Juny em va contestar, doncs saps que farem, aquell dia et faré arribar un ram de flors junt amb la meva felicitació, no se com dir-ho, però aquest es el meu estil, potser ja no es porta, potser avui en dia la gent `prefereix petonejar-se, que hi farem, em sembla que el que passam es que un ja es comença a fer gran.
Josep mª Carbonell i Vilaró
sábado, 28 de marzo de 2015
jueves, 19 de marzo de 2015
OBSERVANT A LA GENT
Un o dos cops al dia faig us del transport ùblic, molt sovint per dir-ho d´un altre manera del "metro", a la estació on hi accedeixo, l´usuari no disposa d´escales mecàniques, però això si es disposa d´un ascensor que et porta fins a l´andana, no será aquesta la primera vegada en la que comento que avui en dia els que es queixen del transport public, ho fan per vici, estan fora de la realitat.
Fent una cosa tan simple com posar-te dins d´un ascensor, i només posant atenció en l´actitud, el comportament, i fins i tot l´expresió de les cares dels companys de viatge, et dones compte de moltes coses, a les que per descomptat, aquells que van tot el dia en automovil no hi tenen accés.
L´altre dia dins de l´ascensor només hi erem dues persones, tots dos gent d´edat diguem que una mica avançada, només entrar vareig donar el meu "bon dia", i el senyor en questió, perque també era un home em va contestar també amb el seu "bon dia", només arribar a l´andana, es va aturar i després de presentar-se, em va demanar excuses pel fet de no haver estat el primer a donar el "bon dia", em deia, es que avui en dia no saps que fer, moltes vegades saludes i dingú et contesta, i si no ho fas con avui m´ha pàssat, poden pensar que ets un mal educat.
No cal que es disculpi li vareig dir, moltes vegades jo tampoc se que fer, però he arribat a la conclusió que val mes fer el que hem fet tota la vida, d´aquesta manera en mica amb mica tothom es va acostumant a fer les coses de manera correcta i educada.
No fa gaires dies en un altre article, encomiava el comportament de molt jovent que dins del "metro! o del "bus" s´eixequen pèr cedir el seu seient a una persona gran, a una persona dependent o a una senyora en estat, i jo em pregunto, perque això de cedir el seient ho fant la majoria? i en canvi resulta tan dificil fer una cosa que hauria de ser ben facil, només es tracta de dir "bon dia".
He procurat tot pensant, trovar una explicació a lo que acabo de dir, perque tot sigui dit, jo em passo moltes estones al cap del dia pensant, ja molte gent que em segueix que diu que jo sempre he sigut un "pensador", això es una cosa que haig d´agrair, perque pensar no es dolent, si tothom dediqués mes temps a pensar, s´escriurien i es dirien coses molt mes enraonades, resumint, em sembla que a hores d´ara ja estic en condicions de dir, perque en ocasions la gent es mostra ben educada i en canvi en altres ocasions no ho fa.
Aquelles persones que per la seva edat, o per una dependència encara que sigui temporal, necessiten seure, es obligat que disposin de un seient reservat per a ells, i es per això que tant en el "metro" com en el "bus"la direcció del servei es sent obligada a rservar un seient per les persones que ho necessiten, quan aquestes reserves no son suficients, son els altres, els viatgers, els que se senten obligats a cedir el seu seient, sobretot si es tracta de gent jove.
I es que per lo general, avui en dia tothom te molta cura a l´hora de fer, tot el que es obligat fer, el que tots pensem que es la nostre obligació fer, el que no pensem que sigui una obligació, es el fet tant senzill de dir bon dia quan entres a l´ascensor, evidentment n o es obligat fer-ho, sense el bon dia tothom es queda igual de be, només es tracta de ser mes ben educat o mes mal educat.
Seguint dins de l´ascensaor del "metro", i tal com deia abans, et dones comptede tot tipus d´actituds i comportaments de la gent que t´acompanya, l´ascensor te una cabuda com a molt de deu persones, tot sovint hi entra alguna noia conduint un cotxet on hi porta una criatura de pocs mesos, als pocs moment d´haver entrat, veus un viatger que li fa una rialleta al nen, un altre que li diu una coseta, alguna senyora li pregunta a la mare quan temps te el nen o la nena, un altre li diu que el te molt maco i que el fa anar molt ben arregladet.
El comportament de la gent que en aquell moment es trova dins de l´ascensor, homes o dones, grans o joves, dona a entendre que tots li agraeixen an aquella criatura, que hagi vingut a acompanyar-nos, per compartir amb tots nosaltres, les penes i alegries que el nostre mon ens pot oferir.
Jo noto en el comportament de la get en general, que s´está creant consciència de lo important que es, el fet de neixin criatures, perqué això es lo que dona vida, riquesa, esperança en el futur, il-.lusió per viure.
Si les circumpstàncies us ho permeten, probeu de posar-vos dins de l´ascensor del "metro" i ja veureu com en sortiu renovats, si els politis de quan en quan ho fessin, ens oferirien un altre mena de discursos, en aquest moment que estem al devant d´un cicle electoral, llarg e intens, en el que apareixen forçes polìtiques de nova implantació, jo personalment no espero d´elles gaires miracles, donant per descomptat la seva honestitat, la seva eficacia i la seva profesionalitat, el que també espero, es un discurs nou, diferent, engrescador, a veure si aquesta vegada son capaços de fer-ho.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Fent una cosa tan simple com posar-te dins d´un ascensor, i només posant atenció en l´actitud, el comportament, i fins i tot l´expresió de les cares dels companys de viatge, et dones compte de moltes coses, a les que per descomptat, aquells que van tot el dia en automovil no hi tenen accés.
L´altre dia dins de l´ascensor només hi erem dues persones, tots dos gent d´edat diguem que una mica avançada, només entrar vareig donar el meu "bon dia", i el senyor en questió, perque també era un home em va contestar també amb el seu "bon dia", només arribar a l´andana, es va aturar i després de presentar-se, em va demanar excuses pel fet de no haver estat el primer a donar el "bon dia", em deia, es que avui en dia no saps que fer, moltes vegades saludes i dingú et contesta, i si no ho fas con avui m´ha pàssat, poden pensar que ets un mal educat.
No cal que es disculpi li vareig dir, moltes vegades jo tampoc se que fer, però he arribat a la conclusió que val mes fer el que hem fet tota la vida, d´aquesta manera en mica amb mica tothom es va acostumant a fer les coses de manera correcta i educada.
No fa gaires dies en un altre article, encomiava el comportament de molt jovent que dins del "metro! o del "bus" s´eixequen pèr cedir el seu seient a una persona gran, a una persona dependent o a una senyora en estat, i jo em pregunto, perque això de cedir el seient ho fant la majoria? i en canvi resulta tan dificil fer una cosa que hauria de ser ben facil, només es tracta de dir "bon dia".
He procurat tot pensant, trovar una explicació a lo que acabo de dir, perque tot sigui dit, jo em passo moltes estones al cap del dia pensant, ja molte gent que em segueix que diu que jo sempre he sigut un "pensador", això es una cosa que haig d´agrair, perque pensar no es dolent, si tothom dediqués mes temps a pensar, s´escriurien i es dirien coses molt mes enraonades, resumint, em sembla que a hores d´ara ja estic en condicions de dir, perque en ocasions la gent es mostra ben educada i en canvi en altres ocasions no ho fa.
Aquelles persones que per la seva edat, o per una dependència encara que sigui temporal, necessiten seure, es obligat que disposin de un seient reservat per a ells, i es per això que tant en el "metro" com en el "bus"la direcció del servei es sent obligada a rservar un seient per les persones que ho necessiten, quan aquestes reserves no son suficients, son els altres, els viatgers, els que se senten obligats a cedir el seu seient, sobretot si es tracta de gent jove.
I es que per lo general, avui en dia tothom te molta cura a l´hora de fer, tot el que es obligat fer, el que tots pensem que es la nostre obligació fer, el que no pensem que sigui una obligació, es el fet tant senzill de dir bon dia quan entres a l´ascensor, evidentment n o es obligat fer-ho, sense el bon dia tothom es queda igual de be, només es tracta de ser mes ben educat o mes mal educat.
Seguint dins de l´ascensaor del "metro", i tal com deia abans, et dones comptede tot tipus d´actituds i comportaments de la gent que t´acompanya, l´ascensor te una cabuda com a molt de deu persones, tot sovint hi entra alguna noia conduint un cotxet on hi porta una criatura de pocs mesos, als pocs moment d´haver entrat, veus un viatger que li fa una rialleta al nen, un altre que li diu una coseta, alguna senyora li pregunta a la mare quan temps te el nen o la nena, un altre li diu que el te molt maco i que el fa anar molt ben arregladet.
El comportament de la gent que en aquell moment es trova dins de l´ascensor, homes o dones, grans o joves, dona a entendre que tots li agraeixen an aquella criatura, que hagi vingut a acompanyar-nos, per compartir amb tots nosaltres, les penes i alegries que el nostre mon ens pot oferir.
Jo noto en el comportament de la get en general, que s´está creant consciència de lo important que es, el fet de neixin criatures, perqué això es lo que dona vida, riquesa, esperança en el futur, il-.lusió per viure.
Si les circumpstàncies us ho permeten, probeu de posar-vos dins de l´ascensor del "metro" i ja veureu com en sortiu renovats, si els politis de quan en quan ho fessin, ens oferirien un altre mena de discursos, en aquest moment que estem al devant d´un cicle electoral, llarg e intens, en el que apareixen forçes polìtiques de nova implantació, jo personalment no espero d´elles gaires miracles, donant per descomptat la seva honestitat, la seva eficacia i la seva profesionalitat, el que també espero, es un discurs nou, diferent, engrescador, a veure si aquesta vegada son capaços de fer-ho.
Josep mª Carbonell i Vilaró
lunes, 9 de marzo de 2015
EL FUTBOL CATALA
Aquesta temporada el Barça funciona força be, darrerament hem viscut moments de molt bon futbol, això si amb intermitències, no sempre poden jugar els mateixos, la temporada es llarga i convé dosificar els esforços per poder arribar al final de temporada en el millor estat fisic i mental, tots tenim al cap l´equip que ens agradaria que jugués sempre, però això no pot ser, forçosament hi han d´haver-hi rotacions, consequencia d´això al costat de moments com el dia del Manchester, on el Barça va aconseguir dins del primer temps arribar a un punt de perfecció, després arriben moments decepcionants com el dia del Celta o del Malaga i d´altres on tot i guanyant l´equip no juga com tots voldriem.
Els tecnics del Barça han aconseguit mantenir l´equip en un bon estat de forma, altres anys per posar un exemple, en Jordi Alba tot sovint queia lesionat, aquest any encara no ha sofert cap entrebanc, en Piqué esta jugant al millor nivell que se li recorda desde que va tornar de Manchester, en Dani Alves que ja estaba dins de la llista dels posibles traspassos, sembla per lo que diu l´entrenador que esta guanyant-se la renovació, en Neimar, en aquest seu segon any esta confirmant lo que la temporada anterior ja va deixar entreveure.
Mentalment, també te molt que veure a l´hora d´analitzar el comportament de la majoria de jugadors dins de la present temporada, a diferència de la seva actuació en el curs de l´anterior campionat, el fet de que aquest any no es juga el campionat del mon, amb la vista posada en aquest esdeveniment, l´actuació dels jugadors es llogic que estigui certament condicionada, un campionat del mon es una fita important dins de les seves carreres esportives.
Seguint amb el meu análisi si s´en pot dir això, aquest any al meu entendre hem fixat molt be, mes que be, tots trovavem a faltar un central amb envergadura, alló que en diem un armari, alt fort i que anés be de cap, els centres a pilota parada eren el nostre punt flac, l´hem fixat i s´ha notat, al mig del camp hem trovat lo millor que es podia trovar, un bon jugador, amb molta qualitat, però a la vegada fort, agressiu i competitiu, fins i tot amb una molt bona arribada, fa gols i això es molt important, l´Iniesta es la nineta dels meus ulls, però no ha fet mai gols, en Pep Guardiola tots sabem quin jugador era, però no feia un gol ni que el matessin, en Rakitiz també ha estat un molt bon fixatge.
Al devant ens han portat lo qie sempre els aficionats haviem anyorat desde fa molt temps, un davanter centre, un ariet, agressiu, competitiu i amb fam de gols, tot acompanyat amb una gran qualitat futbolística, encara no hem vist tot lo que es capaç de fer, però ja ho hem començat a veure, i per acabar-ho d´adobar es diu Luís Suarez, fins i tot el nom l´acompanya.
Un cop començada la temporada varem acomiadar al secretari tecnic, l´Andoni Zubizarreta, potser si que ja habia acabat el seu cecle, el seu balanç com a secretari tecnic no ha estat positiu, parlo de tota la seva actuació en conjunt, no per lo que hagi estat la present temnporada, perque en resum s´ha fixat força be, tenim el Barça que tots voliem, molt ben equilibrat en totes les seves demarcacions.
En Zubizarreta, el pas de demanar la dimisió sembla que ja el va fer la temporada passada, quan en aquells moments decisius de final de temporada ens varem quedar sense porter i sense defensa central, quan encara tot es podia guanyar, les lesions d´en Victor Valdés i d´en Piqué, ens varen deixar desarbrats, aixís ho va comprendre en Zubi i per això va presentar la dimisió, ignoro les raons però aquesta dimisió no li va ser acceptada, es va preferir esperar uns quants mesos mes, la Junta sabrá les raons, els socis no les sabem, i es que a Can Barça ja fa uns quants anys, que els socis ignorem moltes de les coses que passen, encara no sabem perqué va plegar en Guardiola, tampoc sabem perque va plegar el Sr. Rosell, i ara tampoc sabem beb ben be del cert perque ha estat acomiadat en Zubizarreta, només queda esperar que l´equip, aquest gran equip amb en Luís Enrique al devant, segueixi donant satisfaccions.
El balanç final d´aquesta teporada tinc el pressentiment de que será positiu, pero ara, en el moment present, no hem sento del tot satisfet, sobretot avui l´endemá d´haver vist com l´Espanyol queia eliminat de la copa del Rei, jo no soc "perico", soc el soci del Barça quatre mil i escaig, però em feia il.lusió la final catalana, i no acaben aquí les decepcions, em temo que aquest any tant el Sabadell com el Barça atletic b aixarán de categoria i tornaran a 2ª B i també em temo que el meu Sant Andreu esta fent el cami just per després de molts anys baixar a tercera divisió, el juvenil del Barça a pesar de la "masia" també ha quedat al darrere de l´Espanyol dins de la competició dels juvenils, tot molt trist per aquest aficionat al futbol.
Es que el futbol català no tot s´acaba amb el Barça, el futbol català no pot quedar absorvit per tot lo que passa a Can Barça, perque no posem atenció a tot lo que passa a l´Europa, el Martinenc, el Jupiter, el Sants, que estant aguantant-se com poden a tercera divisió, equips de tota la vida amb una molt bona afició al darrere, amb tota l´inversió de la "masia" perque no ajudem a les nostres escoles tradicionals de futbolistes, la Damm, el Mercantil de Sabadell, el Sant Gabriel de Sant Adriá on es dur a terme una gran tasca de futbol base.
A Madrid i a l´Andalusia tenen quatre equips a primera divisió, nosaltres només en tenim dos i encara em prou feines.
El futbol aquí a Catalunya tampoc ens funciona gaire be.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Els tecnics del Barça han aconseguit mantenir l´equip en un bon estat de forma, altres anys per posar un exemple, en Jordi Alba tot sovint queia lesionat, aquest any encara no ha sofert cap entrebanc, en Piqué esta jugant al millor nivell que se li recorda desde que va tornar de Manchester, en Dani Alves que ja estaba dins de la llista dels posibles traspassos, sembla per lo que diu l´entrenador que esta guanyant-se la renovació, en Neimar, en aquest seu segon any esta confirmant lo que la temporada anterior ja va deixar entreveure.
Mentalment, també te molt que veure a l´hora d´analitzar el comportament de la majoria de jugadors dins de la present temporada, a diferència de la seva actuació en el curs de l´anterior campionat, el fet de que aquest any no es juga el campionat del mon, amb la vista posada en aquest esdeveniment, l´actuació dels jugadors es llogic que estigui certament condicionada, un campionat del mon es una fita important dins de les seves carreres esportives.
Seguint amb el meu análisi si s´en pot dir això, aquest any al meu entendre hem fixat molt be, mes que be, tots trovavem a faltar un central amb envergadura, alló que en diem un armari, alt fort i que anés be de cap, els centres a pilota parada eren el nostre punt flac, l´hem fixat i s´ha notat, al mig del camp hem trovat lo millor que es podia trovar, un bon jugador, amb molta qualitat, però a la vegada fort, agressiu i competitiu, fins i tot amb una molt bona arribada, fa gols i això es molt important, l´Iniesta es la nineta dels meus ulls, però no ha fet mai gols, en Pep Guardiola tots sabem quin jugador era, però no feia un gol ni que el matessin, en Rakitiz també ha estat un molt bon fixatge.
Al devant ens han portat lo qie sempre els aficionats haviem anyorat desde fa molt temps, un davanter centre, un ariet, agressiu, competitiu i amb fam de gols, tot acompanyat amb una gran qualitat futbolística, encara no hem vist tot lo que es capaç de fer, però ja ho hem començat a veure, i per acabar-ho d´adobar es diu Luís Suarez, fins i tot el nom l´acompanya.
Un cop començada la temporada varem acomiadar al secretari tecnic, l´Andoni Zubizarreta, potser si que ja habia acabat el seu cecle, el seu balanç com a secretari tecnic no ha estat positiu, parlo de tota la seva actuació en conjunt, no per lo que hagi estat la present temnporada, perque en resum s´ha fixat força be, tenim el Barça que tots voliem, molt ben equilibrat en totes les seves demarcacions.
En Zubizarreta, el pas de demanar la dimisió sembla que ja el va fer la temporada passada, quan en aquells moments decisius de final de temporada ens varem quedar sense porter i sense defensa central, quan encara tot es podia guanyar, les lesions d´en Victor Valdés i d´en Piqué, ens varen deixar desarbrats, aixís ho va comprendre en Zubi i per això va presentar la dimisió, ignoro les raons però aquesta dimisió no li va ser acceptada, es va preferir esperar uns quants mesos mes, la Junta sabrá les raons, els socis no les sabem, i es que a Can Barça ja fa uns quants anys, que els socis ignorem moltes de les coses que passen, encara no sabem perqué va plegar en Guardiola, tampoc sabem perque va plegar el Sr. Rosell, i ara tampoc sabem beb ben be del cert perque ha estat acomiadat en Zubizarreta, només queda esperar que l´equip, aquest gran equip amb en Luís Enrique al devant, segueixi donant satisfaccions.
El balanç final d´aquesta teporada tinc el pressentiment de que será positiu, pero ara, en el moment present, no hem sento del tot satisfet, sobretot avui l´endemá d´haver vist com l´Espanyol queia eliminat de la copa del Rei, jo no soc "perico", soc el soci del Barça quatre mil i escaig, però em feia il.lusió la final catalana, i no acaben aquí les decepcions, em temo que aquest any tant el Sabadell com el Barça atletic b aixarán de categoria i tornaran a 2ª B i també em temo que el meu Sant Andreu esta fent el cami just per després de molts anys baixar a tercera divisió, el juvenil del Barça a pesar de la "masia" també ha quedat al darrere de l´Espanyol dins de la competició dels juvenils, tot molt trist per aquest aficionat al futbol.
Es que el futbol català no tot s´acaba amb el Barça, el futbol català no pot quedar absorvit per tot lo que passa a Can Barça, perque no posem atenció a tot lo que passa a l´Europa, el Martinenc, el Jupiter, el Sants, que estant aguantant-se com poden a tercera divisió, equips de tota la vida amb una molt bona afició al darrere, amb tota l´inversió de la "masia" perque no ajudem a les nostres escoles tradicionals de futbolistes, la Damm, el Mercantil de Sabadell, el Sant Gabriel de Sant Adriá on es dur a terme una gran tasca de futbol base.
A Madrid i a l´Andalusia tenen quatre equips a primera divisió, nosaltres només en tenim dos i encara em prou feines.
El futbol aquí a Catalunya tampoc ens funciona gaire be.
Josep mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)