Es una forma de expressar la formalidad que una persona ofrece, a fin de mantenir y respetar un acuerdo o una linea de actuación, en temes que pueden abarcar desde una política comercial hasta una negociación política.
Hay otras formas de expresión, , hay quien dice, soy persona de una sola palabra, o también, a mi me basta con un apretón de manos, todo este comportamiento en su conjunto, que se sigue dando en la vida privada como también en el mundo del negocio, se hace mas difícil de respetar cuando entramos en el terreno de la política, en la mayoria de paises, dependiendo de quien dirije los desitnos del propio país, se toman decisiones que no siempre estan de acuerdo con la manera de ver las coses de otros partidos o de otros responsables politicos, lo que lleva a dificultar el mantenimiento de politicas acordadas anteriorment.
En la recinte cimera que tuvo lugar en París, donde se reunieron los ciento cuatro paises firmantes de los acuerdos que regulavan las emisiones de CO2 a fin de preservar los efectos del cambio climatico y de la contaminación atmosfèrica, hubo cuatro paises, uno de ellos nada menos que los EE.UU.que rechazaron seguir apoyando el proyecto de lucha contra la degeneración del medio ambiente.
Siempre es importante para el buen fin de este tipo de acuerdos, contar con la presencia y apoyo de socios como los EE.UU. aunque solo sea por el hecho de tratarse por el momento de la primera potencia mundial, y no solo en el ambito de lo económico, también en el campo de la investigación, la ciència y toda la cultura en general, però tampoco procede llegar al punto de generar una alarma injustificada, solo han sido cuatro paises los que han abandonado el proyecto, y por lo que respecta a los EE.UU. ya veremos como evoluciona su manera de ver las coses respecto al tema que nos ocupa.
Si me permiten expressar mi opinión, yo diria que si bien por el momento no podremos contar con la perticipación de los EE. UU., los que si siguen, y estan a la cabeza del proyecto con la firme decisión de seguirlo impulsando son los Xinos, por el momento la segunda potencia mundial, però "ojo" porque pronto seran la primera potencia, en el presente momento son los que producen mas contaminación, son la fabrica del mundo, es donde se desprenden mas gases, donde hay mas densidad de población, si me lo permiten, mas importante que la ausencia de los EEUU. es la presencia de la Xina.
Pero es que además hay otro aspecto impoprtante a considerar, los xinos con los que yo personalment he tenido ocasión de trabajar, son gente como deciamos al inicio de este articulo, de una sola palabra, gente muy trabajadora, però sobre todo muy formal, y respectuosa en todos sus tratos sean del orden que sean, y es por todo ello que merece confiança tenerlos al frente de cualquier tipo de proyecto.
Ademas hay otro aspecto a contemplar, me parece que fué Winston Churchill el que dijo que la democràcia era el menos malo de los sistemas politicos, y pienso que tenia toda la razón, todos y en especial los que ya nos hemos acostumbrado a ello, queremos, porque así es como nos sentimos mejor, vivir en un regimen de llibertades,`poder expressar nuestra manera de ver las coses, poner en entredicho si así conviene hacerlo, las decisiones de nuestros governantes, podernos manifestar al respecto y hasta en según que casos, mobilizarnos para defender así nuestro estado de opinion.
En la mayoria de paises del mundo occidental, cada cuatro años aproximadamente, puede pàsar que cambien los gobiernos, también puede pasar que un gobernante alargue su periodo de gobierno hasta los ocho años, però en casi la totalidad de los casos este acostumbra a ser el límite, con esto quiero decir que cada cuatro años o cada ocho años, en la mayoria de paises los politicos cambian, son otros,y en consecuencia tambien cambia su manera de ver las coses.
Muchas de las decisiones que ha tomado el anterior gobierno, pueden tenir un cambio de orientación, y como conclusión en muchas coses se parte nuevamente de cero, lo que ha hecho e anterior gobierno, puiede parecer que no procede, que no resulta operativo, y que hay que considerar proyectos Nuevos, esto es lo que ha pasado en los EE.UU con la llegada del Sr. Trump, según los recién llegados la ley sanitaria del Presidente Obama no es acceptable, los acuerdos para la protección del cambio climatico tampoco, parace ser que para ellos es un tema prioritario la protección de las fronteres, a fin de regular el paso de persones y de productos, en resumen, idees nuevas, respetables però diferentes con todo lo anterior, como de la luz al dia.
Con todos los problemes que ello puede representa, todo lo que acabamos de mencionar, en la Xina no ocurre, allí periodicamente, y así nos lo muestran a través de la televisión, se reunen en una sala de congressos, algun millar de xinos, todos uniformados, el mismo uniform, la misma manera de pensar, hasta parece que tengan todos la misma cara, cuando les dicen que se levanten, se levantan, cuando les dicen que se sienten, se sientan y cuando les dicen que aplaudan, aplauden, al fondo, en el escenario, cuatro o cinco hileras de dirigentes, son los que han de regir los destinos del país, para un periodo que entre ellos mismos deciden, y en el centro, el que manda, el maximo dirigente, el que al final de la sesión se levanta y traslada a toda la concurrència, las consignes, proyectos y leyes que regiran en sus proximos años de gobierno.
Y no hay mas, allí no hay congressistes, ni senadores ni tribunales coinstitucionales, el que manda, manda y decidí, y este que hay ahora, según palabras textuales del Sr. Trump, es un buen hombre, doy por descontado que se debe tratar de un buen hombre, solo faltaria.
Después de la cimera de París por el momento no tendremos a los EE. UU. compartiendo las politicas del medio ambiente, però tendremos al frente de elles a los Xinos y que sea por muchos años.
Josep mª Carbonell i Vilaro
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
martes, 20 de junio de 2017
jueves, 8 de junio de 2017
NO ES BO NI ES DOLENT TOT EL QUE SEMBLA SER-HO
Soc un bon aficionat al futbol, m´agrada disfrutar-lo, de jove jugant-lo, i ara de gran veient com el juguen els altres, els professionals, que fan coses amb la pilota d´aquelles que a mi m´hagués agradat saber fer, dit això, soc dels que tenen bon paladar, soc un gourmet del futbol, i en conseqüència hi ha jugadors que em fan sortir de casa per anar al camp, i d´altres que no aconsegueixen fer-me aixecar del sofà que tinc en front de la tele, i no es pensin que es tracta de comparar un estil de joc amb el de l´altre, es tracta de saber jugar al futbol, de tenir una tècnica depurada o simplement no tenirla.
Jo encara vaig aconseguir veure en Kubala i en DiStefano, dos estils totalment diferents, però tots dos tant l´un com l´altre, et feien disfrutar veient com tractaven la pilota, tots dos amb la pilota als peus feien meravelles, m´he assegut a escriure per entre altres coses parlar d`això, perquè aquests últims dies he llegit i escoltat coses inverosimils, he llegit que ni el DiStefano es pot comparar amb en Cristiano, per favor, per l´amor de Deu, comprenc el moment d'eufòria madridista, però no perdem la memòria, no oblidem tota l´historia que el Real Madrid te al darrere, en Cristiano com a jugador te una gran virtut i aquesta es que al cap de l´any fa molts gols, veu la porteria com dingú, però això es tot, important però poca cosa mes sap fer amb la pilota als peus, però es que fins i tot amb això, en fer gols i veure la porteria, en Di Stefano també el superava, a part de que sabia fer altres coses, coses d´aquelles circumscrites a un grupet de jugadors, Pele, DiStefano, Kubala, Cruyf, Maradona, Messi, entre els quals en Cristiano no i te lloc.
El Real Madrid sempre ha tingut grans jugadors, els mitjans que preparin uns quants vídeos i mostrin a la audiència lo que feia en Zidane o lo que feia en Figo amb la pilota als peus, lo que aquests dos jugadors feien, en Cristiano ni ho ha fet, ni ho fa, ni ho fara mai.
A can Barça també tenim algun exemple semblant, nosaltres també varem tenir un jugador, al que sempre recordo quan veig jugar an el Cristiano, parlem de dos jugadors tant l´un com l´altre, alts, amb molta envergadura, ràpids, amb un xut molt potent i amb molta visió del gol, però no els demanis res mes ni al un ni a l´altre, aquest que jugava amb el Barça es deia Rivaldo, el varem tenir forces anys, guanyant molts diners, però per lo que respecta a mi, mai m´havia fet aixecar del sofà, per parlar d´anys enrere a mi el futbol m´hi feia anar en Romario, en Ronaldinho, avui en dia m´hi porten en Messi, l´Iniesta, en Neymar i de moment dingú mes.
Els gols no m´enlluvernen, els títols tampoc, insisteixo, soc un gourmet del futbol, no tot el que ho sembla es bo, ni es dolent, cal contemplar altres aspectes dins d´una visió general de la persona o dels fets segons sigui el cas.
El dissabte passat vareig llegir dos articles, escrits per dos dels articulistes habituals del diari que jo acostumo a llegir, en els que un d´ells parlava del proper desenllaç del nostre procés sobiranista i l´altre parlava de la resolució presa per els E.U. referent als acords de París i respecte a tot el tema del canvi climàtic, com ara la reducció de les emissions de CO, estic totalment d´acord amb el que tots dos deien penso el mateix que ells.
Per lo que respecta al procés s´ens acosta el xoc de trens, i respecte als acords de París es evident que per protegir els interessos econòmics d´uns pocs podem posar en risc la salut de tot el nostre planeta, però amb franquesa i sense anim de molestar, em resisteixo a dramatitzar les coses, em resisteixo a tencar els ulls, i no veure solucions on encara n´hi ha.
Hi ha cops, en els que es troven remeis, que aplicats en moments com aquests que estem vivint, moments d´emergència, son mes efectius i tenen mes durada, que tot el que s´havia fet fins el moment, del mes de centenar de països que varen subscriure el tractat de París només n´hi ha quatre que l´hagin refusat, francament no crec que el desenllaç que tindrem després d´aquesta recent cimera sigui tant dolent com ara pot semblar, tot al contrari pot encoratjar als mes de cent països firmants a lluitar amb mes força per assolir els objectius contemplats.
Probablement sembli que estem al devant del xoc de trens, i fins i tot sembla que dingú el pogui aturar, però perquè no pensem que encara pot aparèixer un guarda agulles habilidós, que pogui evitar la tragèdia, desde el Govern central s´ha instat al President de la Generalitat perquè acudeixi al Parlamernt espanyol a defensar la seva proposta, en principi i desde Catalunya va semblar que aquesta sortida no era acceptada,em sembla que va ser ahir quan el nostre President va dir que en tot cas acudiria al Parlament espanyol un cop feta publica la data i la pregunta del referèndum, dona l´impresió que ja han començat a parlar.
Tot aquest procés, en principi tenia tres sortides, o aixís ho semblava, un NO rotund de Madrid a tot lo que feia referència al referèndum, un SI que la majoria veiem poc probable, i una tercera via que molts de bon principi sempre hem defensat, que cercava una millora de l´autogovern, sense contemplar res a veure amb l´independència, en aquests moments tot llegint i tot escoltant, jo ja contemplo una quarta sortida, i d´aquesta llogicament dingú en parla, podria donar-se el fet de que de portes en dintre " a la xita callando " tot s´hagués anat parlant, negociant i mig acordant, en aquest ultim cas i suposant que fos aixís, cosa que puc assegurar ignoro totalment, senyors del govern central, senyors del govern de la Generalitat, " chapeau " perquè al final en comptes d´ua tragèdia, tot podria convertir-se en un final feliç, molt feliç, i es que no sempre es dolent tot el que sembla ser-ho.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
Jo encara vaig aconseguir veure en Kubala i en DiStefano, dos estils totalment diferents, però tots dos tant l´un com l´altre, et feien disfrutar veient com tractaven la pilota, tots dos amb la pilota als peus feien meravelles, m´he assegut a escriure per entre altres coses parlar d`això, perquè aquests últims dies he llegit i escoltat coses inverosimils, he llegit que ni el DiStefano es pot comparar amb en Cristiano, per favor, per l´amor de Deu, comprenc el moment d'eufòria madridista, però no perdem la memòria, no oblidem tota l´historia que el Real Madrid te al darrere, en Cristiano com a jugador te una gran virtut i aquesta es que al cap de l´any fa molts gols, veu la porteria com dingú, però això es tot, important però poca cosa mes sap fer amb la pilota als peus, però es que fins i tot amb això, en fer gols i veure la porteria, en Di Stefano també el superava, a part de que sabia fer altres coses, coses d´aquelles circumscrites a un grupet de jugadors, Pele, DiStefano, Kubala, Cruyf, Maradona, Messi, entre els quals en Cristiano no i te lloc.
El Real Madrid sempre ha tingut grans jugadors, els mitjans que preparin uns quants vídeos i mostrin a la audiència lo que feia en Zidane o lo que feia en Figo amb la pilota als peus, lo que aquests dos jugadors feien, en Cristiano ni ho ha fet, ni ho fa, ni ho fara mai.
A can Barça també tenim algun exemple semblant, nosaltres també varem tenir un jugador, al que sempre recordo quan veig jugar an el Cristiano, parlem de dos jugadors tant l´un com l´altre, alts, amb molta envergadura, ràpids, amb un xut molt potent i amb molta visió del gol, però no els demanis res mes ni al un ni a l´altre, aquest que jugava amb el Barça es deia Rivaldo, el varem tenir forces anys, guanyant molts diners, però per lo que respecta a mi, mai m´havia fet aixecar del sofà, per parlar d´anys enrere a mi el futbol m´hi feia anar en Romario, en Ronaldinho, avui en dia m´hi porten en Messi, l´Iniesta, en Neymar i de moment dingú mes.
Els gols no m´enlluvernen, els títols tampoc, insisteixo, soc un gourmet del futbol, no tot el que ho sembla es bo, ni es dolent, cal contemplar altres aspectes dins d´una visió general de la persona o dels fets segons sigui el cas.
El dissabte passat vareig llegir dos articles, escrits per dos dels articulistes habituals del diari que jo acostumo a llegir, en els que un d´ells parlava del proper desenllaç del nostre procés sobiranista i l´altre parlava de la resolució presa per els E.U. referent als acords de París i respecte a tot el tema del canvi climàtic, com ara la reducció de les emissions de CO, estic totalment d´acord amb el que tots dos deien penso el mateix que ells.
Per lo que respecta al procés s´ens acosta el xoc de trens, i respecte als acords de París es evident que per protegir els interessos econòmics d´uns pocs podem posar en risc la salut de tot el nostre planeta, però amb franquesa i sense anim de molestar, em resisteixo a dramatitzar les coses, em resisteixo a tencar els ulls, i no veure solucions on encara n´hi ha.
Hi ha cops, en els que es troven remeis, que aplicats en moments com aquests que estem vivint, moments d´emergència, son mes efectius i tenen mes durada, que tot el que s´havia fet fins el moment, del mes de centenar de països que varen subscriure el tractat de París només n´hi ha quatre que l´hagin refusat, francament no crec que el desenllaç que tindrem després d´aquesta recent cimera sigui tant dolent com ara pot semblar, tot al contrari pot encoratjar als mes de cent països firmants a lluitar amb mes força per assolir els objectius contemplats.
Probablement sembli que estem al devant del xoc de trens, i fins i tot sembla que dingú el pogui aturar, però perquè no pensem que encara pot aparèixer un guarda agulles habilidós, que pogui evitar la tragèdia, desde el Govern central s´ha instat al President de la Generalitat perquè acudeixi al Parlamernt espanyol a defensar la seva proposta, en principi i desde Catalunya va semblar que aquesta sortida no era acceptada,em sembla que va ser ahir quan el nostre President va dir que en tot cas acudiria al Parlament espanyol un cop feta publica la data i la pregunta del referèndum, dona l´impresió que ja han començat a parlar.
Tot aquest procés, en principi tenia tres sortides, o aixís ho semblava, un NO rotund de Madrid a tot lo que feia referència al referèndum, un SI que la majoria veiem poc probable, i una tercera via que molts de bon principi sempre hem defensat, que cercava una millora de l´autogovern, sense contemplar res a veure amb l´independència, en aquests moments tot llegint i tot escoltant, jo ja contemplo una quarta sortida, i d´aquesta llogicament dingú en parla, podria donar-se el fet de que de portes en dintre " a la xita callando " tot s´hagués anat parlant, negociant i mig acordant, en aquest ultim cas i suposant que fos aixís, cosa que puc assegurar ignoro totalment, senyors del govern central, senyors del govern de la Generalitat, " chapeau " perquè al final en comptes d´ua tragèdia, tot podria convertir-se en un final feliç, molt feliç, i es que no sempre es dolent tot el que sembla ser-ho.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639
Suscribirse a:
Entradas (Atom)