Sempre que el Sr. Rajoi ha sortit a parlar del nou projecte de finançament per Catalunya, la contesta ha estat, que ell sabrá escoltar, també de sempre he pensat, que es molt important saber escoltar, tant important com saber parlar, el que falta saber, això mai no ho ha dit, es el que li agradaria escoltar.
Lo primer que escoltará encara que sigui de lluny, son els grinyols que es produiran aquí a Catalunya, en el transcurs de l´intens debat que es durá a terme, i del que segons com vagin les coses, el nou projecte ya podria quedar una mica esbatussat. Després i ja mes d´aprop, un cop arribat el projecte a Madrid, li podria arribar la remor que podria ocasionar el primer "cepillado" i que podria concloure en alló tan habitual, que "tans en tenim com en teniem". El fracás a dingú li agrada, i podria passar que tornant a Catalunya i altre vegada una mica mes de lluny, el President Rajoi tornés a escoltar els crits d´euforia, dels politics catalans al devant del que segons ells hauria estat el millor acord de finançament de l´història recent de Catalunya.Però cal tenir molt de compte, perqué els catalans aquesta història ja se la saben de memòria i aquesta vegada no si val a fer bromes.
La reforma de l´Estat de les autonomies, s´ha de fer, i s´ha de fer a fi i efecte de determinar, després de trenta anys, el grau d´autonomía que mereix cada comunitat, i quines son les competències que pot assumir i quines son les que s´han de retornar al Govern Central, com també ha de incloure, un nou sistema de finançament, no només pèr Catalunya, ja que altres comunitat reclamen i potser mereixen un tracte similar al nostre. Per lo que respecta a Catalunya, tot i respectant un tracte equitatiu en el repartiment de les despeses de l´Estat, aixís com el manteniment d´un principi de solidaritat amb les altres comunitats, ha de ser condició innegociable, la recaptació de tots els impostos que pagan els catalans, a través d´una Agencia Tributària de nova implantació, per poder-los aixís redistribuir a través d´un pressupost, que garanteixi un bon nivell de benestar i un futur i sostenible creixement.
Tot el que no sigui això, n o cal parlar-ne mes, no cal esmerçar mes esforços i temps en el projecte i dedicar-los a treballar altres aspectes de l´Administració, ja arribará un altre moment mes adient per retomar les converses, la nostre posició ja haurá quedat constància de quina es..
Abans parlava del debat ja endegat entre les forces polítiques catalanes, el debat es llogic que hi sigui, però no per donar passos enrere, que un cop a Madrid ja procuraran que els hagim de donar. S´em fa dificil esmentar-ho, però ho haig de fer, la mala impresió que ha donat, el fet de que la sot-president del Govern català, questioni en public, els criteris i punts de vista, an unciats previament per el Pesident de la Generalitat, la bugada sd´ha de procurar rentar a casa, i si pot ser eixugarla sense tenir que penjar-la a l´estenedor.
Sortint a parlar de la sot-president, hi ha vegades que tot i escribint una cosa et porta cap a un altre, vull recordar aquells moments, en els que sense saber de manera clara el perqué, Convergència i l´Unió, varen decidir donar un pas endevant dins de la seva relació política, reforçant a través d´una Federació, els seus lligams politics, també en aquells moments, ells ja saben, els uns i els altres, que jo personalment, em vareig mostrar força esceptic en quan a la conveniència i raó de ser d´aquest projecte politic.Amb el pas del temps, i tot pensant, perque per treballar en política s´ha de ser una mica pensador, v areig arribar a comprendre la raó de ser d´aquesta trascendent decisió, proper el final politic del President Pujol, convenia als dirigents de ambdues foirmacions politiques, deixar ben clar i definit, que seria en un proxim futur, el candidat a la Presidéncia de la Generalitat, qui seria el candidat a l´alcaldia de Barcelona i qui seria el responsable de la pòlítica de Madrid a nivell d´Estat, i per tant la persona, que en el seu moment es podria integrar com a Ministre dins del Govern Central.
De sempre ens hem mostrat reticents a integrar-nos en el Govern de l´Estat, es sobretot en aquest moment, una decisió dificil de prendre, però el Sr. Duran estric segur de que entendrá, que aquest pas l´ha de donar, que es el moment en el que Catalunya necessita donar-lo, i que ell es la persona,a qui,d´acord amb els acords fundacionals de la Federació li pertoca donar-lo.
Penso que si aconseguim fer-ho tot aixís, el President Rajoi ja haurá escoltat tot el que volia escoltar, i per altre banda i desde aquí a Catalunya, aquesta gran política que es la Joana Ortega, procurará ser mes curosa, a l´hora de questionar els criteris del President del Govern catalá, del seu President, del President de tots, del President Artur Mas.
Josep mª Carbonell i Vilaró
jueves, 31 de mayo de 2012
lunes, 21 de mayo de 2012
FUNCIONARIS
Recentment el Govern andalus, contra lo que hi habia molts que es pensaven, i tot s´ha de dir atenent a les disposicions del Govern de Madrid, ha dut a terme un ajust pressupuestari, a fi i efecte de reduir el deficit acumulat en el curs dels darrers anys.
Aquest ajust pressupuestari, com ja es habitual, deixa entreveure molts punts de contacte amb les disposicions recentment promulgades per el Govern de la Generalitat, dis que es habitual, perque ja desde molts anys enrere, quan es varen posar els fonaments de l´Estat de les Autonomies, els Governs andalusos, previament a la presentació del seu Estatut, aixís com posteriorment en les reformes no sempre aprobades, han estat molt pendents de com es feien les coses desde aquí a Catalunya.
Suposo que aquest comportament dels andalusos, ve donat, perque potser deuen pensar que el que es bo per Catalunya també ho ha de ser per Andalusia, potser si que entre les dues comunitats, sino una manera de ser, una comunió de sentiments, que arriben com a consequència de l´arrelament a Castalunya de moltes families andaluses.
He fet tot aquest preambul, per veure d´analitzar les rebaixes presupuestaries de ambdos Governs, fiseu-se que parlo de rebaixes perque ja estic tip tant de llegir com d´escoltar, la paraula "retallada", la primera mesura a contemplar potser perque es la mes facil d´endagar, es la rebaixa dels sous dels funcionaris, dic
que es facil, perqué només cal saber multiplicar, coneixer el nombre de funcionaris, coneixer l´import percentual de la rebaixa, i ja tenim sobre la taula el montant total d´aquesta rebaixada
Però en aquesta vida i en moltes ocasions, no n´hi ha prou en saber multiplicar, s´ha de saber com deien els mes vells fins i tot "algebra", seriosament parlant, penso que per prendre la decisió de rebaixar els sous, sempre si es a temps, però primer haguès valgut la penacontemplar altres possibilitats.
En relacio a tot lo dit anteriorment, dona que parlar en molts diaris i tertúlies, el fet de que el Govern Central, fins el moment present no hagi pres cap mesura que contempli la "rebaixa" dels sous funcionarials, he llegit algún article on es parlka de la poca valentia del Govern Central a l´hora de prendre aquesta decisió, també n´he llegit d´altres, que fan referència al fet de que segons ells la majoria de funcionaris voten al Partit Popular, jo francament no penso que sigui ni una cosa ni l´altre, veient el mig got ple, penso que el Govern Central, deu estar sospesant, aplicar un altre tipus de mesures per tot lo que fa respecte al tractamebnt que ha de rebre el colectiu dels treballadors publics
Una rebaixa dels sous, es evident que resulta molesta, pero fins a cert punt al devant de una situació com la que estem vivint s´accepta, però perque d´una vegada en els casos que sigui possible no es contemnpla el que ja fa molts anys que uns quans defensem, una jornada continuada de matí i tarde, per exemple, un horari de treball desde les deu del matí fins a les sis de la tarde, es evident que la reacció dels afectats seria contundentm l´atractiu de la feina del funcionari deixant apart el sou i la qualitat del lloc de treball, es el fet de quie la majoria d´ells, poden disposar de les tardes lliures, per poder desenvolupar altres activitats, en alguns casos remunerades, activitats, que a molta gent aturada els vindrien mes que be.
Entyre els treballadors afectats, molts s´acullirien a reduccions de jornada, o al contracte a temps parcial, lo que també comporta una reducció en la despesa pressupuestaria i a la vegada un pas endevant en la lluita contra l´economís submergida.
L´activitat en general ha baixat, es esencial que aquesta activitat ens la repartim entre tots de manera equitativa, no pot ser que hi hagi gent que no trova feina i d´altres que treballin tretze o catorze hores cada dia.
Estic que en el Govern Central algú hi haurá que sabra una mica "d´algebra"
Josep Mª Carbonell i Vilaró.
Però en aquesta vida, ja ocasions en les que no n´hi ha prou en saber multiplicar, s´ha de saber com deien els vells frins i tot "algebra", seriosament parlant, penso que per prendre la decisió de rebaixar els sous sempre si es a temps, però primer potser hagués valgut la pena contemplar altres possibilitats.
En relació a tot lo dit anteriorment, dona que parlar en molkts diaris i tertùlies, el fet de que el Govern Central fins al moment, no hagi pres cap mesura que contempli la rebaixa del sous funcionarials, he llegit algún article
Aquest ajust pressupuestari, com ja es habitual, deixa entreveure molts punts de contacte amb les disposicions recentment promulgades per el Govern de la Generalitat, dis que es habitual, perque ja desde molts anys enrere, quan es varen posar els fonaments de l´Estat de les Autonomies, els Governs andalusos, previament a la presentació del seu Estatut, aixís com posteriorment en les reformes no sempre aprobades, han estat molt pendents de com es feien les coses desde aquí a Catalunya.
Suposo que aquest comportament dels andalusos, ve donat, perque potser deuen pensar que el que es bo per Catalunya també ho ha de ser per Andalusia, potser si que entre les dues comunitats, sino una manera de ser, una comunió de sentiments, que arriben com a consequència de l´arrelament a Castalunya de moltes families andaluses.
He fet tot aquest preambul, per veure d´analitzar les rebaixes presupuestaries de ambdos Governs, fiseu-se que parlo de rebaixes perque ja estic tip tant de llegir com d´escoltar, la paraula "retallada", la primera mesura a contemplar potser perque es la mes facil d´endagar, es la rebaixa dels sous dels funcionaris, dic
que es facil, perqué només cal saber multiplicar, coneixer el nombre de funcionaris, coneixer l´import percentual de la rebaixa, i ja tenim sobre la taula el montant total d´aquesta rebaixada
Però en aquesta vida i en moltes ocasions, no n´hi ha prou en saber multiplicar, s´ha de saber com deien els mes vells fins i tot "algebra", seriosament parlant, penso que per prendre la decisió de rebaixar els sous, sempre si es a temps, però primer haguès valgut la penacontemplar altres possibilitats.
En relacio a tot lo dit anteriorment, dona que parlar en molts diaris i tertúlies, el fet de que el Govern Central, fins el moment present no hagi pres cap mesura que contempli la "rebaixa" dels sous funcionarials, he llegit algún article on es parlka de la poca valentia del Govern Central a l´hora de prendre aquesta decisió, també n´he llegit d´altres, que fan referència al fet de que segons ells la majoria de funcionaris voten al Partit Popular, jo francament no penso que sigui ni una cosa ni l´altre, veient el mig got ple, penso que el Govern Central, deu estar sospesant, aplicar un altre tipus de mesures per tot lo que fa respecte al tractamebnt que ha de rebre el colectiu dels treballadors publics
Una rebaixa dels sous, es evident que resulta molesta, pero fins a cert punt al devant de una situació com la que estem vivint s´accepta, però perque d´una vegada en els casos que sigui possible no es contemnpla el que ja fa molts anys que uns quans defensem, una jornada continuada de matí i tarde, per exemple, un horari de treball desde les deu del matí fins a les sis de la tarde, es evident que la reacció dels afectats seria contundentm l´atractiu de la feina del funcionari deixant apart el sou i la qualitat del lloc de treball, es el fet de quie la majoria d´ells, poden disposar de les tardes lliures, per poder desenvolupar altres activitats, en alguns casos remunerades, activitats, que a molta gent aturada els vindrien mes que be.
Entyre els treballadors afectats, molts s´acullirien a reduccions de jornada, o al contracte a temps parcial, lo que també comporta una reducció en la despesa pressupuestaria i a la vegada un pas endevant en la lluita contra l´economís submergida.
L´activitat en general ha baixat, es esencial que aquesta activitat ens la repartim entre tots de manera equitativa, no pot ser que hi hagi gent que no trova feina i d´altres que treballin tretze o catorze hores cada dia.
Estic que en el Govern Central algú hi haurá que sabra una mica "d´algebra"
Josep Mª Carbonell i Vilaró.
Però en aquesta vida, ja ocasions en les que no n´hi ha prou en saber multiplicar, s´ha de saber com deien els vells frins i tot "algebra", seriosament parlant, penso que per prendre la decisió de rebaixar els sous sempre si es a temps, però primer potser hagués valgut la pena contemplar altres possibilitats.
En relació a tot lo dit anteriorment, dona que parlar en molkts diaris i tertùlies, el fet de que el Govern Central fins al moment, no hagi pres cap mesura que contempli la rebaixa del sous funcionarials, he llegit algún article
jueves, 3 de mayo de 2012
PARLEM DE FUTBOL'?
La setmana passada tot passejant per carrer em vareig trovar un conegut, un conegut d´aquells que només veus de quan en quan, haviem estudiat junts de joves, fins i tot haviem tingut alguna relació comercial, haviem militat en el mateix partit politic i un altre fet en comú es que tots dos som socis del Barça.
Després d´interesar-me per l´estat de la familia i d´ell mateix, li vareig dir, vols que parlem una estoneta? vols que anem a fer un café?, amb molt de gust em va contestar, però por favor no em parlis ni de la feina ni de la política per que em fa basarda només pensar-hi.
Doncs de que et sembla que podem parlar li vareig preguntar quan ja teniem el café a sobre la taula, home, si vols podem parlar de futbol, o fins i tot podem parlar de senyores, amb sembla li vareig dir que de les senyores ja no tenim edad ni de pensar-hi ni de parlar-ne, pensar-hi no ho se em va contestar, però parlar-ne no costa gaire, de totes maneras potser tens raó, val mes que parlem de futbol
El futbol darrerament ens ha donat moltes satisfaccions, però hem arribat a un punt en el que hi ha fets que a mi em començen a amoinar, per exemple l´horari dels partits, jo de molt jovenet estaba acostumat a anar al futbol amb els pares, mes endevant amb els pares i la novia, quan els pares ja no hi van poder anar per raons d´edad i de salut, hi varen començar a anar els meus fills, en definitiva tota la familia sempre haviem anat junts al futbol, teniem bona amistad amb els veins de la localitat, amb els que feiem petar una bona xerrada abans de començar el partit, anar al futbol no era només el fet de veure un partit, era una vella tradició familiar de la que sempre haviem disfrutat.
E$n l´actualitat tots els partits per regla general son tard i de nit, els meus fills a aquestes hores ja no hi poden anar, perque tenen canalla petita i es veuen obligats a quedar-se a casa, n osaltres a casa i tenim una iaia molt velleta i malalta que a hores avançades no es pot quedar sola, aixís es com em trovo cada partit tot sol a la localitat.
La directiva, potser perqué ells mateixos son conscients d´aquesta problemàtica, ens anima a tots els socis perque alliberem ,les nostres localitats, es posen a la venda i aixís altre public i pot assistir i donar caliu i suport amb una bona assistència. A resulktes d´aquesta situació et pot trovar com jo l´altre dia en el partit de champions amb el Chelsea, amb la situació pintoresca de tenir a un costat, un xicot de raça negra de dos metres d´alçada i tan gras que la feina va ser seva per poder acomodarse en el seient, al altre costat i tenia un japonés primet i petitó, tots dos amb la samarreta del Barça i jo al mig de tots dos, mes aviat recolsat al costat del japonés, composavem una imatge repeteixo, certament pintoresca.
Mentrestant jo pensant amb els anys d´infant, de jove, i de mes adult, perqué jko en aquesta localitat ra ja fa cinquanta i quatre anys que mi assento, em deia, com han canviat les coses, i com poden canviar, perque tota aquesta gent que compra localitats alliberades pels socis, no son res mes que passavolants, atrets pels exits esportius del Barça, però si arriba el dia en el que l´equip ja no guanya, deixaran de venir al camp i mentrestant els de sempre els de tradició consequència dels horaris estan ja perdent l´habit i l´afició d´anar al futbol.
El meu company de taula tota l´estona se la va passar afirmant amb el cap, tot el que jo deia, i al final va ser ell que va a sortir a parlar d´en Guardiola, ja no tenim Guardiola que et sembla que pot passar a partir d´aquest moment, la meva opinió li vareig dir es que el Pep es ben lliure de prendre les seves decisions profesionals, no faltaria mes, sobretot tractan-se d´una persona copm ell, que només mereix que reconeixement per la seva feina, però que vols que et digui, jo m´havia fet l´ilusió de que amb el Pep Guardiola haviem trovat el nostre Alex Fergusson, un entrenadorper no tenir-hi que pensar mes. tant si es guantava com si es perdia, sempre amb la confiança de tota la massa social, sembla ser que no ha pogut ser que hi farem?
Ara ens arriba el Tito Vilanova, al meu entendre poden passar tres coses, que dintre de tres o quatre anys també ens digui que ja s´ha buidat, lo que obligará a buscar-ne un altre i esperar a tenir sort, podria passar que el Tito fos l´Alex Fergusson que jo em pernsava que ja havia trovat, o també pot passar, que només començar es perdin quatre o cinc partits seguits, i que resultat d´aixó tothom començi a analitzar qua ha passat amb en Guardiola i que s´ens torni a apareixer, aquell clima d´incertesa i de contestació, que jo fins ara estaba segur de que ja haviem pogut erradicar per sempre mes.
Amig meu, li vareig dir an el meu company de conversa, esperem que si mes no amb el futbol tinguem una mica de sort, perque de no ser aixís, potser si que la propera vegada que ens trovem, no tindrem alktre alternativa que parlar de senyores.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Després d´interesar-me per l´estat de la familia i d´ell mateix, li vareig dir, vols que parlem una estoneta? vols que anem a fer un café?, amb molt de gust em va contestar, però por favor no em parlis ni de la feina ni de la política per que em fa basarda només pensar-hi.
Doncs de que et sembla que podem parlar li vareig preguntar quan ja teniem el café a sobre la taula, home, si vols podem parlar de futbol, o fins i tot podem parlar de senyores, amb sembla li vareig dir que de les senyores ja no tenim edad ni de pensar-hi ni de parlar-ne, pensar-hi no ho se em va contestar, però parlar-ne no costa gaire, de totes maneras potser tens raó, val mes que parlem de futbol
El futbol darrerament ens ha donat moltes satisfaccions, però hem arribat a un punt en el que hi ha fets que a mi em començen a amoinar, per exemple l´horari dels partits, jo de molt jovenet estaba acostumat a anar al futbol amb els pares, mes endevant amb els pares i la novia, quan els pares ja no hi van poder anar per raons d´edad i de salut, hi varen començar a anar els meus fills, en definitiva tota la familia sempre haviem anat junts al futbol, teniem bona amistad amb els veins de la localitat, amb els que feiem petar una bona xerrada abans de començar el partit, anar al futbol no era només el fet de veure un partit, era una vella tradició familiar de la que sempre haviem disfrutat.
E$n l´actualitat tots els partits per regla general son tard i de nit, els meus fills a aquestes hores ja no hi poden anar, perque tenen canalla petita i es veuen obligats a quedar-se a casa, n osaltres a casa i tenim una iaia molt velleta i malalta que a hores avançades no es pot quedar sola, aixís es com em trovo cada partit tot sol a la localitat.
La directiva, potser perqué ells mateixos son conscients d´aquesta problemàtica, ens anima a tots els socis perque alliberem ,les nostres localitats, es posen a la venda i aixís altre public i pot assistir i donar caliu i suport amb una bona assistència. A resulktes d´aquesta situació et pot trovar com jo l´altre dia en el partit de champions amb el Chelsea, amb la situació pintoresca de tenir a un costat, un xicot de raça negra de dos metres d´alçada i tan gras que la feina va ser seva per poder acomodarse en el seient, al altre costat i tenia un japonés primet i petitó, tots dos amb la samarreta del Barça i jo al mig de tots dos, mes aviat recolsat al costat del japonés, composavem una imatge repeteixo, certament pintoresca.
Mentrestant jo pensant amb els anys d´infant, de jove, i de mes adult, perqué jko en aquesta localitat ra ja fa cinquanta i quatre anys que mi assento, em deia, com han canviat les coses, i com poden canviar, perque tota aquesta gent que compra localitats alliberades pels socis, no son res mes que passavolants, atrets pels exits esportius del Barça, però si arriba el dia en el que l´equip ja no guanya, deixaran de venir al camp i mentrestant els de sempre els de tradició consequència dels horaris estan ja perdent l´habit i l´afició d´anar al futbol.
El meu company de taula tota l´estona se la va passar afirmant amb el cap, tot el que jo deia, i al final va ser ell que va a sortir a parlar d´en Guardiola, ja no tenim Guardiola que et sembla que pot passar a partir d´aquest moment, la meva opinió li vareig dir es que el Pep es ben lliure de prendre les seves decisions profesionals, no faltaria mes, sobretot tractan-se d´una persona copm ell, que només mereix que reconeixement per la seva feina, però que vols que et digui, jo m´havia fet l´ilusió de que amb el Pep Guardiola haviem trovat el nostre Alex Fergusson, un entrenadorper no tenir-hi que pensar mes. tant si es guantava com si es perdia, sempre amb la confiança de tota la massa social, sembla ser que no ha pogut ser que hi farem?
Ara ens arriba el Tito Vilanova, al meu entendre poden passar tres coses, que dintre de tres o quatre anys també ens digui que ja s´ha buidat, lo que obligará a buscar-ne un altre i esperar a tenir sort, podria passar que el Tito fos l´Alex Fergusson que jo em pernsava que ja havia trovat, o també pot passar, que només començar es perdin quatre o cinc partits seguits, i que resultat d´aixó tothom començi a analitzar qua ha passat amb en Guardiola i que s´ens torni a apareixer, aquell clima d´incertesa i de contestació, que jo fins ara estaba segur de que ja haviem pogut erradicar per sempre mes.
Amig meu, li vareig dir an el meu company de conversa, esperem que si mes no amb el futbol tinguem una mica de sort, perque de no ser aixís, potser si que la propera vegada que ens trovem, no tindrem alktre alternativa que parlar de senyores.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)