INSISTINT, INSISTINT

Pocs dies enrere, tot sortint de la plaça d´Espanya, per cert ara que dic això, suposo que ben aviat li canviaran el nom, la qustió es que circulava per la Gran Via, antigament anomenada Avda. de José Antonio, però que per mi i de sempre, fins i tot de molt jovenet, ha sigut la Gran Via, penso que potser tambéi amb tot lo referent a la persona d´en José Antonio i en concret per lo que respecta al nom del carrer, no es va ser mai tan estricte, com amb el nom d´altres carrers, podria ser, tot i seguint pensant, que això fos degut al fet de que en José Antonio Primo de Rivera, no fos ben be, de la mateixa colla dels que varen entrar guanyadors a Barcelona per la Diagonal.

Perdoneu si m´en vaig d´estudis, al entrar a la Gran Via, si es mira a la dreta, una de les primera coses amb les que un es fixa, es en aquella instalació que havia estat esportiva, un pabelló esportiu on jo de nen amb el meu pare, hi havia anat a veure partits de hoquei sobre patins, amb aquell equip seleccionat i entrenat per an J. A. Samaranch i en el que hi jugaven els Orpinell, Puigbó, Tito Mas, Zabalia, Trias, etc.recordo aquell pabelló ple de gom a goma, vibrant amb els exits d´aquell equip.

Amb el pas dels anys, aquella instalació es va convertir en un circuit on si feien curses de gossos, i aixís va funcionar uns quans anys tot sigui dit amb no gaire exit, fins que darrerament l´Ajuntament va treure profit d´aquella instalació, com a equipament pel barri, cosa que em sembla perfecte, emsembla perfecte tot, quan i tenien lloc esdeveniments esportius, també quan i corrien els gossos, com ara convertit en un equipament municipal.

El que em costa d´acceptar, es veure instalacions com la que ara parlavem, les quals, ocupant una extensió com la que podria tenir una illa d´habitatges, estguin tancades i sense donar cap profit a la ciutat, voldria recordar a la Sra. Alcaldesa, que encara esta pendent de solució, aquell espai del barri de Sant Andreu, on també si feien curses de gossos, sembla ser que encara no s´ha trovat cap solució al respecte.

Cada setmana llegeixo els articles d´un prestigiós home d´Empresa, dedicat a la docència, articles que sempre son titulats en gerundi, "treballanbt", "estudiant", "investigant", etc. jo avui he titulat el present article amb un "insistint" perque parlaré d´un tema també dirigit a la Sra. Alcaldesa i també relacionat amb tot lo anteriorment esmentat, i al que ja temps enrere hi havia fet referència, però com que tot encara segueix sense resoldre, seguiré "insistint" perque ecidentment a Barcelona, es donen fets pendents de resoldre, mes importants que la broma aquesta que ens volen fer amb el tramvia de la Diagonal.

De quan en quan, em ve de gust donar una volta pel barri de la Ribera, carrer mes Alt de Sant Pere, plaça de Sant Pere, , carrer mes Baix de Sant Pere, plaça de Sant Agustí Vell, carrer Tiradors, i aixís arribo al carrer Comerç, on sempre hi havien viscut els meus avis i el meu pare, i on de sempre hi haviem tingut el negoci de la familia.

Just al devant d´on vivien els avis, acabada la guerra encara hi havia el Palau de Belles Arts, seu de l´acte inaugural de l´exposició del 1.988, just quan jo encara era un nen, i sense domar cap explicació, el varen enderrocar, i alla va quedar un solar enorme on la canalla del barri hi jugavem al futbol, sent jo ja un adolescent i varen començar a construir els Jutjats Municipals, que fins fa pocs anys encara eren operatius.

Quan estava en fase de construcció l´actual Ciutat de la Justicia, es va começar a rumorejar que en aquest nou equipament s´hi traslladarien els Jutjats del carrer Comerç, en aquells moments i coincidint amb el fet que en Xavier Trias va ser proclamat candidat a l´Alcaldia de Barcelona, en una reunió de Convergència li vareig preguntar si el seu programa contemplava algún projecte de futur per les antigues instalacions dels Jutjats Municipals, en aquells moments sembla ser que de projecte no en tenien cap ni un, fa una temporada, llegint el diari, em vareig assebentar, de que aquell enorme edifici, que al dia d´avui encara es tencat i tapiat perque no hi poguin entrar els okupes, esta afectat d´aluminosi.

Estem parlant d´un edifici, que ocupa una extensió semblant a la que pot tenir una illa del eixample, del trasllat de les dependències dels Jutjats Municipals a les noves instalacions de la Ciutat de la Justicia, ja han transcorregut prop de deu anys, jo diria que ja es hora de començar a pensar, el que s´ha de fer amb aquell edifici.

Ja he dit abans, que no es la primera vegada que parlo del mateix, estic "insistint" ho reconeixo, i no m´agrada, i dificilment ho faig, però en aquesta ocasió m´he atrevit a fer-ho perque penso que els nous responsables de l´Ajuntament, potser encara no son coneixedors, del tema que ens ocupa, un tema que es per descomptat mes urgent i de solució mes necesaria que el famós tramvia de la Diagonal.

Josep Mª Carbonell i Vilaró

ALGUN MAL DE CAP

Aquesta setmana vull parlar dúns quans fets que al meu entendre son negatius, ni greus, ni excesivament preocupants, però en definitiva alló que diem, mals de cap.dels que no estará de mes parlar-ne, tampoc m´extendré gaire enel meu comentari, procuraré ser breu, perque quan alguna cosa no va diguem que al meu gust, no m´agrada dedicar-hi massa temps, només esmentar-ho, perque en definitiva son altres els que han de buscar les solucions.

El passat dilluns dia del Pilar, pels voltants de casa, circulava un cotxe que sembla ser venia de la manifestació de la Plaça de Catalunya, fent onejar una bandera espanyola, varen passar pel devant d´un grup de jovent, d´aquests que sempre estan a punt de fer gresca, i en consequència el cotxe va ser objectiu d´uns quans projectils, que tot i no ser perillosos, llogicament molesta que impactin en el teu cotxe. Els ocupants del cotxe varen sortir vcorrent en persecució del jovent, armats amb uns bastons que aixís de lluny semblaven de fusta, sort que no els varen atrapar, el grup de jovent, varen ser mes rapids, i sort d´això `perque del contrari, tot plegat hagués pogut acabar en una desgracia, jo venia de buscarel diari i el pa com moltes festes i varegig arribar a casa amb el mmeu petit mal de cap.

La televisió de Catalunya uns quans anys enrere va posar en antena el canal Esport-3-per dedicar-lo com diu el seu nom a la informació de l´esport en general, però aquesta temporada sembla ser que la cosa s´ha complicat, per lo que he llegit, no disposeb dels drets per transmetre els partits de la lliga de basquet, tampoc poden retransmetre els partits de la segona divisió-A-, no es poden veure ni els resums, gols, i jugades mes trascendents dels partits del Barça i del Espanyol, no es un problema politic, altres cops s´ha donat, però en aquesta ocasió ha estat una manca d´acord amb les entitats que disposen dels drets televisius.

Dins de la programació de l´Esport-3- hi pots trovar exhibicions de ball de saló, programes de cuina, informació de procuctes culinaris de la nostra terra, algún  programa especific dedicat a la natura, i després tornant a l´Esport en squeda en Lluís Canut amb el seu "efectivament", aquest es un programa que si que m´el miro cada dia, per lo demés i segons he llegit, sembla que podrem veure la Eurolliga, algún partot de segona-B-, les entrevistes del vestuari post partit, i després molt de hadbol, futbol sala i hoquei sobre patins.

Ja fa temps que algún partit politic, para da la necesitat de retallar despeses a TV3, darrerament els hi he sentit dir als de Ciutadans, personalment penso de que abans de que tot plegat tingui un mal final i perque també penso que les coses per poc que es pogui, val mes adreçarles tu mateix abans de t´ho facin fer desde fora, valdria la pena estudiar la possibilitat de incloure les poques coses que dins de l´esport es poden aprofitar del programa i veure la possibilitat de incloure-les dins de la programació de TV3 o TV2, amb lo que potser aconseguiriem un estalvi que donaria satisfacció a tots aquells que es senten molestos per tot lo que representa la Televisió Catalana dins de la nostre vida quotidiana, llengua, costums, tradicions,cultura, etc. etc., un altre mal de cap per tots els que som conscients de la importancia que te i ha tingut la presencia de la Televisió Catalana dins de les nostres vides.

Aquesta temporada les coses a Can Barça no han començat massa be, i amb això no vull dir que s´hagi fet res malament, però la veritat es que no em sento gaire optimista, venim d´un any on ho hem guanyat practicament tot, i potser estavem excesivament euforics, quan en una temporada els resultats els resultats son tan satisfactoris, vol dir que tot ha funcionat be, que no hi han hagut entrebancs, els jugadors no han sufert excesives lesions, ni sancions,que la sort també ha ajudat per lo que fa respecte als arbitratges i a les incidències del joc, perque no podem oblidar que el futbol es això, un joc, on independentmentde que es facin les coses be, tan es pot guanyar com es pot perdre.

En la present temporada, hem sufert lesions que l´any passat no es varen presentar, en Messi, en Jordi Alba, l´Andrés Iniesta, en Rafinya, aquests jugadors l´any pàssat no es van perdre ni un partit per lesió, i això es nota, la sanció de quatre partits d´en Piqué ha estat un contratemps important per el bon comportament del joc defensiu, l´any passaten Piqué va jugar una temporada completa i a ple rendiment. L´embargament de quaranta mil.lions d´Euros que se li ha imposat an el Neymar per part dels Jutjats del Brasil, tampoc ajuda  a l´hora de jugar al futbol amb la deguda concentració, a qualsevol de nosaltres ens embarguen encara que siguin cinquanta mil Euros, i no podriem ni jugar al futbol ni al "domino" Els jutjats sembla ser que li volen amargar la vida an en Messi, i es llogic que el jugador ja estigui una mica tip de tot lo que está passant.

No se perqué s´ha de renovar el contracte d´en Neymar si el que te firmat encara te una vigència de tres anys. d´aquí a quiatre dies poden sortir altres jugadors que també volguin retocar el seu contracte.

En definitiva a can Barça, en el present moment, es donen masses lios, masses entrebancs, no conteu que aquest any poguem guanyar gaires titols, posem paciència, el soci que no comeci a xiular als jugadors, i els periodistes per la seva part que procurin fer una critica positiva, que no posin mes llenya al dins del foc.

Els titols poden esperar, aquest es un mal de cap que ens el podriem estalviar.

Josep mª Carbonell i Vuilaró

REMATADORES

En mis largos años de trabajo en el campo de la Empresa, como la mayoria de emprsarios, viví una imtensa relación con el mundo de la banca, y en mi caso concreto una estrecha colaboración con una Entidad de gran implantación en todo el país, en la sucursal con la que yo trabajaba, cuando se nos presentava algún tema que encerraba una cierta complejidad, entraba en contacto con el director de la citada oficina.

En una ocasión,y como colofón a una larga discusión, el director en cuestión, una persona de respuesta, en ocasiones, facil y divertida, me decia, sabes lo que me pasa en esta oficina Carbonell, psa que a mi entender tengo un exceso de centrocampistas, cuando yo ya hace años, que lo que vengo pidiendo es un buen rematador, y así estamos, pasan los años y sigo sin disponer de este buen rematador que me culmine las jugadas o en nuestro caso, cualquier operación de dificil salida.

Digo lo anterior, porque en ocasiones pienso, que aquí en España, y en el campo de la política en concreto, nos pasa algo parecido a lo que le sucedia al director de mi oficina bancaria, tenemos a muchos centrocampistas, sentyadsos en los Parlamentos, Senado, Instituciones en general, todos ellos trabajando en sus comisiones, elaborando sus ponencias, reunidos en constantes sesiones de trabajo, pero sin alguien delante, un buen ariete, un buen rematador, que de salida y ponga punto y final a la labor de todos los centrocampistas.

Yo personalmente, he vivido por desgracia, tres largas crisis económicas, la de los años setenta, la de los noventa, y ahora esta reciente. de la que parece ya estamos saliendo, bnois llegan siguiendo puntualmente un ciclo de aproximadamente quince años.

Al principio de todas las crisis, la situación de España dntro de nuestro entorno es de las que parecen tener mas dificil solución, pero entre lo que se nos aconseja o en ocasiones se nos ordena desde el exterior, y también gracias al trabajo de nuestros expertos, que los tenemos y muchos en el campo de la economia y de las finanzas, poco a poco vamos saliendo de la crisis, hasta que al final conseguimos levantar cabeza, cuando se llega a esta situación, siempre, y al poco tiempo, España se pone por delante de todos los paises de nuestro entorno, una superior tasa de crecimiento, una mayor creación de puestos de trabajo, lideres en el volumen de nuestras exportaciones, todo ello con un buen control inflacionario, y todo ello finalmente, repercute en una mejora de nuestro consumo interno, con lo cual, da la impresión que ya hemos dado con el modelo a seguir y que nuestro país necesita.

Pero en contrapartida, lo que también siempre sucede, es que una vez llegados a esta situación de bonanza a la que hemos hecho referencia, siempre nos hemos quedado con la impresión, de que esta mejora no la sabemos consolidar, algo falla en las estructuras, en la base del país, que no nos permite asentarnos definitivamente entre las posiciones de privilegio, que ocupan permanentemente otors de nuestros vecinos europeos, las crisis se suceden, y cada vez que nos llegan nos encontramos en la misma situación, sin coseguir situarnos en una situación de estabilidad que nos de por ua parte bienestar y proyección de futuro.

Los expèrtos los tenemos, nuestras Instituciones estan llenas de ellos, como decia el director del Banco, una pleyade de centrocampistas, pero a nosotros aquí en España, nos falta lo mismo que necesitaba el citado director, alguien que sepa canalizar nuestros esfuerzos, nuestros conocimientos, nuestra experiencia, y que nos lleva a consolidarnos en la posición que deberíamos ocupar, en definitiva, un buen rematador, hasta el momento no hemos dado con el, esperemos que algún dia a poder ser cercano, podamos disponer y tener al frente del país, a una persona de estas características.

Josep mª Carbonell i Vilaró