ELMEU DISCURS D´INVESTIDURA (6ª ENTREGA)

Fa uns moments parlavem de les millores que s´han dut a terme a fi d´apropar la vida dels pobles a la de les grans ciutats, hem oblidat l´obra mes important i construida en la seva totalidad per el Govern de Catalunya, em refereixo a l´eix transversal que uneix en un tres i no res el nord de Girona amb els punt mes allunyats de Catalunya. Un altre aspecte importantissim, la fibra optica ja arriba al 45% de tots els pobles de Catalunya, per molt petiots que aquests siguin, si atenem nomes a la població, aixó representa que un 90% de la poblacio pot treballar a través d´internet en favor de la digitilitjació i sebla que l´intenció es poder fer arribar molt aviat aquest servei fins a tots els recons de Catalunya. Tercera cosa, les energies renovables estan substituint als combuistibles solids amb lo que aixó representa per la contaminació i el canvi climatic, es evident que en si hem d´acostumar a la seva presencia, quan soc al poble i obro la finestra de bon matí lo primer que veig son molins amb les aspesonant voltes, pero som un país que apart de tots els aspectes esencials de la nostra economia en tenim dos d´esencials, el Sol i el vent, mereix la pena treuren profit, considerant l´aspecte economic, el clima i la salut, enbdevant amb els moliuns i les plaques solars. Si m´ho permeteu comencarem a parlar del tema laboral, un d´aquells dos aspectes que es obligat millorar si volem portar a Catalunya i a Espanya fins el lloc que els correspon ocupar, contribuint en gran manera a la sostenibilitat del nostre estat del benestar, es important incidir en tot lo quie fa respecte al mercat del treball, flexibilizar-lo el maxim quie poguem, resoectant els drets adquirits dels treballadors, peró a la vegada estimulant als empresaris a invertir, a generar riquesa i a crear llocs de treball, animar a les empreses extrangeres a endegar els seus projectes en el nostre país, ja hem esmentat anteriorment que aquí som pocs i mal distribuits. Tot lo dels Jutjats de Magistratura, juicis, acomiadaments procedenrs e inprocedents, indemnitzacions a ca- rrteg de l´empresari, etc. etc. Els contractes tempoorals, els contractes a temps excesivament parcials, els anomenats contractes basura, i avui en dia els ERTES son mesures d´emergencia per fer front a situacions d´emergencia, que en moments com els que hem passat recentment sopn un bon ajut, pero que no representen ni un canvi ni una millora dins de l´ordenament laboral son res mes que alló que diem en castellka, "un apaño". Per lo que respecta als ajuts a la familia, antigament en temps de la dictadura es pagaba el plus familiar, jo encara el vaig arribar a cobrar, eren 600 ptyas, per cada fill fins arribar als divuit anys, després de la transició a quest plus, en deiem coloquialment "els punts" es va deixar de pagar. Desde Convergencia insistiem en la necesitat de renovar aquest ajut, el Sr. Pujol li va fer arribar aquesta inquietut al Sr. Aznar, i aquest al final va promulgar l´actual decret per el que les mares treballadores cobren mensualment cent Europs per cada fill fins que aquests arriben als tres anyets, lo que passa es que desde la promulgació d´aquest decret ja han passat quize o vint anys i de moment encara no s´ha actualitzat, caldria parlar si mes no de 120 euros i en comptes de tres anys arribar fins als quatre anys. Un aspecte importantissim dins del mnarc laboral son els horaris de treball tant els comercials com els la- borals. Els horaris, l´ajut a la familia, i ara que ha arribat amb em penta el tele-treball, son aspectes molt importants dins de la lluita que fa molts anys manté el colectiu femení per aconseguir una posició d´igualtat am,b la dels homes, una igualtat tant a nivell profesional, com dins de la feina de la llar. sobretot l´atenció als fills i la gent gran, cal tambe ampliar l´oferta de llars publiques d´infants com de residencies per tots els avis. Aquesta lluita que mantenen les dones per equiparar la seva situació amb la dels homes no vull dir que ja la tinguin guanyada, pero jo diria que s´haurien de sentir satisfetes, fins i tot orgulloses per els esgla. ons que han anat pujant per arribar al objectiu final. Es important incidir en el fet de que aquesta lluita de les dones l´han dut a terme elles soles sense gaire ajut fins ara per part de les Administracions, encara que tampoc estaria de mes tambe fer esment de que en la majoria de casos han comptat amb la complicitat dels parfes, com tambe en molts casos amb la complicitat dels marits. jo personalment he tingut dues filles, totes dues tenen un titol universitari, totes dues sempre han treballat, s´han casat, una tre dues nenes, i l´altre una nena i dos nois, els seus marits quan surten de traballar, un s´encuida de rentar la roba i planxarla, i l´altre gendre es cuida d´anar a comprar i dela cuina, a casa meva estem donant un bon exemple. Fa una temporada, tot i passejant pel carrer em vareig trovar a un conegut meu al que feia temps que no veia, em va cridar i varem estar una bona estona xerrant al peu de carrer, em va dir que tenia ganes de parlar, perque sabent que hi ha coses que m´agrada parlar-les, hi havia un tema d´actualitat segons ell, del que voliua saber la meva opinió. Ja t´has donat compte de lo que ens esta passant en aquest opaís nostre?, primer em vaig pensar que em volia sortir a parlar de l´Indeopendencia o de la Republica, em va contestar que no era res d´aixó, que de lo que es tractava era segons ell, mes important, "les dones s´estan apoderant de tot", l´Alcaldesa de Barcelona, l´Alcaldesa de Girona, la Presidenta de la Diputació, la Presidenta del port, lla Presidenta del Consell de l´Abogacia, la Presidenta de la Cambra del Comerc, i aixó només pèr parlar dels carregs importants, desprtes a partir d´aixo venen elsa serrells. Jo no sabia que dir, pero lo primer que et surt en aquests casos es recordar que a totes aquestes senyores algú les deu haber votat, i que per altre banda a mi també sempre m´ha semblat que les dones per tot aixó de la política potser tenen mes cacacter que nosaltres els homes. Perque suposo que les dones em reconeixereu que totes aquestes feines de manar, gobernar, disposar tot lo que s´ha de fer avui i lo que es pot deixar per l´endemá son feines que sempre us ha agradat fer-les. Voldria acabar dient que aquets tres aspectes, horaris, ajuts a la familia i ara el tele-treball poden tenir molta indidencia enm dos temes que no ens funciones gents be, la tassa d´atur que es la segona mes alta de tota la comunitat europea des`pres de Grecia, com tamb´ñe la tassae facas matrimonial tambe la segona mes alta després de Belgica. Amb la setena entrega que us faré arribar d´aqui a uns dies acabaré el meu discurs, aquesta darrera entrega sera menys extensa, pero important ja que es tracta de parlar fixeu-se be, de la Monarquia i de l´Amnistia. Josep Mª Carebonell i Vilaro 626 469 639 jmcarbonellv@hotmail.com