UN INICI MOLT LLUNYÁ I UN FINAL MASSA PROPER

La meva trajectoria politica, que fins a cert punt te quelcom que veure amb la meva vida de familia comença encara que sembli un contrasentit a finals del segle XIX quan el meu besavi en Pere Batlle i Pou nascut a Camallera provincia de Girona, segons els papers de "oficio carretero" despres de viure i de treballar fins als cinquanta anys en el poble que us acabo de mencionar, es queda vidu de la seva esposa la Sra. Maria Vila i sense fills. Aquest avi, sembla ser una persona molt inquieta i emprenedora decideix refer la seva vida, es desfá de tot lo que l´uneix al seu poble i es trasllada a Barcelona. Un cop a la capital pregunta i mira d´informar-se de sent com es un home d´ofici carreter, quin es el millor lloc per establir-se, algú que es presta a aconsellar-lo, li diu, ves algún dia de bon matí al carrer Comerc, als voltants del Born el mercat de fruites i verdures, fes una ullada i a veure que et sembla. L´avi Pere només arribar al Born va veure centenars de persones movent i treslladant carretilles carregadas de caixes de fruites i de verdures i d´inmediat va dir-se "aquest es el meu lloc" i aixís es com neixen les Carretilles Batlle, empresa ubicada desde aquells dies fins al Maig de l´any 2.OO8 quan jo em vareig jubilar. Un cop establert al carrer Comerc, nº 6, sembla que va voler refer la seva vida personal, i aixís es com va coneixer i es va casar amb la que tenia que ser la meva besavia la Rosa Grau i Gimbert, filla de Sant Martí se Sesgueioles comarca de l´Anoia, aquest es el poble d´on es dona la circumstancia que també n´es originaria la meva senyora la Rosa Mª i avui en dia encara i conservem la casa dels avis, on hi passem les vacances i les festes de guardar. Tornant als besavis varen tenir dues nenes la meva avia Rosa i la seva germana la tia Antonia, hi han moltes histories que explicar al respecte, la meva avia m´esplicaba poc abans de morir que ella encara recordava de molt joveneta,presenciar amb la seva mare i les altres senyores de la familia, desde el balco del carrer Comerc,nº6 on a mese treballar també hi vivien, l´arribada de la Reina Regent per presi- dir l´acte inaugural de l´exposició del 1.988 que va tenir lloc al Palau Nacional de Belles Arts que estaba ubicat, just a la vorera d l´altre banda de carrer, desde el seu balco les avies estaben a primera fila. Al besavi no li van acabar aixís els sobresalts i quan les dues nenes tenien deu o dotze anys es va tornar a quedar vidu, ja molt gran es va tornar a casar amb la cunyada la tia Valentina, la qual ara quan jo de casat ara ha fet cinquanta anys vaig tornar a pujar al poble, els mes vells encara la recordaven. Suposo que els historiadors que habitualmen assisteixen a les tertulies, amb aquest article quedaran ben satisfets. Al arribar la democracia l´any 1.977 em vaig afiliar a Convergencia i m´hi vareig estar fins a l´any 2.003 quan vaig demanar la baixa, la veritat es que ja no m´hi trobava gaire be, potser també va influir el fet de que per aquelles dates el President Pujol va deixar la politica activa. En el curs dels meus casi be treinta anys de militancia a Convergencia vaig fer vida de partit pero fora de cap activitat profesional, jo dins de la política no ha sabut mai lo que es tenir un carreg, ni al Parlament, ni al Congrés ni a l´Ajuntament, si em demanaven alguna colaboració procurava donar-la, vaig ser regidor de l´ ajuntament del meu barri de Barcelona a Sant Andreu, amb altres paraules vull dir que de la política jo no he vist mai ni un duro. Quan et dediqueslitica a nivell profesional aixó vol dir que d´una manera o altre tens que deixar de banda altres obligacions propies de la teva feina habitual dins de la empresa on treballes, i per mi lo mes important era procurar un bon funcionament de la meva empresa, l´empresa de la familia les Carrtillas Batlle, que es va mantenir activa fins a l´any 2.008quan em vaig jubilar, no em vaij jubilar massa de gust pero a part de que ja tenia l´edat per fer-ho es va juntar en aquell moment algun problema de salut, i la copincidencia amb l´inici d´aquella crisi de la bombolla inmobiliaria que molts varem patir. Un cop jubilat si que vareig disposar de temps per escriure i parlar de política, la `política especialment la catalana toots sabem que aquest darrers anys ha passat i esta encara passant per moments dificils, i ara recent- ment en el curs de les darreres eleccions autonomiques jo francament esperava que algún candidat fes el meu discurs d´investidura, el diuscurs que jo pensava que algú de Catalunya i del partiot que fos, es veuria en cor de fer, pero la decepció va ser que dingú el va fer. Com a resultat de lo que us acabo de dir verig decidir penjar en el meu blog personal, el discurs d´investidura que jo hagués fet, no es un projecte personal, tampoc es un projecte de partit, es, aixó si, un projecte de país i en consequencia li he demanat a una bona profesional del mon editorial si em vol fer el favor d´ajudar-me a convertir els meus articles en un llibre que pogui ser publicat i posarlo aixís a disposició dels meus seguidor que modestia apart penso que també els tinc. Espero que tot vagi com jo he previst i mentrestant aprofito l´avinentesa per saludar-los. molt atentament Josep Mª Carbonell i Vilaró 626469639 jmcarbonellv@hotmail.com