EL MEU DISCURS D´INVESTIDURA (4ª ENTREGA)

Fa uns moments parlavem del Teatre Nacional de Catalunya, sense recordar que just casi al devant i trovem l´Aditori, una construcció que va dur a terme un consorci format per l´Ajuntament de Barcelona i la conse- lleria de Cultura, l´Auditori es un lloc on es pot gaudir de la bona musica interpretada pels millors solis- tes i amb comoditat i la millor sonoritat, l´Auditori també es un centre de formacio i divulkgació de la musica, n´he volgut parlar, perque aixó també es cultura. Parlant de musica, es obligat recordar que aquí a Barcelona al carrer Amadeu Vives cantonada al carrer Mes Alta de Sant Pere i just al devant del meu col.legi "La Salle Comtal" i tenim el PAlau de la Musica. Era molt jovenet qwuan en el col.legi es feien actes de fi de curs, de repartiment de resultats etc. sempre, aquests actes els feiem al Palau, han passat setanta anys pero recordo perfectament aquells actes i el Palau que ens acollia en aquells moments, avui en dia segueixo anant al Palau per escoltar algun concert que es del meu interés, no es pot escoltar la musica amb els ulls tencats, un cop ets assegut al Palau s´ha d´escoltar la música pero amb els ulls ben overts, es obligat mirar el sostre, les lamparas, els gravats de las parets, les columnas, tot dins del seu estil modernista, quan es `parala del Palau de la Musica s´ha de parlar del Palau d´abans del SR. Millet i del Palau que esna ha deixat el propiu Sr. Millet, el Palau sempre hi pots escoltar bona musica per al dia d´avui quan tel mires el troves mes maco que mai, emocionant, molt emocionant. Amb l´arribada de la democracia i fins i tot jo diria que dins dels ultims moments de la dictadura, va apàreixer un altres gran esdeveniment la Canço catalana, en priumer lloc els que van esdevenir estandarts d´aquest moviument, en Joan Manel Serrat, En lluis llach, la Nuria Felui, la Guillermina i molts altres, per exemple els setze jutges, seguidament i com a continuació, els grans conjunts: Sopa de Cabra, Sau, Sangtrait, els Pets, Amics de las Arts, Txarango, Els Manel, etc. Adivino que molts d´aquests artistes van comptar en aquell moment amb l´ajut de la Conselleria de Cultura, si es aixís el que es segur es que va ser una gran inversió que va conduir a milers i milers de gent jove a ballar i a cantar en catalá tot seguint el ritme de gent de la seva edat, tot aixó també es cultura,una culktura que ha arrelat dins dels sentiments de la gent jove. La cultura no s´acaba aquí, just al devant del Palau de la Musica l´any 2.016 l´Ajuntament de Barcelona li va demanar en el gran escultor Jaume Plensa que cedis a la ciutat la seva escutura "Carmela" laq va cedir per un periode de vuit anys, pero ja s´sta negociant que la "Carmela" pogui seguir sent admirada eternament per tots els que assisteixen als concerts del Palau encara que cada cop n´hi a mes que hi passen només per gaudir de la "bellesa eterna" de la Carnela i de l´art inigualable del nostre Jaume Plensa. Tot aixo es cultura, pero h han mes coses de les que parlar. Entre els que m´escolteu, en sou una bona colla de gent ecologista, els verds, els que tenen especial cura de la natura, de la vegetació, de la fauna i de la seva sostenibilitat, quan jo era un vailet els meus avis vivien i tre ballaven al Carrer Comerc de Barcelona propo de la pleceta del Comerc allá on comença el carrer Portal Nou, una de les entrades de Barcelona dels segles XVII i XVIII, al costat del carrer Portal nou hi havia una font, de fet encara hi es on sempre hi havia cvues de gent per omplir els bidons d´aigua, un dia li vaig preguntar al meu pare quin ere el motiu perque la gent fes aquelles cues, el Para em va explixar que en aquella font i arribava l´aigua del Rec Comptal, que antigament alimentava d´aigua la ciutat de Barcelona. Fins l´arribada de la democracia no vaig sentir parlar mai mes de l´aigua del Rec Comptal, peró poc despres a Montcada que es on neix el Rec Comptal l´ajuntamente i va conbstruir una casa museu just on neix el Rec, molts col.legis i porten els nens i alla els hi expliquen i els mostren fotografies i ecrits on s´explica la vida i diferents etapes del Rec. No fa gaire un dia jo hi vaig anar amb els meus nets, el Rec surt de les fonts, per l´exterior,netra i ben canalitzada, fins que al sortir de Moncada s´amag dins del subsol perf entrar a Barcelona. Paralel al Rec i corre el Riu Besos, aquell riu on abans apenes i corria aigua, un riu que anys enrere abans de l´arribadade la democracia era el receptor de totes les deixalles i residus de les indstries d´aquella zona, avui en dia i ho dic perque ens hi varem estar una estona amb els nets, l´aigua sempre i corre, neta i ben canalitzada, allçá a Montcada s´hiu passeigen els anecs, els ocells si paren a dsecansar i fins i tot hi ha algún pescador que hi tira la canya qwuan arriba al mar a Sant Adriá el Riku Besos hi arriba amb una ampladad quaranta o cinquanta metres, d´aigua neta i transparent. Dins del medi ambient cal esmentar que en el curs d´aquests darrers anys s´han construit, embassaments com el de la Llosa del Cavall al Solsones, una obra important que es va conbstruir per abastir d´aigua tota la Catalunya central fins a Igualada una zona molt mancada de recursos hidraulics. També es va construir el panta de Rialb que a la vegada alimenta el canal Segarra-Garrigues que transporta l´aigua fins a extenses zones agricolas de l.es comarques lleidatanes. L´aigua es vida, tambe que jo recordi s´han construit dues plantes desalinitzadores, que donen un impagable servei en moments de sequera. Us seguiré parlant de mes coses que reflexen totes elles quina es la Catalunya actual. En definitiva, Llibertat d´expressió, de m,anifestació, llibertat per practicar la relkigió amb la que cada persona es senti mes identificat, agilitat i eficacia dins de la llei del divorci per resoldre situación conflictives en el mon de la parella, s´han promulgat les disposicións necesaries perque les persones de tendencia homosexual, pogui normalitzar la seva vida de parella, dos homes o dues dones avui en dia es poden casar i fins i tot adoptar criatures formant aixís un nou model de familia. En definitiva molts avenços, molt progrés, moltes llibertats, tot amb un gran clima de convivencia, cal conservar tot aixo que entre tots hem fet, seria molt trist que en la recerca d´experiencies de govern noves, perdessim alló quew tot sovint diem, bous i esquelles. Josep Mª Carbonell i Vilaro 626 469 639 jmcarbonellv@hotmail.com