EL MEU DISCURS D´INVESTIDURA (5ª ENTRAGA)

ES obligat recordar algunas de les tradicions que s´han conservat a Catalunya en el curs dels darrers quaranta anys, la revetlla de Sant Joan amb els seus focs i petards, la multitudinaria "patum" de Berga, per Sant Miquel a Lleida, la fira del "cargol", les diades castelleres, la festa dels reis mag a Igualada, per Sant Antoni "Els tres tombs" a molts pobles i barris de Barcelona, ja ho se que m´en deixo moltes peró aquestes son les mes conegudes. Tots els pobles de Catalunya per aillats i allunyats que estiguin han millorat les seves comunicacions s´han construit nov es carreteres i s´han millorat i conservat les existents, tots els pobles tenen al seu abast, llocs de trobada per la gent gran i centres esportius pel jovent. Fa una estona, quan recordavem lla situació económica de Catalunya i Espanya en el present moment, deiem que erem una economia molt diversificada, tambe deiem que teniem una tasa demografica molt per sota de la mitjana europea, i que en consequencia teniem un potencial de creixement molt impoprtant, i que potse era pere aixo que en aquells moments, un any enrere, l´economia espanyola en tot el seu conjunt estaba creixent el doble que la francesa, la italiana o l´anglesa, que estavem creixent per sobre dels alemanys. Acababa el meu análisi diguent-li implicitament alk President del Govern, que aquí Espanya només ens que- daven dues coses per fer, molt impoprtants d´una tyrascendencia tremenda, a la vbegada que d´ejecució complicada i laboriosa, un nou ordenament laboral que sigui el propid´un país avançat del segle XXI i no el que ens regeix avui en dia, pura herencia del franquisme, l´altre millora que es esencial fer i de la que ja n´hem parlat abans, es estudiar i projectar un nou model de finançament autonomic Si conseguim aplicar aquestes dues millores, España i les seves autonomies es posaran mes aviat que tard a la capcelera d´Europa, eñs europeus aixó també ho saben i també estan esperant que solucionem aquests dos aspectes de la nostre economia. A començament del anys vuitanta va arribar al Govern el P.S.O.E. i un deseus objectius era fer-nos arribar l´Estat del benestar que avui en dia encara disfrutem, dic que disfrutem perque avui en dia encara hi ha moltya gent a la que aixó l´ajuda a viure, Sanitat publica gratuita, educació primaria gratuita, farmacia practicament gratuita, jubilacions justetes peró dignes, llars d´infants publiques, residencies per la gent gran, peró tot aixó només presenta un probleme, i aquest es que per mantenirlo fan falta molts centims. Poc temps després, i fruit d´una molt bona negociació dirigida per aquell gran gestor D. Manuel Marin Gon- zales, varem entrar a Europa am,b unes condicions economiques molt favorables per Espanya, en aquells moments si que erem encara un país pobre, i d´Europa ens van començar a arribar els fons de cohesió per ajudar-nos a posar la nostra economia al nivell de l´europea. Avui en dia els europeus al igual que jo, sban que ja no som un país pobre, saben que som un país ric, i quan els hi demanem, credits, subvencions, en definitiva, financament, ens pregunten perque els volem i ens demanen quins projectes tenim pensats que justifiquin aquests ajuts, i es per aixo que amb tot lo que fa referencia a la nostre economia, hauriem de ser molt rigurosos, ja hem parlat del finan çament autonomic, pòdriem parlar dels casos de corrupció, de l´economia submergida, hauriem de tornar a obrir les niostres delegacions al extranger, i de ser posible obrir-ne mes, ens hem convertit en un país exportador i cal aprofitar aquesta font de riquesa- Fa uns m omernts parlavem de la necesitat de dur a terme dues millores que es fan imprescindibles per al bon funcionament de tot l´Estat, parlarem del financament autonomic en primer lloc, i desprtes ens referirem abastament a la reforma laboral, que comporta canvis dins del mercat laboral, ajuts a la familia, horaris,etc. Un cop ens varem convertir en l´actual Estat de les Autonomies, calia trovar una manera agil i eficaz, de fi- nanciar les diferents comunitats, els vascos i els navarresos ja tenen el seu projecte que sembla que els funciona be, i un cop acabada la transició el Govern del Sr. Rodriguez Zapatero va implantar el seu sistema. La resta de comunitats trimestralment en concret el dia 20 ingressen la Hisenda publica la part proporcional del I.R.P.F. del I.V.A.i dels impostos especials, un cop ingressat reverteix a les comunitats el 50% dels dois primers impostos esmentats i el 58% dels especiuals. Veus expertes diuen que aquests impostos s´haurien de té- rritorialitzar, revertrintlos a les comunitats que els han generat independentment d´on tinguin leds emprfeses afectades els seus domicilis fiscals. per acabar de millorar el tema jo recomenaria que les empreses ingresessin el 100% del I.R.P.F. a la hisenda de la counitat autonoma i els altres dos impostos a l´Hisenda de Madrid. aixo ajudaria a les comunitats auto- nomes a saber en tot momernt amb el que conten per endegar tot tipus de projectes que facin falta. Tambe recomenaria que la capital de l´Estat (Madrid) tingués un tractament diferenciat en el que quedessin con- templats els seus costos de capitalitat dins dels pressupostos de l´Estat. En lla proxima entrega entraré a parlar del tema laboral, també molt important com ja hem dit abans. Josep Mª Carbonell i Vilaró 626469639 jmcarbonellv@hotmail.com