EL MEU DISCURS D´INVESTIDURA ( 1ª entrega)

Jo mateix estic tant sorpres com vostés mateixos, pel fet de trovar-me aquí, al Parlament de Catalunya presentant el que seria el meu programa d´actuació dins de la present llegislatura, i aixó si, amb l´honeta pretensió de mereixer el seu vist i plau, com també amb un profund record per la figura del nostre llegitim President aixís com de tots els Consellers i activistes catalans que es troven injustament emporesonats o exiliats fora de Catalunya, tots esperem tenir-los ben aviat entre nosaltres. el dia 14 de Febrer varem tenir eleccions i sembla que una part d´ç aquesta cambra es partidaroia d´independitzar-se de l´Estat espanyol proclamant a l´efecte la Republica catalana, abans de parlar d´independéncia aixís com de Republica catalana s´ha de poder parlar d´un referendum acordat amb l´Estat espanyol, en el que tot el poble catalá pogui fer arribar lliurament el seu vot en un sentit o en l´altre. Tots els pensament politics son respectables, jo no soic independentista, desp`res us raonaré el perque no ho soc peró el meu respecte el tenen tots els pensaments i diferents ideologies que es poguin donar dins de Catalunya. Dis del naciuonalisme catalá en representació del qual m´estic adressant a vostés, he tingut molts companys independentistes, que sempre m´han recordat que aquesta lluita que encara al dia d´avui mantenen, els ve de molts anys enrere, quan en el seu moments va ser molta la gent dins del seu entorn familiar i del seu cercle d´amistats, va lluitar, va patir presó, va patir exili i fins i tot n´hia van haver que hi van perdre la vida, altres diuen que volen proclamar l´independéncia perque volen per als seus fills una Catalunya mes prospera i rica on poguin trovar millors oportunitats que no les que els hi ofereixen les circumstancies actuals. Cal dir que jo personalment soc autonomista, soc d´aquells molts que fa quaranta o cinquanta anys demanavem allo tan anhelat en aquells moments, llibertat- amnistia- i Estatut d´Autonomia, i penso que sota a perspectiva de com han anat les coses dins d´aquests darrers quaranta anys, ens podem mostrar molt satisfets per tota la feina que s´ha dut a terme, dit d´una altre manera, contemplo amb satisfacció l´estat de la Catalunya actual. A tots aquests amics meus independentistes, els hi voldria fer arribar el proverbi que una temporada enrere li vareig llegir a un pensador xinés, perque a la Xina son molta gent, gent que traballen molt, tanta gent que també en tenen molts dedicats a pensar, es important pensar, abans de parlar i escriure es important primer haber pensat, aquell filosof xinés deia: Vivim engoixats per lo que ha estat el nostre passat, vivim temerosos per tot lo que pot ser el nostre futur, i tot aixó, una cosa i l´altre no ens deixen disfrutar del nostre present. Personalment jo penso, tot i que també estiuc pendent del resultat del referendum d´autodeterminació, un referendum que sempre defensará amb tota la meva convicció, perque jo també necesito saber que pensa el poble de Cataluna en tot el seu conjunt, cal tenir la certesa de que el poble catalá pensa que el que necesita Catalunya es conservar tot el que en el curs dels darrers anys hem fet, i per descomptat pensar com he de dur a terme les coses que ens falta fer, perque encara ens en falten moltes. En nostre present al dia d´avuyi es la celebració d´un referendum, legal, ben negociat i acordat amb el govern Central, un referendum que despres de mantenir un profund debnst entre totes les forces polítiques de Catalunya, arribi a tiots els recons del nostre país. La participació ha de ser massiva, procurant que dins del cens i suigui toita la gent que te dret a participar d´aquesta consulta, encara avuyi en dia ens trovem amb persones que tenen dificultats per trovar un lloc de treball o un habitatge perque no estan empedronats. No seria valida una participació del 53% com en les pàssades eleccions, hem de procurar tenir una participació del ordre del 70% que mes d´ua vegada ja hem conseguit. Que mes li hem de poser a sobre la taula del Govern Central quan arribio el moment de negociar? Quan el farem aquest referendum?, quan la tassa´atur sigui del 20% o quan sigui del 7%, dit d´una altre manera, quan les coses vagin be o quan vagin malament, i aixo com es pot controlar? doncs quan els nostres indicadors economics girin al voltant de la mitjana europea. I quin ha de ser un resultat valid?, al meu entendre uns resultats del 51%-49% o 52%-48% seruian massa justets, en un referendum noimés n´hi ha un que guanya i un altre que perd, no es pot tenir l´ajut de dingú, i quan els resultats son tant apretats tingueu molt present que el guanyador ha de saber ser un molt bon guanyador i el perdedor un molt bon perdedor perque de lo contrari el remei pot resultar pitjor que la malaltia. Amb aquest plantejament que acabo d´anunciar em dona l´impresió que el Govern Central s´avindrá anegociar, esperem que sigui aixís, la nostre voluntad ja li haurem posat Josep mª Carbionell i Vilaró Tel 626 469 639 jmcarbonellv@hotmail.com