EL MEU DISCURS D´INVESTIDURA (FINAL)

Abans d´acomiadarme d´aquell conegut meu, vaig pensar que em podia permetre acabar de fer-lo posar una mica mes de mal estar, hem parlat de toptes aquestes inquietuts que afecten al colectiu femení i em sembla que en relació amb tot lo que hem comentat, hem deixat de banda un tema que es força important, amb sabria greu incomodar-te pero penso qyue es obligat parlar-ne. Has pensat que mol aviat podria passar que a mes de les alcaldeses i tots els altres carregs dels que hem parlat, ens trovessim amb un fet que ni tu n i jo hem viscut mai, podria passar que el dia menyhs pensat, a Madrid i tinguem una "Reina", ja suposo que a totes les republicanes que m´escol- teu us es el mateix un Rei que una Reina, no ho se, podria ser que no fos aixís i que pensessiu que posats a fer, mereix la pena sospesar aquesta situació, vinga parlem-ne, s´ha de parlar de tot. Ja sabeu que els actuals monarques han tingut dues noies, dues noies que avui en dia ja estan en edad de mereixer, i donada aquesta circumstancia, si un tinc ben entés, caldrá una reforma consti- tucional perque a partir del present moment la Monarca pogui ser una senyora, i també suposo que per reformar la Constitució calñdrá fer un referendum, un referendum en el que aprofitant l´ocasió, es podria propiciar la reafirmació "o no" de la Monarquia española. La Princesa Leonor acostuma a venir un cop cada any a Girona, com a posible hereva del "Tro" espa- nyol, per fer entrega d´uns guardons que aquesta ciutat anualment otorga, i cada cop que ve, fa de mes bon escoltar, avui en dia ja parla un catalá molty maco, a mes de correcte amb un accent catalá perfecte, tant perfecte com ho pogui ser el nostre. Fa uns quants dies, no em feu dir on ho vaig llegir, peró aixís va ser, que la Princesa Leonor li habia dit al seu pare, Sa Majestat el Rei, que si un dia no es veia en condicions de regnar, que no espreocupés gens ni mica, que ella ja agafaria el timó, potser es alló que deiem fa una estona del caracter de les dones. De tot aixó que us acabo de parlar gracies a la oportunitat que em va donar aquell conegut meu que em vaig trovar pel carrer, tant si sou republicanes com si no ho sou, penseu-hi,parleu-ne, mereix la pena fer-ho. Hem parlñat de llibertats, de l´Estat de les Autonomies, només ens queda `parlar de l´amnistia, ho he deixat per al final, potser perque es un aspecte molt delicat, amb el que la majoriaa del poble de Catalunya es sent molt senzibilitzat, deixant apart els aspectes juridics, dels que a mi personalment em costa molt parlar-ne perque no hi entenc, a la majoria de catalans veure a segons qui tencat a la presó ens fa venir basarda, com també tenir que sortir ded Catalunya per anar fins a Brusel.les a saludar alñ que era el nostre llegitim President. Quan la transició políticva deñs anys setanta, ja es va concedir una amnistia als presos politics d´aquell moment, en va sortir molta de gent que era a la presó, sembla que no hauria de ser massa complicat tornar-ho a fer avui en dia i tornar a fer un cop mes alló que diuen "borron i cuenta nueva" començant aixís amb bon peu, aquesta nova etapa de l´historia de Catalunya i de España. En el curs de la vida política, els grans errors no arriban mai conduits desde el nostre cap, sempre neixen dins de lo mes profund dels nostres cors, i son aquests els que després els condu- eixen, i tot aixó no es pot solucionar amb uns quants anys de presói o al exili, el que cal es en primer lloc saber compendre i després saber perdonar. Si no conseguim arribar fins aquest punt, saber comprendre i saber perdonar, sempre sen´s fará dificil a tots els que vivim dins d´aquesta pell de brau, endegar tots junts un projecte comú de feina. Deixar resolt i ben resolt aquest contenciós, ens donaria a tots prou esma per posar-nos un cop mes tots junts a treballar. Esperem que desde el Govern Central ho comprenguin aixís, i poguem d´aquesta manera, iniciar una nova etapa dins d´aquesta España de les Autonomies, si es aixís traballarem i governarem, al servei de tota la gent a la que vosaltres Diputats electes, rdepresenteu. Fa uns moments hem fet esment del "cor", d´aquest cor nostre que a tots ens batega amb força, quan parlem de tot lo que hem pàrlat en el curs d´aquest discurs. Desde aqwuest "cor" que acabo de mencionar reiteradament, us demano a tots vosaltres diputats electges, que crideu amb mi, i amb tota la força que us sorti del pit. VISCA CATALUNYA jOSEP mª cARBONELL I VILARO 626 469 639 jmcarbonellv@hotmail.com