TORNANT A PARLAR D´ELECCIONS

Si en els curs dels propers set o vuit mesos en alguna ocasió em senten parlar o llegeixen algun article on faig referència a les properes eleccions municipals, que ningú es pensi que tinc ni la mes mínima intenció de participar en aquesta contesa electoral.


De inquietuds polítiques sempre n´he tingut, però en el moment present els meus projectes arribat el cas, es mourien dins d´altres aspectes de la vida política, social i econòmica del nostre país.


Em sento feliç només mirant Barcelona, quan faig una volta per els seus parcs, avingudes i carrers, tant si faig una volta caminant, com si la faig dins d´un autobús, la disfruto, la veig mes maca, mes moderna, mes actualitzada que mai, no cal que me la toquin gaire, només lo just per mantenir-la on ja està, dins del grup de les ciutats mes admirades del mon.


Aquesta Barcelona que tots disfrutem, no es producte de la feina d´una força política determinada, desde l´etapa de govern del Sr. Maragall fins ara en el moment present amb la Sra. Colau tots s´han proposat fer-ho be i Fe de Deu que ho han aconseguit.


L a Sra. Colau s´ha de posar com a repte, assolir una majoria mes folgada, que li permeti governar amb mes tranquil·litat, però per tot lo demés, ella i el seu equip si es per mi, poden seguir governant forces anys mes.


Aprofito per fer esment un cop mes, dels actes que l´Ajuntament de Nou Barris va tornar a organitzar per les festes de la Mercé, la Banda Municipal, l´orquestra i cors del Liceu i l´orquestra filharmònica de Catalunya, vaig aplaudir amb força, a les orquestres, a la Regidora Presidenta i fins i tot a l´Alcaldesa que alguna cosa i deu tenir que veure.


La setmana passada, la meva neta gran que ja te dinou anys, es va escapar amb una amiga per passar una setmana de vacances a Paría, t´ho vols creure em deia, que en tota la xarxa del metro de París no vaig trobar ni una escala automàtica ni un ascensor, tot s´ha de fer pujant i baixant escales, i saps qie costa una tarja de deu viatges, no ho se jo li deia, fa molts anys que no hi he estat, doncs val catorce euros, aquí a Barcelona només en costa deu.


Parlant d´altres ciutats, fa un parell d´anys per les festes de Nadal vam anar uns quants de la família a passar uns dies a Londres, jo de jove hi havia estat forces temporades, pensava que la trovaria molt canviada, res d´això, tot està igual, tot ho conserven igual, això si, vell, antiquat, incomode, per això si, tot molt tradicional, encara hi son les cabines de telèfon típiques de Londres, avui en dia ningú les fa servir perquè tothom com aquí es serveix del mòbil, però les cabines encara hi son, en vaig obrir una, no els enganyo si els dic que hi havia dos pams de "merda", en vaig obrir un altre, tres pams de "merda" ja no en vaig obrir cap mes.


A Londres veus molts carrers plens de bosses de deixalles que els veïns deixen a terra fins que passa cada dos dies el servei de recollida, aquí a Barcelona passa cada dia un camión generalment conduit per una noia, que sense baixar del camión, eleva el container ple de deixalles, el buida i el torna a deixar al seu lloc. Potser també es moment de rendir homenatge a tots aquells nois i noies que de bon matí, ja estan escombrant i regant els carrers de la ciutat.


Quin goig viure a Barcelona, neta i ben cuidada, millorant cada dia els nivells de la contaminació, tant lligada amb la densitat del transit, les enquestes ens diuen any per any, que cada cop la gent fa mes us del transport públic.


Evidentment, i que ningú s´ho prengui malament, no cal que vingui ningú de fora a ajudar-nos en tasques municipals, aquesta es una feina que ja ens la sabem fer nosaltres sols.


Estant llegint un article escrit per una persona nascuda a Barcelona, que estima molt la seva ciutat i quan estimes només saps veure les virtuts i els atractius de tot el que t´envolta.


Deia al començament d´aquest article, que en el moment present si alguna cosa voldria fer en política, m´haig de remetre a tres aspectes de la nostre vida social i política, que condicionen en gran manera la qualitat de vida de tots els nostres ciutadans.


Estic parlant del Finançament autonòmic, legislació laboral, i sostenibilitat del sistema de pensions.


Respecte al finançament autonòmic, tinc recollida la que al meu entendre es valuosa informació de lo que ens esta passant, aquesta informació desde el primer moment sempre l´he tractat amb molta cautela perquè tampoc es del meu interès donar-li excessiva transcendència, en tot cas es un eina que tinc a disposició del Govern -Central a fi d´esmenar els errors que s´han produït en el curs dels anys, o en tot cas procedir a canviar el sistema de finançament.


Per lo que respecta al futur de les pensions, no tinc cap informació escrita però la tinc molt ben pensada, estudiada i raonada, tot a punt per posar-la a disposició del Govern central i posteriorment dels agents socials, el nou sistema garantirà el cobrament futur de les pensions, com també incrementar-les d´acord amb l´augment del cost de la vida.


S´hauran de fer canvis en la reglamentació del nostre mercat laboral, però aquests canvis no lesionaràn els drets dels obrers com tampoc els dels empresaris.


El tema de les pensions va molt lligat amb la situació del nostre mercat laboral, avui no m´he volgut repetir, perquè ja n´he parlat abastament en altres ocasions, però en un proper article tractaré de raonar la situació del nostre mon laboral fent un anàlisi de tot el que ha passat en el curs dels darrers quaranta anys, son aquests uns anys que jo he viscut personalment dins del mon de l´Empresa ja que vaig començar a treballar l´any 1.968 i ho vaig esta fent fins el 2.008 quan em vaig jubilar.


No em preocupen les eleccions municipals, aquest article l´he escrit perquè tothom conegui quins son els meus objectius, finançament autonòmic, mercat laboral, i pensions.


Josep m.Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail. com
626 469 639