EL MEU DISCURS PROGRAMATIC - 1ª ENTREGA

Jo mateix estic tan sorprès com vostès mateixos, pel fet de trobar-me aquí al Parlament de Catalunya, presentant el que seria el meu programa d´actuació dins de la present legislatura, i això si, amb l´honesta pretensió de merèixer el seu vist i plau, com també dins d´un profund record per la figura del nostre llegitim President i de tots els consellers i activistes catalans que es troben injustament empresonats o exiliats fora de Catalunya, tots esperem tenir-los ben aviat entre nosaltres.


Una part majoritària d´aquesta Camara i d´acord amb els resultats de les darreres eleccions, es partidària d´independitzar-se de l´Estat espanyol i de proclamar a l´efecte la República catalana, al meu entendre, i tot i respectant el pensament d´aquesta majoria de la càmera, penso que per seguir aquest full de ruta, caldria disposar d´una majoria molt mes amplia.


Darrerament sento parlar molt de Repùblica i d´esperit republicà i no tant d´independència, espero que entenguin que la República seria només la con seqüència d'haver obtingut l´independència i poca cosa mes, una cosa es important, el President republicà ha de merèixer la confiança del poble  cada quatre o cinc anys i en canvi el Monarca està al front de l´Estat fins el moment que ell decideixi. Per lo demés en el cas del President, aquest d`acord amb els resultats electorals anomena un cap de govern, que pot ser d´esquerres, de dretes, d´extrema dreta o d´extrema esquerra tot igual que l que ens regeix avui en dia.


El dia que dins del Parlament de Catalunya, l´independentisme català disposi d´una majoria al voltant del 60% podrà ser el moment de tornar a posar sobre la taula del govern Central, la possibilitat de tornar a parlar d´un referèndum acordat i legal.


Tots els pensaments polítics son respectables, i jo personalment els escolto tots, he sentit companys independentistes, que recorden que aquesta lluita actual ve de molts anys enrere, i que en el seu moment varen ser molts els catalans que defensant aquest pensament, varen lluitar, varen patir presó, varen patir exili i fins i tot n´hi varen haver que i van perdre la vida.


Altres diuen que volen proclamar l´independència, perquè volen per els seus fills una Catalunya mes prospera i rica on poguin trovar millors oportunitats que no les que ofereixen les circumpstàncies actuals.


Als uns i als altres els voldria recordar, les reflexions que fa poc li vareig llegir a un pensador xinés quan deia: vivim engoixats per lo que ha estat el nostre passat, vivim temorosos per tot lo que pot ser el nostre futur, i tot això, una cosa i l´altre, no ens deixen disfrutar del present.


Jo personalment penso, que el que en el moiment present convé a Catalunya, es mantenir i reforçar, tot el que s´ha fet en el curs d´aquests darrers quaranta anys de democràcia, de feina s´ha n´ha fet molta i profitosa, en el camp de l´educació, la cultura, la sanitat, el medi ambient, la qualitat de vida dins de l'àmbit rural, la vida personal e intima de parella, la religió, em semblen moltes millores.


Recordo un article d´un altre pensador que també vareig llegir, que deia que perquè una persona es senti lliure, el que només cal, es tenir confiança en les seves pròpies forces, nosaltres els nacionalistes catalans, hem de seguir mantenint la confiança en la nostre terra i en la nostre gent, vinguin d´on vinguin, i siguin quins siguin els seus orígens.


Aquests darrers anys i com a conseqüència de tot el que ens està passant, aquí a Catalunya potser s´han descuidat les tasques de govern, com a conseqüència de l´intervenció del govern Central dins de les nostres Institucions, i segons els estudis que ens arriben, seguim creixent per sobre de tots els països europeus, seguim esportant per sobre de tothom després d´Alemanya, tenim la tassa d´atur mes baixa de l´Estat exceptuant al País Basc, i jo pregunto això a que es degut?, es deu a la nostre gent, empresaris i treballadors, a tots els que treballen, si em permeten una metàfora, la nostre terra es molt profitosa, però el que mes ajuda es que els nostres pagesos la saben llaurar molt ben llaurada.


M´agrada llegir i també m´agrada escoltar, això que ara els diré no li vareig llegir a cap pensador xinés, li vareig escoltar a un polític nacionalista català, quan deia, la persona que es vol sentir independent, es aquella que amb el producte del seu treball, de la seva feina, del seu esforç, sempre que no hagi de mantenir a gaire gent, en te prou, i no li cal l´ajut de dingú, per ser independent n´hi a prou amb el que els hi acabo de recordar, no cal tenir la Senyera penjada a Bruseles i a la ONU.


Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@Hotmail.com
626.469.639