ELS NOSTRES PRESOS, ELS NOSTRES EXILIATS

Escric aquest article amb l´intenció de fer arribar el meu criteri al respecte de la situació dels nostres politics i activistes empresonats o en el exili.

Estaba a punt d´escriure que sembla mes còmoda la situació dels que es troven a l´extranger, no es que ho sembli, es que ho es, som molts els que per raons de feina o estudi ens hem trovat en la situació de tenir que viure una temporada a l´extranger, en el meu cas i en aquesta situació, jo mai m´he anyorat, ni he passat gana, al contrari i també m´he relacionat molt be i fins i tot he fet bones amistats.

Es obvi que l´anyorança  es porta millor vivint en bons hotels i menjant en bons restaurants, i quan sens la necessitat de sentir a prop el caliu de la familia, només cal dir-ho i en dues hores els pots tenir al teu costat.

Els politics que es troben a la presó segur que no han menjat tot el que han volgut i segur que en mes d´una ocasió els ha tocat escombrar o fregar els menjadors, i no m´extranyaria, perque jo tot i que no he estat mai dins d´una presó, en el seu moment vaig fer el servei militar, que mes d´un hagi tingut que netejar les latrines de la presó, i que per requerir la visita d´algún familiar o conegut, ells mateixos o els possibles visitants hagin tingut que demanar permís i hora de visita, per lo que he llegit han pogut agafar el telefon sempre que ho han necessitat.

Evidentment es mes comode trobar-se a Bruselles que dins d´una presó espanyola, però el que també tots hem de tenir present, es que desde Bruselles aquests exiliats han pogut fer una feina, que dinms de la presó no es pot fer, sempre que ho han vist necessari han estat en contacte amb els mitjans de comunicació, han donat conferències a diversos paisos europeus, amb altres paraules han donat ressó a tot lo que ha passat a Catalunya, han fet arribar al extranger quina es la realitat del nostre país i que es lo que espera el soberanisme catalá per un proxim futur.

Resultat de la feina d´aquests politics exiliats amb el President Puigdemont al capdevant, l´imatge de Catalunya al extranger, jo diria que después de tot el que ha succeit no ha quedat gens malmesa, es mes jo asseguraria que ha quedat mes malmesa l´imatge d´Espanya que no la de Catalunya, i això per mi mateix i per molts altres com jo, es molt important.

Es clar que jo no soc dels que volen ser independents, jo només penso en la nostre llengua, la nostre cultura en general, les nostres tradicions, la nostre riquesa, i en la nostre imatge de país, aquesta imatge que atrau a mil.lions i mil.lions de visitants extrangers i que es seu d´innumerables congressos, fires i conferències a nivell internacional.

Gracies President Puigdemont, Comín, Serret, Puig, Ponsati, Marta, Anna, gracies a tots, heu fet la vostre feina, ara potser el que cal, es no interferir aquesta feina amb la que han de fer, suposo que ja la fan, el President i els Consellers que ens governen aquí a Catalunya, ni desde Catalunya els hem de dir als que estan a fora el que han de fer, ni ells poden tenir la mes minima intenció de governar Catalunya desde les seves actuals residències, per governar Catalunya s´ha de viure aquí, dins del país, vivint el dia a dia del país sortint al carrer quan cal fer-ho, cal sentir l´alé de la gent.

Suposo que el que deuen estar sospesant en el present moment els nostres politics que es troven a l´extranger, es si quedar-se a Bruselles o tornar a Catalunya, si tornen, probablement hauran de sentar-se al devant d´un Jutge, no crec que haguessin de patir una temporada llarga de presó però tot plegat no resulta agradable.

La segona opció es per el moment quedar-se a l´extranger, nol serian els primers catalans que en la recerca de millors oportunitats, de un millor reconeixement profesional o de ujna millor retribució per la seva feina, han decidit emigrar a altres paisos, i molts d´ells allá han arrelast i han refet la seva vida, la professional i fins i tot en molts casos la personal.

Hem d´estar en la confiança de que en pocs anys la relació entre Catalunya i Espanya trobará un bon encaix i llavors pot ser el moment de tornar a casa amb tranquilitat.

Seria agradable, m´agradaria viure un retorn com aquell del President Macia, aclamat i acompanyat per tot el poble de Catalunya desde la frontera francesa fins a la Plaça de Sant Jaume, a mes, seria un retorn acompanyat amb la satisfacció d´haber prestat un bon servei al seu país.

Josep Mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639