MARGARIDO 1.888 - 2.018

Soc originari d´un poble de la Catalunya central, on hi va néixer una besàvia meva, Sant Marti de Sesgueioles, la meva senyora també ho es, i així entre tots dos hem anat conservant la casa dels avis, on hi passem les vacances i tots els caps de setmana que podem i que el clima permet.


Es aquest poble Sant Martí, el que fou escollit per el gran Apel.les Mestres, no sols com a marc, sinó com a substancia de un dels seus poemes mes commovedors "Margaridó", la primera edició del Margaridó va aparèixer el 1.888, en el curs de molts anys i fins superats els tràgics moments de la guerra civil del 1.936- 1.939, en mica amb mica es va anar afluixant la mordassa que tenallava la nostre cultura, i heus aquí que, com qui troba un tresor amagat, descobrim Margaridó.


Era l´any 1.991 en el que amb la col·laboració de tot el poble, va tenir lloc en el curs de la Festa Major d´aquell any la primera històrica representació, desde aquell moment, Sant Martí ha sentit Margarido com a part irrenunciable del seu patrimoni, s´han  dut a terme dues representacions mes, la darrrere aquest mateix estiu, que han representat el manteniment d´una publica professió de fidelitat i agraïment, envers l'il·lustre autor, envers el deliciós poema i envers el personatge de Margaridó, probablement llegendari, però que Apel.les Mestres va convertir en un personatge viu que encarna un sentiment noble i etern.


Amb la Margarido, admirem el coratge d´una dona que en ares de l´amor va perdre la vida, el seu record ens ajuda a superar cada dia mes, tota mena de odi i egoisme, i esbatanar el cor a l´amor, a la generositat i al sacrifici.


La consigna del Sr. Alcalde era la de donar, menjar, llit, i aixopluc a les troper franceses invasores,donar signes de bona convivència però sense oblidar que eren els enemics amb els que calia lluitar, la Margaridó va seguir les instruccions del Sr. Alcalde, va oferir al soldat francès anomenat "tambor", menjar i llit per dormir, un cop adormit, agafà una falç ben esmolada amb l´intenció de matar-lo, però no va poder, no va poder fer-ho.


A l'endemà el francès pregunta, he dormit, com no has aprofitat per matar-me, la resposta de la Margaridó dona lloc al nucli romàntic del poema, arriba el gruix de les tropes franceses, en "tambor"s´incorpora a elles i la Margaridó trova la mort.


Mentrestant arriben les tropes franceses, la gent del poble expressa els seus sentiments a través de les seves converses, es interesant i te quelcom que veure amb molts dels sentiments que envaeixen la situació de la nostre Catalunya en l´actualitat, vull recollir el diàleg entre els dos pastors, en Janot i en Vicens.


Diu en Janot: Vicenç quin ven t´empeny que tan d´horeta plegues? que has vist el llop? si no es el llop no t´has errat gaire, he cist el "porc" la patri en perill crida assistència, tremola la nostre independència, per mi es tard Janot, es tard, em sobren ganes però també em sobren els anys i les arrugues, si fos jove com tu, cepat, fornit i fent presència, seria un altre cosa, no t´en dones vergonya, en lloc d´espantar cabres a pedrades,perque no estens francesots a rabassades, no en tens de vergonya, contesta en Janot, no en tinc perquè la guardo tota per coses de mes seny i mes cristianes, tinc pare i mare vells, tinc tres germanes, i si el pobre Janot s´envà a la guerra, qui mantindrà als vellets i a la mainada?


Segueix en Vicens, i la nostre independència? i les nostres glories? i els nostres drets i llibertats, en Janot contesta, tot això son cabòries, en Vicens ho acaba, mal patriota, traïdor.


Els dos pastors arriben a Sant Martí cridant, mestresses amagueu el porc, que ve el "porc" de França.


Abans de marxar de vacances ja us vaig deixar dit que un cop a casa tornaria a donar senyakls de vida, cada cop tinc menys coses per dir, em sembla que ja he dit tot el que tenia per comunicar, procuro ser coherent, no alterar el meu pensament polític i per altre banda tampoc repetirme.


Aquest matí escoltant una tertulia televisiva, m´ha sorprès escoltar, no se si ho he entès malament, que els partits polítics encara estan sospesant quina es l'estratègia que cal seguir per mantenir viu el nostre procés sobiranista.


Procuraré fer arribar la meva estratègia només amb quatre paraules, perquè si feu una ullada al meu darrer article del 19 de Juliol, ho trobareu tot abastament raonat i explicat.


En primer lloc cal fer d´una vegada un referèndum legal i acordat amb el Govern central, resultat guanyador d´un 55% a un 60% dels vots, si el resultat es satisfactori ja podem proclamar l´in dependència, aquesta independència com la governarem a través d´una republica o del mateix monarca que tenim que ho seria del Regne d´Espanya, del Regne de Catalunya, del Regne d´Euskadi etc, com la Reina anglesa que ho es dels anglesos, des escocesos, dels irlandesos etc.etc.solucions per tothom, caldrà fer un altre referèndum constitucional am la participació de tots els espanyols.


Condició indispensable abans de fer el referèndum es que les circumstancies del país no afavoreixin una presa de de decisió determinada, hem de tenir una tassa d´atur igual o propera a la mitjana europea, un dèficit semblant al mitjà d´Europa, els pensionistes han de veure segures les seves pensions, els dependents han de cobrar tot lo que tenen recorregut.


Faig esment d´aquest ultim apartat perquè si la situació es l´actual, lo fàcil es votar un canvi de país, ja vegades en les que lo nou sembla lo millor y no sempre es així.


De moment els darrers governs que hem tingut, sembla que els costa molt prendre mesures en tot el tema laboral, pensions, finançament autonòmic etc. d´aquesta manera no es podrá fer el referèndum, ni donar cap altre pas endavant, jo per la meva part ja saben que segueixo estant a la seva disposició, quan volguin la meva col·laboració ja saben que la tindran.


Josep mª Carbonell i Vilaró
jmcarbonellv@hotmail.com
626469639