UN HIVERN GENS RIGUROS

Parlant de política i detemes de caire social, ja fa temps que sento dir, que aquest hivern en comptes de fer fred, fins i tot potser passarem molta calor

Potser si que parlant tant de política com de la situació social que viuen moltes families catalanes, la situació actual dongui mostres d´escalfament, però deixant tot això apart, la realitat es que avui en dia quan arriba l´hivern, no notes el fred, si mes no jo mateix no surto de casa excesivament abrigat, no surto de casa espentat per el fred abans d´hora, de bon matí em trovo veins de l´escala, que surten de casa embolicats amb tres voltes de bufanda que no permeten ni coneixel´s quan passen per al teu costat, la meva dona sempre m´está a sobre perque li pugi la temperatura de la calefacció, després quan arriba la factura de la llum, de cop i volta li passa el fred i li arriba tota la calor.

Parlant de la meva dona, diu que jo el que passa es que tinc fogots, i no es aixís, emsembla que el que passa es que en realitat no fa fred, la setmana passada a la una de la matinada, el termòmetre que de tota la vida, si mes no jo sempre l´he vist, esta instalat a la façana de "can Cottet" al Portal de l´Angel marcaba una temperatura de nou graus, i jo pregunto això es fred a ple hivern i a la una de la matinada?.

Compren que es preguntin que hi feia jo al Portal de l´Angel a la una de la matinada, en realitat estaba caminant per la Plaça Catalunya, i no hi era per assegurar-me de que ja tinguessin la pista de gel mig desmontada, hi era, procurant trovar un autobús de la nit que em portés a casa, aquesta ha estat la darrera broma que entre l´Ajuntament i el Barça ens han fet a tots els socis, que anem al camp fent us del transport public, l´any passat i jo diria que no estic mal fixat, quan el partit començaba a les deu de la nit, allargaven el servei de metro fins a la una de la matinada, fins i tot ens varem assebentar de la quantitat en diners que el Barça habia tingut que abonar per conseguir aquesta millora.

El passat dimecres, ja arribant al final del trajecte, vareig escoltar a dos aficionats que es queixaven perque el metro finalitzava el servei a les dotze de la nit, al arribar al final del meu recorregut, vareig preguntar a un funcionari de l´estació i m´ho va confirmar, el servei només funcionava fins a les dotze.

Ja ho sabrás per un altre vegada vaig pensar, avui haurás de sortir del camp deu minuts abans del final del partit per ser a temps d´agafar el metro, aquesta era la meva intenció, però faltant els deu minuts i just quan jo ja m´eixecava, l´arbit del partit va xiular una falta a favor del Barça, una falta d´aquelles que el Messi acostuma a transformar, no va ser aixís, aquest cop la pilota va sortir desviada, vareig seguir pùjant les escales i quan ja era practicamet a dalt, sento que la gent es posa a cridar, em giro sobtadament i resulta que aquest cop havien xiulat un penal a favor del Barça.

Per uns moments, els hiraris del metro varen quedar en segon terme, fins que el Messi va aconseguir fer entrar la pilota al fons de la xarxa matalassera, el camp va esclatar de joia, i jo vareig iniciar la pujada desde el camp fins a la Diagonal, va ser una caminada a pas de llegionari, vareig conseguir arribar, si mes no aixís m´ho pensava, a temps d´atrapar el darrer metro en circulació dins de la linea tres "la verda", peró al arribar a Catalunya amb l´intenció de fer el canvi de linea amb la vermella que es la que m´habia de portar a Sant Andreu, em vareig trovar que l´ultim tren ja habia sortit, el vigilant que hi haviaa l´andana, em va assenyalar el camí del carrer, sort que en Messi va marcar el gol, el que només habia de pensar en aquell moment era en la manera d´arribar a casa.

Després de fer l´ullada al termòmetre de "cal Cottet", que sembla ser funciona tota la nit, em vareig acostar a les parades de l´autobús de la nit, i quina sort, estaba a punt d´arribar-ne un  que em deixariacasi justa al devant de casa meva, si hi ha una cosa que funciona be a Barcelona desenganyem-se, es el transport public, el que cal es que el futbol i els seus horaris funcionin de manera semblant.

Un cop dins de l´autobús, haig de dir que sempre trovo seient, perque sempre trovo algú que em cedeix el seu, sembla ser que ja em comencen a veure gran, cosa que fins a cert punt no em dona excvessiva satisfacció, encara puc pujar del camp del Barça fins a la Diagonal caminant iper descomptat que encara puc fer un viatge en autobús de peu dret, no em feu dir les coses que encara puc fer, perque son moltes i això s´allargaria massa, la questió es que es d´agrair que hi hagi tan jovent ben educat que et cedeixi el seu seient, vull fer esment, que de tot aquest jovent n´hi ha de totes les procedències, catalans, espanyols, sudamericans, africans, assiatics, aquí a Barcelona hem aconseguit un molt bon nivell de convivència.

Un cop assegut, vareig telefonar a la meva dona, es molt tard, on ets ara?, de momen to estic a la Plaça de Catalunya, i que hi fas a la Placa de Catalunya a la una de la matinada? res inconfesable, iniciant un viatje en autobús, que espero em porti a casa, com a molt en vint minuts, bueno demá ja m´explicarás el que t´ha passat, jo m´en vaig a dormir.

Efectivament, als vint minuts arribava, gracies al autobús de la nit i al gol d´en Messi vareig agafar el son d´inmediat.

Josep Mª Carbonell i Vilaró