HA PASSAT UN ANY

Ha passat un any, son molts dies, i comn a consequència sen´s han anat acumulant temes i situacions que mereixen un comentari, n´he seleccionat tres d´ells, després hi ha un cuart fet del que faré una petita menció, sense extendrem massa i sense donar noms peraque una mica de por parlar-ne.

Si el barça hagués guanyat a Anoeta, cosa que jugant igual de malament hagués pogut passar, perqué a la Real avui en dia se la pot guanyar fins i tot amb l´equip suplent, i tot coincidint amb la perdua dels tres punts del Madrid a Valencia, al dia d´avui els culers ens ho menjariem tot, però el futbol es aixís, l´entrenador del Barça va fer just el que tenia que fer, els fultbolistes argentins i brasilers tornaven de molt lluny, poque shores abans del partit, després de celebrar unes festes de Nadal en les que sobretot al jovent no els ve d´una copa de cava, i el proper cap de setmana s´ha de jugar contra l´Atletic de Madrid, jo hagués fet just el mateix, el Messi, el Neymar i l´Alves, si mes no a la primera part, es tenia que quedar a la banqueta, i per favor jo demano a una part de la prensa esportiva barcelonina, fixeu-se que dic una part, que per favor no li comencin a fer al Luís Enrique lo mateix que li varen fer al Tata Martino, per parlar d´esport n´hi a moltes de coses de les que es pot escriure.

Un tema del que sempre es parla, pero que per el moment cap Administració acerta a solucionar, es el dels horaris comercials, i es que es molt dificil fer les coses al gust de tothom, jo i altres com jo, voldria aprofitar per fer menció del Sr. Buqueres, ja fa molts anys que parlem de la necessitat d´un canvi d´horaris, que propiciés un millor comportament tant de la vida familiar com laboral, i això al final es fará perque es obligat que sigui aixís, perque el país en tot el seu conjunt ho necessita, ara be, el dia que es faci, quq tothom sigui conscient de que per arribar als objectius desitjats, s´haurán de combinar els horaris de tots els sectors, trovant un bon lligam entre totes les parts implicades, ho repeteixo, no es contemplaran només els interesos del sector comercial, será un puzle en el que hi prendrán part, les escoles, la banca, el funcionariat, els mercats municipals etc. etc.

Aquest dimecres, la majoria d´escoles feien festa, en aquests casos les meves filles sempre em demanen que entretingui d´una manera o altre als nets, en aquest cas, dos xicots de quatre i sis anys respectivament i cosa obligada a casa nostre, socis del Barça.Em varen demanar que els portés a fer una volta amb metro i en concret a les linees nou i deu, les darreres posades en servei, perque segons ells els habien dit, que les estacions d´aquestes linees eren diferents que totes les altres, efectivament tenien tota la raó, les andanes en tota la seva llargada queden protegides per unes tanques de vidre i alumini que eviten el fet de que dingú pogui caure a les vies del tren, venen disposades amb unes portes, que només s´obren al mateix temps i coincidint amb les portes del vagó.

D´inmediat vareig pensar, quantes vides al cap de l´any es podrien salvar, sitotes les estacions disposessin d´aquestes mesures de protecció, tot això s´em va ocorrer, l´endemá de l´accident mortal que va patir un mosso d´escuadra, quan lluitant amb un malfector va ser empés a les vies, potser es per això que em va cridar l´atenció, aquesta millora que ofereixen les linees nou i deu del metro de Barcelona, totes les estacions del metro s´han anat remodelant a fi de facilitar l ´ñ accés a la gent que te problemes de mobilitat, son coses que ja se sap que tenen un cost, però que s´han de fer, i sobretot quan en casos com el que he esmentat, es poden evitar accidents com el del mosso d´escuadra, mereix la pena que tothom i pensi.

Al començar deia, que faria una petita menció d´un altre aspecte del que fa una mica de por parlar-ne, i ho deia perque penso que a tothom ni hauria de fer, ´m´estic referint al terrorisme islamic i a la abnegada tasca que duen a terme molts pèriodistes compromesos amb aquest afer que a tots ens preocupa, ja trovarem un altre moment per parlar-ne.

Josep Mª Carbonell i Vilaró