ON EREM? ON ESTEM? ON ANEM?

Encara no fa ni una setmana que Convergència i Unió i l´Esquerra Republicana varen arribar a un acord per seguir treballant plegats i establir un full de ruta que ens porti a culminar el procés soberanista catalá.
A partir d´aquell moment, tots ens em convertit en analistes politics, no cal n i pensar la feina que sel´s ha girat a les televisions, jo les tertulies me las miro totes, fins i tot las de Madrid, tot i esperant algún dia ser acceptat en aquest apassionant club dels tertulians.

L´endemá al matí, ja es notava entre els tertulians un cert aire de satisfacció, basicament jo diria que la política catalana s´ha donat una segona oportunitat, una segona oportunitat que s´afronta en millors condicions que quan varem endegar la primera, sempre i quan hi siguem tots un altre vegada, cal comptar amb el compromís dels amics d´Iniciativa i de la CUP, perque el objectiu d´aquestes eleccions del 27 de Septembre, es fer arribar al Govern Central que el poble catalá vol tirar endevant el procés, vol en primer lloc una consulta legal on es pogui donar altre vegada aquella resposta SI, SI-NO, NO, i a seguir aquesta linea d´actuació, no si haurien de negar ni la gent d´Iniciativa ni la de la CUP.

Aquest será al meu entendre, el punt basic d´aquestes eleccions, per lo que respecta a les forces polítiques esmentades, en els seus respectius programes, hi haura qui defenserá polítiques mes d´esquerres, i altres mes centrades o fins i tot de dretes, però en lo que totes han de coincidir, es en  el seguiment del procés i en dur a terme la consulta.

Desde el Govern Central suposo que s´han assebentat de que desde "Podemos" s´acceptaría el dret a decidir, jo diria que tot plegat pot conduir al Govern Popular a mostra una bona disposició a l´hora d´analitzar els resultats de les eleccions del dia 27 de Septembre.

Despré esperem que arribi la consulta, i jo Sra. Camats, Sr. Herrera, Sr. Fernandez, votaré SI-NO, vostes deicideixin d´acord amb el seu pensament, per ara i al dia d´avui, el que dingú pot fer es despenjar-se del carro.

La decisiópresa per el President Mas, de convocar eleccions el proper dia 27 de Septembre, dona l´impresió que al Govern Central la fet poser de mal estar, no se si será per la data, o potser per el nerviosisme habitual en tot politic quan es trova al devant d´un cicle electoral, una cosa o altre deu ser o els deu passar, quan s´atreveixen a questionar la tasca de govern dute a terme per el Govern de la Generalitat, jo els acosellaria en comptes de llegir-se i reellegir-se la Constitució, posar atenció en altres aspectes, perque no comparan la tassa d´atur de catalunya, el PIB catalá, la xifra d´exportacions, la xifra de turistes arribats, amb aquestes mateixes dades del conjunt de l´Estat, Catalunya no va del tot malament, podria anar millor, però no va del tot malament.

També voldria dir si em permeten que els doni una petita satisfacció, que de tot lo que funciona be a Catalunya, vostés tambe hi tenen alguna cosa que veure, perque vostés encara que alguna vegada els passi per alt, governen per tot Espanya, i Catalunya es Espanya i els catalans som espanyols, i quan es junten un parell de mil.lions d´espanyols, en aquest cas catalans, demanant quelcom que creuen o senten necessari, sel´s ha d´escoltar, no n´hi ha prou en governar només d´acord amb els teus principis, s´ha de saber mirar que es el que diu i vol el poble que tens al darrere.

Insisteixo, no es remirin mes la Constitució, posin atenció en el Ministeri de Justicia i la seva lley de regulació de l´avortament, posin atenció en el Ministeri de Sanitat i procurin resoldre els temes del nous farmacs i tractaments de nova creació.

Un cop analitzades les xifres de l´economia catalana de les que abans parlavem, creuen necessari repetir una vegada i un altre, que Catalunya pot pagar els seus serveis, gracxies a l´esforç i solidaritat de la resta d´Espanya, jo hi ha cops que em pregunto quina es la finalitat de tot això, enfotrasse´n una mica de nosaltres els catalans, o potser posar mes llenya dins del foc, ni una cosa ni l´altre penso que siguin recomenables.

Josep mª Carbonell i Vilaró