COMPTE AMB LA NATURA

No fa gaire temps, i dins d´un article d´aquests que publico en el meu blog, tot sigui dit, si es que mereixen el nom d´articles, feia esment de la virulencia amb la que reacciona la natura, quan encara que sigui molt de quan en quan, dona resposta al devant del atacs que constantment reb per part de nosaltres, els humans, que omplim aquest planeta anomenat "Terra" i que gaudim d´aquesta natura que Deu ha posat al nostre abast.

Pocs dies després d´haber publicat aquest article al que faig referència, i potser perque es ben cert que la nostre existència i la natura en concret son cosa de Deu, el Sant Pare Francesc, amb el cada cop mes i no només jo, sino la majoria de gent ens hi sentim identificats, també deia en una de les seves sucoses homilies, Deu sempre ofereix el perdó, els homes de quan en quan també l´ofereixen, però la natura no perdona mai, sempre dona resposta, i quan la dona aquesta pot ser implacable.

El Sant Pare es persona molt compromesa i aixís ho esta demostrant, parlant d´aquests aspectes de la vida, que fins fa poc temps semblavan estar només reservats a uns quans colectius de jovent eixelebrat, o aixìs es deia, que de quan en quan es manifestaven i expresaven el seu rebuig, al devant dels comportaments d´aquesta societat nostre, quan persones com el Sant Pare, que sempre per la seva condició, son escoltades i respectades, agafen el timó d´aquest moviment protector del eco-sistema, molts com ara jo, ens sentim optimistes, he llegit que el Sant Pare esta treballant en la redacció d´una encíclica, que marcará les pautes de quin ha de ser el comportament dels humans, a fi de poder seguir gaudint de la nostre natura, sense provocar les seves airades reaccions, que de quan en quan tenen lloc.

El fet de que avui parli de tot això, potser te quelcom que veure, amb la nevada que el dia d´ahir va emblanquinar els pobles, les ciutats i tot el paisatge en general de Catalunya, en aquesta ocasió no es pot parlar de cap desatre ecologic, perque la vida va seguir dins de la seva normalitat, tres dels problemes de trafic habituals en aquests casos, sobretot els problemes mes grans sempre es donen, al voltant dels tunels del Bruc, per lo demés, molte canalleta jugant amb la neu tot aprofitant l´absencia d´activitat dels col.legis. El que potser passa, es que cada vegada que la neu te presència en aquests indrets, als que ja tenim una certa edat, ens venen a la memòria els fets de l´any 1.962. amb la neva del dia de Nadal, i les riuades del Vallés només tres mesos després, en concret el dia 25 de Septembre.

Les riuades del 25 de Septrembre del 1.962, varen deixar un rastre dolorós, barris sencers desapareguts sota el pas de la riuada, i moltes vides humanes que varen deixar un record imborrable a tota la comarca del Vallés, i no només al Vallés, a tot Catalunya, i fins i tot a la resta d´Espanya, perque en aquells moments, trant a nivell de ciutadania com per part de l´Administració, tothom es va abocar a l´hora de fer arribar l´ajut que fes falta.

La nevada del dia de Nadal, de desgracies no en va ocasionar, fins i tot hi va haber-hi jovent que s´ho va passar molt be, molts d´ells practicant l´esquí, baixant en descens lliure o fent slalom desde Vallvidrera fins a la Plaça Catalunya, un cop arribats en aquest punt, tornaven a agafar els catalans fins a Vallvidrera i tornaven a baixar, l´unic entrebanc, això si molt important, es que varem estar una setmana ben bona, sense poder treballar amb normalitat, recordo que en el carrer Comerç on nosaltres teniem l´establiment, varem treure la neu depositada al devant de la porta per poder entrar, però es feia imposible treure ni entrar mercaderiesm ja que hi havia, i no es pensin que exager-ho, prop d´un metre de neu.

Recordo que en aquells moments, ens telefonaven molts clients i proveidors d´arreu d´Espanya, posant-se a la nostre disposició per qualsevol cosa que ens fes falta, ens deien que no ens amoinessim per enviar les comandes pendents, que ja s´esperarien, fins que ens anés be per poder-ho fer, tot plegat un exemple de bona convivència.

Potser es pñer fets com aquets, que jo mai m´he sentit independentista, perque estic segur i no us penseu que faig brometa, que desde la resta d´Espanya, als catalans sen´s vol, sen´s respecta i fins i tot sen´s estima, el que també voldrien, i es per aquí per on surten les esquerdes, veuren´s mes compromesos am,b el projecte conjunt d´Espanya, perque els sembla que amb aquesta contribució, Espanya podria anar millor i com a consequència també aniria millor Catalunya, i nosaltres el que veiem es que Espanya no acaba d´anar del tot be, i que com a resultat d´això Catalunya podria anar molt millor del que va a hores d´ara.

Abans deia, que volen veuren´s mes compromesos amb el projecte espanyol, i la pregunta es, això com es tradueix per poder-ho entendre i fer-ho realitat, a mi personalment em sembla que aquest compromís s´hagués pogut donar, si a començaments dels noranta Convergència hagués acceptat, la proposta del Govern Socialista a fi d´entrar en l´ejecutiu central, o si uns anys mes tard ja dins dels anys 2.000 no ens haguessim tornat a negar al devant de les propostes del Sr. Aznar, també per entrar a formar part del seu Govern.

No m´extranyaria gens ni mica, que darrerament el Sr. Rajoi, hagués fet alguna proposta semblant a les anteriors, i tampoc m´extranyaria que nosaltres ens hi haguessim tornat a negar, i es que els catalans som dificils d´enamorar, ara be, jo si fos dels espanyols seria persistens, de totes maneres i apart d´estimar-nos el que s´ha de saber fer es respectar la nostre cultura, la nostre llengua i els nostres diners

A tots plegats, ens cal posar una mica de paciència i esperar a veure com acaba el proper cecle electoral, llavors potser serà el moment de tornar a pensar en tot això.

Josep mª Carbonell i Vilaró