TOTS UNITS FEM FORÇA

La militància e Convergència, tant els que se senten separatistes, com els que sempre han cregut millor, lluitar per Catalunya, defensar la seva cultura, la seva llengua i les seves Institucions sense sortir de l´Estat Espanyol, sempre han respectat la lluita que desde molts anys enrere, han sosotingut els companys de l´Esquerra Republicana, per poder un dia mes o menys llunyá, conquerir unes llibertats que convertissin Catalunya en un Estat lliure e independent de la rsta de l´Estat Espanyol.

Tinc el convenciment que desde l´Esquerra també sempre s´ha respectat lo que Convergència ha representat pe Catalunya, desde el moment en el que ens va arribar aquesta democràcia de la que tots plegats gaudim en la actualitat, sota el Govern de Cnvergència es obvi que Catalunya ha prosperat, el fet catalá s´ha conegut arreu del mon, aixís com la seva llengua i la seva cultura, això si, en el curs d´aquests anys, sempre els ha tocat viure la realitat política de Catalunya, desde un segon terme, contemplant a Convergència com an aquell germá gran, al que s´estima, se´l respecta, però que en definitiva sempre s´ha d´acabar fent el que ell ens mana, dins d´uns pocs anys enrere fins ara en el moment present, s´ha despertat dins de l´Esquerra i al meu entendre, la voluntat de conquerir la posició del grmá gran, potser tenen dret a fer-ho, ells son un Partit Politic d´edat mes avançada, la seva tasca ve de molt lluny, de quan la lluita era molt mes dificil, que la que mantenim avui en dia, encara que pogui semblar mentira.

Recordo les primeres eleccions amb l´Artur Mas com ha candidat, aquella nit electoral jo estava seguint els resultats que s´anaven donant desde la televisió, assegut com d costum en totes les nits electorals, en una dependència del´Hotel Majestic, al devant meu hi havia una parelleta que també seguia els resultats, quan aquests no eren massa bons, el seu posat era de comformitat i decepció, però de cop i volta es varen abraçár, conant salts i fent-se petons mentres cridaven, SUMEM, SUMEM, aquell crit volia dir que Convergència i l´Esquerra, tots junts disposaven de prou majoria per poder governar.

Poc temps després, malauradament, tots varem veure qin final va tenir aquell procés, l´Esquerra va voler ser per primera vegada desde molt emps, el pal de paller del nacionalisme catalá, el resultat no va ser el que esperaven, tres o quatre anys després varen reincidir, i un altre cop van propiciar la formació d´aquell tripartit, que no ens donar gaire bon resultat, encara ara estem pagant la festa, Convergència desde l´oposició va anar aguantant com va poder, fins arribar an aquest ultims temps en els que sota la Presidència del President Mas, s´ha plantejat el repte mes agosarat de tota l´història de Catalunya, conquerir una plena llibertat convertint-nos en un estat independent fora d´Espanya i dins d´Europa, no es l´objectiu que jo m´hagués plantejat, repeteixo que no soc independentiste, però en el rere-fons, tampoc m´agrada que Catalunya es vegi i se senti huniliada, por el poder centralista de Madrid.

El President de Catalunya, es el President Mas, ell ha estat sense discusió el lider d´aquesta operació, la seva paraula i la seva imatge ha estat contemplada arreu del mon, i totys hauriem de fer el que ell ens emplaci a fer, fins i tot la gent de l´Esquerra Republicana, potser aquest será l´ultim gest que hauran de fer en la defensa del seu projecte d Éstat propi, penso que s´haurien de sentir obligats a fer-lo.

Després vindrá un altre consulta, els catalans, lliurement haurem de votar quina Catalunya volem, uns optarán per l´Independència, altres com jo mateix, defensarem unes estructures propies d´Estat i una soberania econòmica que ens faci sentir independents tot i estant dins d´Espanya, altres votarán i pensarán que ja estem prou be tal com estem ara, i que tot això que estem vivint, no sont res mes que focs d´encenalls, no se, arribat el moment, quin será el resultat, per una cosa es ben segura, i es que si les coses segueixen aquest camí, de tot aquest procés, Catalunya n´haurá sortit, mes forta, i encoratjada, per seguir treballant, prosperant i creixent.

Que tothom tingui un venturós i prosper any 2.015

Josep mª Carbonell i Vilaró