PELICULES PER RECORDAR

D´aficions en tinc moltes, una d´elles es el cinema, tant jo de solter, com ja de casat amb la meva dona, hi haviem anat molt al cinema, però ara i ja de molts anys enrere, només sortim per anar al teatre, on troves si mes no per al meru gust, mes comoditat i veins de localitat amb millor compostura, no puc sofrir les sales multicine, no puc sofrir tenir al costat a una persona amb un refresc i una bossa de crispetes a la ma, fent soroll de mastegar, no puc, i es per això que ara vaig al teatre, que si mes no a Barcelona esta vivint un bon moment, amb molt bones programacions.

El cinema el veiem a cas per televisió, no es el mateix, però també pots veure molt bones pelíciles, lo que si trovo, es que les cadenes de televisió repeteixen molt els mateixos films, hi ha películes que tot i que son molt bones, arriba un moment que ja et canses de veure-les tantes vegades, no es una queixa, perque en general, l´oferta de cinema a la televisió es força bona.

Dit això em ve al cap, el cas d´una película, que va ser estrenada potser parlo de quaranta anys enrere, una molt bona perlícula, això si en blanc i negre, però molt ben dirigida i molt ben interpretada, per aquells dos grans actors malauradament ja desapareguts, ell l´Steve Mc Queen i ella la Natalie Wood, una gran película, que mai he pogut tornar a veure, aquesta si que no l´han mai reposada per televisió, si aquest article el llegeix alguns dels especialistes cinematografics que tenen tots els canals de televisió, agrairia que ho tinguessin present.

L´Steve Mc Queen , representa que es un music, un rodamon, que amb l´orquestra on treballa, corre de ciutat en ciutat i de poble en poble, animant les festes tradicionals de cada lloc, la Natalie Wood coincideix amb ell en una d´aquestes ciutats petites que proliferen als Estats Units, es coneixen, s´agraden i viuen una apasionada aventura, que te un final coincident amb el final de la festa de la ciutat, pasen uns dies i ella es dona compte de que esta en estat de bona esperença, tracta de localitzar al que ha estat el seu amor d´estiu, no per reclamar res, sinó perque l´ajudi a trovar els mitjans, tan economics com assistencials per poder avortar.

I aixís es com tots dos comencen un procés llarg i anguixós, al final poden resoldre tant l´aspecte economic com tabé trovar una persona que sembla pot practicar l ´intervenció amb prous garanties, ja només cal donar el pas definitiu, però en rerefons el que passa. es que la parella, en el curs de totes les gestions que han hagut de fer, i després d´haber superat tots els entrebancs amb els que s´han trovat, s´han anat coneguent, han compartit sentiments i vivències, fins arribar a un punt, en el que es senten enamorats l´un de l´altre, arribats en aquest punt, quan ja tenen dia i hora per fer front a l´avortament, ell li demana que no ho faci, que tingui la criatura, que a ell sempre el tindrá al seu costat, que será un bon pare per al seu fill i que sempre els estimará.

Ja se que molts pensarán que el tema es una mica carrincló, pero no ho es, insisteixo, en que parlem d´una molt bona película, i agrairia que algú me la trovés per tornarla a veure, també es veritat que hi ha gent que ens mostrem mes senibles que altres, an tot lo que fa referència al tema de les relacions de parella, gent que pensem que els fills, neixen, es crien i s´estimen, com a fruit del sentiment que neix entre un home i una dona, mai ni com a resultat d´un moment apasionat, ni per donar satisfacció a una debilitat humana.

Es el meu punt de vista, no soc un carrincló ni un retograde, però penso i defenso que les criatura quan es conceveixen, han de neixer, totes, ja se i contemplo, que enocasions arriban accidentalment, sense la voluntad de la mare, en aquest cas l´Administració te el deure i l´obligació de donar an aquella mare, tot el suport, assistencial, economic i ocupacional que necessiti, tan en el curs de l´embarás con després del part, si un cop nascuda la criatura, la mare segueix pensant que no la vol, o que no es pot ocupar d´ella, aquí a Catalunya i a tot arreu, n´hi a moltes de parelles que estan esperant amb ansietat una posible adopció i disposades a donar al nen o nena tota l´estimació que aquell nadó mereix i necesita tenir.

Quina película mes bona, espero algún dia poder tornarla a veure.

Josep Mª Carbonell i Vilaró