SANT ANDREU DEL PALOMAR

Al meu barri estem de festa, es la Festa Major, la cloenda sera el proper dia 8 de Desembre, i en el curs de tots aquests dies, els veins del barri podem gaudir d´un seguit d´activitats que omplen totes les expectatives, ball, conferències, tastets, teatre, dança, activitats esportives, partit de festa Major al camp del Sant Andreu, una fira amb tot tipus d´atraccions que es punt d´atracció per tota la quitxalla, els avis prou que ho sabem perque fins i tot ens ho notem al posar la ma dins de la butxaca.

A casa procurem assistir a les activitats que mes ens plauen, perque entenem que es important entre tots, donar vida a totes aquestes festes, que d´una manera o altre ens fan recordar que Sant Andreu del Palomar, es quelcom mes que un barri de Barcelona, es un poble, fins i tot jo mateix que no soc originari del barri, en ocasions l´hi pregunto a la meva dona, que ella si es nascuda a Sant Andreu, que fem? sortim de compras per Sant Andreu o vols que anem a Barcelona? Cada vegada mes i amb el pas dels anys, ens costa mes deixar el nostre entorn, com diuen els comerciants, al barri hi ha de tot..

Any darrera any, hi han dos actes als que no acostumo a faltar, el concert de la Banda Municipal, i el pregó que dona inici a les festes, desde la balconada de l´Ajuntament de la plaça Orfila.

Si empermeten un comentari, el concert de la Banda municipal, antigament em deixava mes satisfet, desde la sortida del Sr. Mut com a director, es un altre cosa, que dingú es molesti només es un comentari.

A Sant Andreu, n´hi ha molta de gent nascuda al barri, que nay darrera any es fa mereixedora de fer-nos arribar el pregó que dona començáment a la Festa, aquest diumenge també com sempre hi vareig ser-hi, acompanyat de dos dels meus nets, als que els agrada veure com després del pregó una parella de vailets baixen ajudats per cordes, desde lo mes alkt del campanar de la Parroquia, deixant penjada la bandera del barri.

aquest any la pregonera va ser una andreuenca il.lustre, a dos quarts de dotze en punt, sempre comença el pregó, que jo recordi sempre sonb puntuals, no es retarden ni un minut, aixís a dos quarts de dotze va sortir a la balconada la Gloria Serra, una molt bona periodista, per tots coneguda a través de la seva activitat a la prensa, radio i televisió.

Jo francament no ho sabia, ignorava que la Gloria Serra fos filla de Sant Andreu, el pregó va resultar entrenyable, amb la seva bona dicció, i la seva profesionalitat, ens va fer arribar les seves vivències, acumulades en el curs de la seva infantesa i joventut, va tenir un record per el seu col.legi de les Germanes Dominiques i per la seva directora la germana Carmen que enc ara ho es i que també era present escoltant el pregó, aquest era el col.legi on també hi varen fer els seus estudis les meves dues filles avui en dia ja també mares de familia, i cada uyna dins de lo seu també bones profesionals.
La Gloria Serra va recordar aquella manifestació que un dia varem montar, els pares, alumnes i professors, a fi de que ens posessin un semafor a la cruilla del carrer Gran amb Ramón Batlle, un perill a l´entrada del col.legi, jo, la meva dona, els meus fills i la gloria Serra tots hi erem, com a resultat 3ns varen instal.lar el semafor avui en dia encara en servei.
També va tenir un record per la seva activitat a l´Esplai de la Parroquia de Sant Paciá, tots els meus fills han estat membres i fins i tot monitors d´aquest esplai, i avui en dia fins i tot les meves netes.

La presència de la Gloria Serra ja justifica anar a escoltar el pregó, pero si a la vega es donen totes les circumstancies abans esmentades, encara sents doble satisfacció.

Va acabar recornat alló que diu en Raimón "El record dels teus origens ajuda a mantenir la teva identitat"
Li varem dedicar un fort aplaudiment i seguidament i varem estar veient amb els nets com baixaven la bandera de sant Andreu desde lo mes alt del campanar, i tots cap a casa, el cercavila es va sospendre, perque amenaçava pluja i els dos nets molt disgustats perque no varen poguer veure els gegants i els cap-grossos. L´altre dia vareig llegir un article on es deia "Tenim un país on la pluja no sap mai quan ha de ploure" peró resumint, dificilment tornarem a viure un pregó com el que ens va oferir la Gloria Serra, només em queda agrair la seva presència entre nosaltres aquet dia trenta de Novembre del 2.014.

Es la Festa Major

Josep Mª Carbonell i Vilaró