DEMOGRAFIA - FAMILIA - JUBILACIONS - etc. etc.

Darrerament, tots estem veient problematic, el futur del sistema de pensions per la vellesa, no es deixarán de cobrar, però dificilment s´actualitzarán d´acord amb el cost de la vida, i dit això, si començem a fer un estudi de la situació, entrem dins d´una familia i ho ajuntem tot, pensions, ajuts de la dependència, sous del que encara treballan, subsidis dels que estan en l´atur, resulta que a pesar de la dificultat del moment encara van rutllant.
Deiem que van rutllant, si no arriba un dia en els es troven a faltar algún dels ingresos que hem apuntat abans, perque si aixo es dona, es quan es poden trovar fora del sistema, i totalment dependents de l´ajut o beneficiència social, diguem-ho com volgueu.

El nostre país, Espanya, perque de monet encara es el nostre país, no ha invertit en el grau que calia fer-ho, en ajut social, sobretot en ajut a les families, les quals han estat molts anys totalment desasistides, si tornem al començament de la crisi, i comparem l´endeutament del nostre país amb el d´altres països de l´entorn, comprobarem que no estavem endeutats com ho estaban els francesos per posar un exemple,obviament el nivell de potecció de les families franceses no te punt de comparació amb el nostre, i es per això que a França la tassa de natalitat es molt elevada, lo qual fa disminuir l´envelliment del país i permet veure amb mes confiança el futur de la familia i de la gent gran.

De la dificil situació de la demografia española, i de la repercusió que això pot tenir en la qualitat de vida dún futur no massa llunyá, no uns penseu que en començem a parlar ara just en aquest moment com a consequencia de la crisi, ja son molts els anys que portem parlant-ne, no ha estat aquest un problema de desconeixement, en tot cas el que han faltat son moltes dosis d´eficàcia, ha faltat pensar en la gent i no tant en guanyar eleccions, mantenir carregs i posicions de privilegi, no sempre merescudes per les persones qu les han  gaudides.

Trenta anys enrere, jo personalment, en les meves intervencions en actes de partit, ja posava enfasi, en lo impoprtant que seria millorar l´ajut i protecció del fet familiar, el President Pujol era un politic i maixò si que dingú li podra negar, que estaba constanment a sobre de la feina, en coinsequència tenia sempre coneixement puntual de tot el que ed deia o es feia dins del seu partit, un bon dia, podria ser que com a resposta dels meus requeriments, ens va convocar a tots, recordo que va ser en el cine Tivoli, i després de fer-nos arribar una aferrissada defensa, de lo esencial que es per un país, procurar mantenir una bona tassa de natalitat, es va comprometre a prendre mesures al respecte.

Varen arribar els anys de col.laboració amb el Partit Popular i el President Aznar, un altre nacionalista en aquest cas espanyol, el Sr. Aznar també va fer seva la nostre inquietud, perque tot sigui dit, sempre ens escoltava i en ocasions fins i tot donava resposta, i aixís va ser com va promulgar el decret encara avui en dia vigent, per el que les mares treballadores, cobrarien 100 Euros mensuals per cada criatura menor de tres anys, a pesar de les retallades que hem patit, aquest ajut segueix arribant.

En el seu moment, vareig dir que l´ajut en questió al meu entendre resultava una mica justet, i vareig arribar al punt de recordar, encara que una mica a contrapel, que el General Franco, pagava el plus familiar "els punts" i tot i que no cobrava impostos, als anys seixanta encara pagava 600.- Ptas per cada fill menor de divuit anys, si no treballava, perqué en aquella època, els "aprenents" començaven a treballar als catorze anys.

Definitivament la cosa va quedar amb els 100 Euros fins als tres anys, no s´ha millorat, però segueix arribant, cosa que les mares agraeixen.

He volgut parlar de tot això, perque penso que no está de mes, que de quan en quan, algú refresqui la memoria dels responsables d´aquests aspectes de la vida social i familiar, que tan importants son, i ho serabn cada cop mes, si pensem en el futur del sistema de pensions, en la gent gran i fins i tot en la gent jove.

Josep mª Carbonell i Vilaró