REFERENDUM, CONSULTA, CONFIANÇA

No fa gaires dies, en un altre article, ja feia esment d´un  aspecte esencial que a lo llarg de la meva vida sempre m´ha acompanyat, no m´agraden els canvis, soc un conservador, en moltes ocasions els canvis venen obligats per raons d´edat, de salut, o be perque ja s´han complert els terminis d´actuació que contemplen les lleis o els reglaments en un moment donat, però altres vegades els canvis ariben simpement per voler millorar una situació o actuació determinades, i no sempre s´encerta.

Dit lo anterior, lo que tampoc m´agrada son les herencies imposades a dit, per la persona que deixa un carreg o una situació de privilegi, les persones que es troven en aquesta situació de tenir que succeir a un altre que deixa el carreg vacant, per poder treballar tranquils, amb confiaça, per poder prendre decisions moltes vegades dificils i trascendents, tenen que comptar amb el recolsament, d´una militància, d´una massa social, o fins i tot d´un poble.

Encara es recent el traspás de poders que es va dur a terme dins del F. C. Barcelona, el President Rosell per raons personals va tenir que deixar el carreg, en un moment on dins del Barça es donaven fets d´aquells que no ajuden a treballar tranquil, va ser anomenat com a President, el que ja era sot-President, el Sr. Bartomeu, persona que d´acord amb el que ja he dit abans, si es per mi pot ocupar el carreg tants anys com volgui, però ja fa uns quants dies li vareig aconsellar a través d´un d´aquests articles i ara ho torno a fer al devant de les informacions recentment arribades, que treballaria en millors condicions, després d´haver fet front a unes eleccions o si mes no a un vot de confiaça, jo votaré al seu favor, repeteixo que no m´ñ agraden els canvis, però hi ha coses que val mes fer-les tu mateix per propia iniciativa, que no pas que te les facin fer altres, que en molts casos no reuneixen ni els atributs ni les condicions per poder-ho fer.

Al Princep Felip li han traspassat una responsabilitat, en aquests moment feixuga, encara que gratificant, dificil per el moment de crisi del que tot just sembla que ens començem a recuperar, i per algún serrell que va quedar pendent de resoldre, després de la transició que va conduir el seu pare, el Rei Joan Carles, aquella trasició dels anys setanta es va resoldre molt be, jo guardo un entranyable record d´aquells anys, però hem d´acceptar que quan als responsables sel´s presentava un  tema que podia resultar conflictiu, es deixava a la vorera pedent de resoldre´l quan les circumstàncies ho fessin posible.

Urgències `pendents de resoldre, com tots sabem, son el tema territorial, la reforma de l´Administració, la revisió en profundidad de l´Estat de les Äutonomies, el seu sistema de finançament, i la posada en marxa d´un nou ordenament laboral.

Aviat viurem un altre cop, moments d´aquells que a tots els que els varem preseciar quasi quaranta anys enrere, ens portarán a evocar l´acte de coronació de l´any 1.975, quan el Sr. Rodriguez de Valcarcel President d´aquelles Corts, va acomiadar l´acte amb aquell emocionant crit de "VIVA EL REY".

Un cop celebrats aquests proper events, que ens tornaran a tenir a tots pendents de la televisió, tornará a arribar la normalitat, i en la mesura que tots aquells serrells que abans esmentavem i que el futur Rey haurá heretat, jo li recomenaria desde la meva modesta i respectuosa posició, que vagi pensant en un moment, el que ell cregui mes oportú, per demanar a tot el poble espanyol,la confiança que la majoria pensem que mereix.

Un cop el poble espanyol li hagi otorgat la confiança, la Monarquia haurá quedat totalment consolidada i que per molts anys.

Josep mª Carbonell i Vilaró