MOURE FITXA

Un cop ja han tingut lloc les recents eleccions al Parlament Europeu, en les que per cert s´han donat uns resultats que per el meu gust son mes que satisfactoris, el nostre procés soberanista que ens ha de portar a una consulta en la que tota la ciutadania es pogui expressá lliurement, ha sortit clarament reforçar, i el nostre missatge a Europa i les seves Institucions també ha estat contundent, Catalunya espera resposta.

Moure fitxa, aquesta es l´expressió mes escoltada, però cal tenir en compte que de fitxes a sobre la taula tots en tenim i tots hauriem de jugar-les, saber-les jugar, i fins i tot com a totes les partides saber acceptar un risc raonable.

Jo, que per el moment disposo de temps per poder-ho fer, poso força atenció a les informacions que donen els diaris  i les tertulies televisives, i en el curs de tots aquest mesos que portem parlant del procés soberanista de Catalunya, penso que sen´s va donar un moment clau ue en el seu dia ja vareig esmentar, però que si mes no fins ara, no ha merescut per part de cap comentarista, l´importància i trascendència que al meu entendre tenia.

Estic fent referència a una entrevista que se li va fer al Sr. Duran i Lleida, Sr. Duran, li preguntaven, hi ha alguna raó que ens porti a pensar que encara mereix la pena seguir negociant amb el Partit Popular? El Sr. Duran va contestar, si, encara queda una petita porta overta.

Aquella entrevista es va aturar en aquest punt, perque no la seguiem? quina es aquesta petita porta overta? jo la resposta me la suposo, fins i tot diria que tinc la certesa de saber quina es aquesta petita porta overta, i al final tindré que dir-ho, si encara no ho hi fet, es perque penso que no soc jo el que ha de donar aquest pas, ancara que m´aniria prou be, jo amb la política i amb aquest articles per el moment no m´hi guanyo la vida.

Les eleccions al Parlament eren evidentment un tema prioritari, com també ho era el missatge que el poble de catalunya tenia la necessitat de fer arriba a Brusel.les, tot ha estat positiu, repeteixo, si mes no per el meu gust.

Per`la vida segueix, i les autoritats europees, les qe prenguin possessió un  dia d´aquests dels seus carregs, haurien de fer les coses una miqueta millor que fins ara, estric segur de que será aixís, i que el projecte europeu s´anirá consolidant, aquí a nivell d´Espanya embé s´han de seguir fent coses, tothom reconeix i desde Europa també, que hem millorat sensiblement la nostre situació, però que encara calen mes reformes, segueixent havent punts febles, un d´ells, el que mes sobresurt, es evidentement la situació del nostre mercat laboral.

Aquests ultims dies he llegit comentaris dálgún economista certament prestigiós, en els que com ha resultat dels seus estudis, ens trasllada la seva opinió de que per tornar a la situació del any 2.007 hauriem désperar fins l´any 2.025, sortosament he lleguit altres articles d´un altre economista tam,bé molt escoltat i respectat, on sen´s diu que això d´esperar fins l´any 2.025 no pot ser, fins i tot en un segon article, dona solucions certament imaginatives per combatre la nostre angoixant tassa d´atur.

També un cop cada mes, procuro escoltar la veu d´un altre economista, que per cert no acostuma a ser gaire optimiste, però que també insisteix, al igual que jo mateix, que dins de la nostre tassa d´atur, hi ha un component estructural que la condiciona en gran manera, totalment d´acord, i per canviar les estructures s´han de dur a terme reformes estructurals, deixem l´ordinador i per poc que poguem, posem-nos a pensar, cal fer-ho.

Josep Mª Carbonell i Vilaró