CAL FILAR PRIM

Desde que el Sant Pare Francesc va arribar al Vaticá, jo personalment he posat força atenció a l´hora de llegir i escoltar totes les seves manifestacions, perque aquestes, acompanyades d´un taranná diferent al que estavem acostumats, m´han portat a pensar que un nou cicle, amb les reformes i els comportaments que tots els creients esperavem, habia arribat al si de l´Esglesia Catòlica.

Comprenc l´inquietud del Sant Pare, al devant de la situació que estem vivint, am,b un increment generalitzat de la pobresa, de la manca de recursos socials, del pas enrere que s´ha donat en tots els ambits de la Sanitat, educació, atenció a la gent gran i a la infantesa etc.

Però com molt be diu el Sant Pare, cal agafar-ho tot amb pinces, això que nosaltres diem, cal filar prim, jo diria que no es pot parlar de tota una generació perduda, es aquesta generació a la que estem fent referència, una generació amb un molt alt index de preparació,emprenedora, amb expectatives de fer coses, es clar que no tots son aixís, hi ha qui renuncia a lluitar, cal buscar el lloc i el moment per poder desenvolupar tot el gran actiu del que disposen, moltesvegades lluny de casa i dels seus, no es aquest que estem vivint, un bon moment, però també sen ´s ha denmostrat que som una societat molt solidària, que sap donar ajut als que mes ho necessiten, l´estament familiar, una vegade mes ha donat probes de lo important que es tenir una familia al darrere,on s´ajuden els uns als altres, el sant Pare pot estar en la confiança de que ens en sortirem, encara queden dins de la nostre societat molts valors, abans parlavem de preparació, profesional o universitaria però segueixen havent-hi altres tipus de valors tan o mes importants.

Seguint amb el sant Pare, (avui toca parlar d´ell), tambñe diria que cal filar molt prim, o com ell diu, agafar amb pinces, el tema de l´independència, si mes no aquí a Catalunya, la majoria filem molt prim, no s´ha donat cap tipus de violència per ajudar a trovar sortida al nostre moviment soberanista, molts de nosaltres mirem de propiciar altres vies d´actuació, que poguin donar solució i també satisfacció a les aspiracions del nacionalisme catalá, en principi, només demanem llibertat per poder votar, de manera que tot el poble pogui decidir quin ha de ser el futur del nostre país.

Al Sant Pare, convindria que se li donés informació de tot lo que ha passat a les Illes Balears, on un activista defensor de l´ensenyament de la llengua catalana, endegués una vaga de fam, que la portat al llindar de poser en seriós perill la seva salut.

Fins al moment present, no he assistit a cap manifestació de les que s´han fet fins ara per recolzar el procés soberanista, i això s´ha donat perque com que acostumo a filar molt prim, totes aquestes coses les agafo amb pinces, quan veus tanta gent junta al carrer, el que fa por es pensar que podria passar si algún grup de violents aprofitesssin la circumstància, per provocar una situació que posés en entredit el caire pacific que tenim els catalans per assolir les nostres aspiracions.

Abans deia que no he anat a cap manifestació tot i que sento un profuns respecte per tot el moviment soberanista, per la gent que l´impulsa, i per tota la gent que si ba ja no hi es, en altres moments ha lluitat per defensar aquesta causa, el proper Onze de Septembre tinc entés que volen omplir la Gran Via i l´Avinguda Diagonal a partir de la seva confluència amb la plaça de Les Glories, per omplir aquestes dues avingudes, cal que hi vagi molta gent, hem de ser- hi tots, no ens podem quedar a casa, no ens podem permetre fer el ridicul, aquesta vegada a casa hi anirem., espero que tot es desenvolupi amb pau i tranquilitat, no cal agafar res amb pinces però si, filar molt prim.

Josep Mª Carbonell i Vilaró