PARCS INFANTILS

Pocs dies enrere em va arribar una informació, en la que es comunicava l´intenció de l´Ajuntament de Barcelona, en quan a millorar e incrementar les instalacions de parcs infantils, es aquest un aspecte de la ciutat que cada cop te mes usuaris, i per tant es molt d´agrair l´esforç que te previst fer el Govern municipal.

Cada vegada som mes els avis que per una cosa o altre, ens hem de fer carreg dels nets, i francament aquesta es una feina que es fa de gust, i que fins i tot penses que et pertoca fer.-la, a fi i efecte de posar el teu granet de sorra i tenir a canvi la satisfacció de poder reunir al teu voltant una familia com mes nombrosa millor.

Els nets a partir del moment que de bon matí arriben a casa, et toca fer-los jugar, vigilar-los, perque tot jugant facin com menys destrosses millor, i a la vegada procurar que mengin quan han de fer-ho, i que dormin les hores que els pares creuen necesàries, però després de tot lo dit i resumint, jo diria que el problema no es el fet de tenir-los, tot al contrari, el problema, el real problema es trovar la manera de entretenir-los, sobretot en la mesura que es van fent grans.

Els col.legis fan gaire be tres mesos de vacances, al meu entendre son excesives vacances, els pares, la majoria d´ells, no poden gaudir de tants dies de festa, i aquí ja hauriem d´entrar en l´etern problema de com conciliar la vida familiar amb la laboral, els pares tal com estan aquestes coses avui en dia, no poden dedicar als fills tot el temps que ells voldrien.

Durant els nou mesos del curs, una solució que troven els pares per tenir als fills ocupats fora de casa, es la de procurar activitats extra-escolars, esport, música, idiomas, balklet, dança, clases de reforç escolar etc.es aquesta la millor manera d´aprofitar el temps i a la vegada fer coincidir l´horari dels fills amb els dels pares.

Quan arriba l´estiu, es troven solucions amb les sortides de colònies, campus esportius, futbol, basquet etc.però finalmenti fins que els pares no comencen les seves vacances, la millor solució son aquests parcs infantils dels que parlavem, on entre que hi arribes, juguen una bona estona amb la sorra, els engronxadors, els tobogans etc. i després quan tornes cap a casa ja ha passat una bona part del matí, just a temps perque dinin i facin una mica de migdiada.

Per altre banda, els parcs infantils, i per lo que fa respecte a la gent gran que acompanya als infants, han  esdevingut en certa manera un club social, on hi fas o retroves, noves o velles amistats, cosa que també es d´agrair, mentres la canalla fan castells de sorra, tu pots fer petar les teves xerrades amb algún conegut.

He pensat amb aquest tema del parcs infantils, potser, imbuit per un fet que va tenir lloc uns dies enrere, mentres els nens jugaven, es va sentar en un banc, molt aprop d´on jo estava assegut, un senyor de la meva edat, la seva fasomia em va resultar familiar, i automaticament vareig posar en funcionament l´ordenador que porto incorporat dins del meu cervell, perque comencés a fer memoria, na va tardar gaire a encendres la llumeta, aquell altre avi era en Casamada, un  company que jo habia tingut cinquanta anys enrere, quan feiem les milicies universitàries al campament dels Castillejos.

Mi vareig acostar, perdona, el teu nom es Casamada?, si Carbonell soc jo mateix, bastant mes vell però soc jo, aquí em tens a Sant Andreu jugant amb els nets, després de tants anys eren moltes les coses per parlar i recordar, varem començar evocant aquells dos estius de campament, els companys, els comandaments militars, la vida de la milicia, dura, feixuga, però en definitiva curtidora per tots aquells estudiants acostumats a una vida planera i acomodeticia, en guardem un bon record, es veritat Casamada? si noi t´enrecordes d´aquells caps de setmana quan baixavem a Salou per mirar de tirar la canya? es ben cvlar que m´enrecordo i fins i tot recordo que tu eres un fiorça bon pescador, parlant de tirar la canys en va dir, no cal ni sortir d´aquest parc, has vist quines mares venen a jugar amb els nens? saps que et dic Casamada? que he tingut molt de gust de retrovar-me amb tu, però val mes que ho deixem per un altre dia, a la nostre edat ja no ens convé fer correr massa el cap.

Josep Mª Carbonell i Vilaró