CONCILIACIO FAMILIAR-LABORAL

De molts anys enrere la nostre societat ha debatut i s´ha preguntat, perque les dones tenen sous mes baixos, con també s´ha preguntat perque els esta vedada, una promoció profesional que en la majoria de casos tenen ben merescuda, per acabar d´adobar la questió, de quan en quan es donen situacions que no fan res mes que agreujar el conflicte, com les recents declaracions del Sr. Arias Cañete comentant el seu debat amb la Sra. Valenciano, o les d´un pilot de carreres que va menysprear de manera fragant a una companya d´equip, en ocasions es tracta de bromes de mal gust i en altres lla dificultat de traslladar la manera de pensar de gent d´una certa edat al sistema de vida actual.

Es un tema d´interés, perque la conciliacio de la vida familiar amb la laboral, te molt que veure amb un bon funcionament del mercat del treball, i es per aixó que quan trovo algú que en parla o escriu, procuro llegir o escoltar, el diari que jo acostumo a llegir, molt sovint entre en contacte amb persones que dins del seu camp mereixen el qualificatiu de genials o be de savis, doneuel´s-hi el nom que vulgueu, que fan aportacions repeteixo, savies o genials.

La setmana passada un d´aquests savis deia, donar a llum i criar els teus fills es una experiència extraordinària, sense la qual la civilització occidental moriria, el preu que han de pagar les dones a canvi d´aquesta experiència, consisteix en acceptar sous mes baixos i ser eliminades dels carregs de poder, acababa dient que donades les circumpstàncies de la vida actual, cal construir un nou sistema que dongui un tomb a la situació profesional de la dona.

En primer lloc haig de dir, que canviant plantejaments anteriors, penso i aixís ho he escrit en altre ocasió, que als fills no els fa cap mal passar unes quantes hores al dia dins d´una llar d´infants, d´aquesta manera i ja de jovenets es tornen mes sociables, el fet de coneixer gent aliena a la familia, els ajuda a comunicar-se i a treballar o jugar amb els altres nens de la seva edat, de totes maneres aquesta es una decisició que es als pares a qui pertoca prendre-la, perque cada casa es un mon diferent.

Però en la vida familiar no tot s´acaba en decidir quin s´encuida dels fills, també s´ha de fer neteja, s´ha de  cuinar, s´ha de fer funcionar la rentadora i el rentaplats, s´ha de planxar, i aquestes son feines que tant les pot fer un home com una dona, només cal dedicar l´un i l´altre, mitja jornada a la llar i mitja jornada a l´empresa, perdonin que insisteixi un cop mes però cal potenciar el contracte a temps parcial, hi ha qui diu que son contractes en precari, totalment fals, es tracta de treballar mitja jornada cobrant la meitad del sou aixís de facil.

Deixant apart la conciliació familia-feina, anem-nos preparant, perque hem entrat en un mon nou, les noves tecnologies, la informàtica dificulten elñ fet de que hi pogui haber feina per a tothom, la feina ens l´hem de repartir com bons germans, sense sortir del nostre país, es dona el fet de que mentres hi ha persones que no troven feina, altres fan jornades de matí i tarda, i això no es, ni licit ni solidari.

Josep Mª Carbonell i Vilaró