FINAL DE TEMPORADA, NO DE CICLE

Quan en Pep Guardiola es va acomiadar, vareig escriure que feia molt temor que passés tot el que esta passant, em va incomodar que el Pep ens deixés, semblava que amb ell haviem trovat la persona, el nostre Fergusson, un  entrenador per tota la vida i que tingués la confiança del soci tant si es guanyava com si es perdia.

Inspirava temor repeteixo, tornar a escoltar xiulets de protesta, mocadorades demanant la dimisió de l´entrenador o fins i tot del President, pancartes ofensives anvers els jugadors i els tecnics, canvis d´entrenador a mitja temporada, pleits, litigis entre directiva i jugadors, aquest era el Barça que varem viure molts anys.

Si alguna cosa hem d´agrair ara que estem acabant la present temporada, es el fet de que tot això que deia, per el moment no ha tingut lloc, l´aficionat s´ha mostrat respectuós amb els jugadors, com també amb l´entrenador, i potser ha estat aixís perque el soci entent, que a nivell esportiu les coses no s´han fet malament del tot. El Barça segueix tenint els mateixos grans jugadors, hem tingut moments de bon futbol, hem arribat a la final de la copa del rei, que es va perdre de la mateixa manera que s´hagué pogut guanyar, l´Atletic ens va eliminar a quarts de final però no s´ens va passejar com an al Chelsea, estem lluitant fins el darrer moment per guanyar la lliga.

Amb el mundial al tombar la cantonada, els jugadors segueixen defensant els colors de la samarreta sense amagar la cama, lluitant i treballant dins del camp, el soci ho veu d´aquesta manera, i després de tants anys d´exit, de titols, esta demostrant que hem arribat a aquell punt, en el que volem guanyar, sabem ganyar, però també hem aprés a perdre, es d´elogiar el comportament que estan tenint aquest any tant el soci del Barça com els seus jugadors i el seu entrenador.

Dit això, dona l´impresió, de que a nivell directiu i de secretaria tecnica, anem una mica desorientats o desconcertats, ens han passat en cosa de poc temps masses coses, els despatxos no funciones, i aquest mal funcionament ha vegades hi ha el perill de que es traslladi al terreny de joc.

Quan encara es pot guanyar la lliga, quan encara queden il.lusions, quan aquests jugadors que tenen un mundial al devant, i als que encara sel´s demana que no amaguin la cama i que lluitin fins el final, es fa public els contactes amb un altre entrenador, sense que ni la directiva ni els serveis tecnics, s´haginm adressat al soci per assabentar-lo de les seves intencions, i quan per l´altre banda, l´entrenador que encara es el responsable de l´equip, no s´hagi publicament acomiadat, dona una imtage francament lamentable.

Anys enrere, dos grans Presidents com en Josep Lluís Nuñez o en Jan Laporta, per motius ments rellevants es varen veure sotmesos a un vot de censura, no hauriem de tornar a situacions d´aquest estil, però el que si em sembla hi ho dic amb anim constructiu, es que aquest President i aqusta junta s´haurien de veure legitimats i refrendats, convocant unes eleccions que traslladés al soci un programa i una linea d´actuació ben definida.

Aquest final de temporada esta resultant insoportable i no com a consequència ni del soci, ni del entrenador ni dels jugadors, posem- hi remei i el futur será nostre.

Josep mª Carbonell i Vilaró