SOC UN CONSERVADOR

Torno uns quans anys enrere, quan en Miquel Roca va dedicar uns anys de la seva vida política a l´Ajuntament de Barcelona, com cada any en el curs del mes de Gener, al meu barri de Sant Andreu, celebrem la festa dels Tres Tombs, una festa molt maca, que treu a molta gent al carrer, i els politics allá acostumen a estar, a dalt d´un carro, en contacte amb la gent, i tot sigui dit llençant caramels a la canalla.

A part de llençar caramels, en el curs de tot el matí, sempre queda alguna estona pere parlar, i els cinc o sis que erem a dalt del carro, varem començar a parlar de futbol, eren els ultims temps d´en Johan Cruyf com entrenador, en Miquel Roca es mostrava partidari d´un canvi d´entrenador, va ser aquella una temporada en la que no es va guanyar cap titol, en Miquel Roca tot parlant, em va mirar i em va dir, tu per la cara que fas això de canviar d´entrenador no ho deus veure gaire be, li vareig contestar, saps que es lo que passa Roca, soc una persona d´aquelles a les que no els agrada canviar de res, ni d´entrenador, ni de metge, ni d´advocat, ni de gestor, fins el punt li vareig dir, que no m´agrada ni canviar de parella.

Soc un conservador, estem en un moment en el que es parla molt de la conveniència de un canvi d´entrenador, jo, seguint la meva norma no ho veig aixís, només va haver-hi un moment, em sembla que era després de perdre a Valladolid, quan l´endemá vareig llegir la capcelera d´un diari, en la que es deia que havien contactat amb en Tito Vilanova, que l´havien vist totalment recuperat, molt animat, amb moltes ganes de treballar, i a punt per tornar al mon del futbol, si tot això hagués estat cert, per descomptat que el Tito era l´entrenador del Barça, i ara després del seu traspás, ho seguirá sent en el nostre record, però malauradament sembla que aquella capcelera el diari en questió, diguerm que va ser gaire ben contrastada, diguerm-ho aixís, val mes no pensar-hi mes.

Repeteixo, el Tito ja no está amb nosaltres, en Pep te que complir el seu contracte, i si no perque s´embolicaba, per tant el nostre entrenador, al meu entendre hauria de seguir sent el Tata Martino, i que per molts anys, insisteixo, soc un conservador, segons perque també soc un innovador, pero sempre, evitant entrar allá on deia el President, en el terreny de lo desconegut.

En el present moment, uns parlen d´independència, altres parlen d´un estat federal, tot això son procesos, que saps quan començen, però que no saps mai quan acaben ni com s´acaben, estem vivint uns moments en els que molte gent no veu amb bons ulls, endegar aventures incertes, uns moment en els que calen certes dosis de conservadurisme, cal conservar el que ja tenim, el nostre Estat de les Autonomies.

Dit això, soc persona a la que també agrada escoltar i entendre les posicions i puns de vista dels altres, el Presiodent va començar parlant de Concert Economic, però al elaborar la pregunta del dia 9 de Novembre proper es va introduir el cocepte d´Estat dins d´Espanya però amb les estructuras propies d´un Estat, el President suposo,´m´agradaria un dia parlar-ne amb ell, no vol dfeixar al marge altres aspectes tan importants com l´economic, la cultura, la llengua etc. tens tota la raó President.

Escoltant als altres com deiem abans, vull fer menció del que diuen alguns experts en Dret Constitucional tots els acords que s´assoleixin han de quedar reflexats de manera clara i diafana dins de la Constitució, aprobats per una majoria parlamentària, i que noi poguin donar lloc a diferents interpretacions, amb el curs dels anys poden arribar altres dirigents que vegin les coses de manera diferent, en aquest cas, que calgui un altre reforma, aprobada tamb´per una majoria parlamentària.

S´ha de reformar la Constitució, perque no ens hi posem Sr. Rajoi, de totes maneres, tampoc vindrá de treinta dies, deixem passar les eleccions europees, i després d´aquesta comtesa electoral, potser el Sr. Rajoi es trovará mes ben disposat per pensar en Catalunya, Catalunya, un problema espanyol que ja fa temps porta a sota el braç.

Ser conservador no vol dir deixar la feina per fer, i sobretot en temes com el que acabem de parlar, no si val alló de dir "qui un dia passa un any empeny" es una expresió que acostuma a ser certa, peró en aquest cas no aplicable.

Josep mª Carbonell i Vilaró