ELS CARTERISTES

tot sovint, i sempre depenent dels horaris dels partits que tenen lloc al camp del Barça, no em queda altre alternativa que fer us del transport sub-urbá qu dona servei fins a les dotze de la nit, i gaudint d´aquest servei, fixeu-se que dic gaudir, mai mes ben emprada aquesta paraula, escales automàtiques, ascensors, etc, tot a un  preu francament irrisori, i el que no ho veigi aixís que sorti a l´extranger, on el primer dia d´estança ja podrá comprobar la diferència que es dona entre la qualitat i el preu del transport public de Barcelona amb el de la majoria de ciutats europees. també et pots fixar amb certs aspectes amb els que si hauria de posar atenció a fi i efecte de millorar-los.

Fet aquest preambul, fer esment d´una situació realment pintoresca, amb la que ja m´he trovat en diferents ocasions i a la que penso si hauria de sortir al pas, un cop dins del vagó del metro, el conductor del tren, fent us dels serveis de megafonia, fa arribar el seguent avís,-Srs. passatgers prenguin molta cura de les seves pertenences, perque dins del vagons nº 2 i el nº 3 hem detectat la presència de dos equips de carteristes.-

Un cop rebut l´esmentat avís, d´inmediat repares en que tothom i com aquell que no fa res, comproba les cremalleres de les bosses de ma, i els botons de les butxaques, a la vegada que subtilment i de manera dissimulada, es miren de reull al viatger del costat tractant d´esbrinar, qui es el carterista en questió, no em dirant que la situació no mereix ser anomenada de pintoresca.

Si et poses en el lloc de les persones que es poden veure afectades per robatoris d´aquestes característiques, sap molt de greu, no per els objectes valor que et poden prendre, sino perque si es tracta de documentació, targetes de credit, etc, això obliga a dur a terme un grapat de tramits que fins que no queden totalment cumplimentats, fan passar una mala temporada.

Ara faig la gran pregunta, si el personal del transport public coneix als carteristes, perque el servei de seguretat no els barra l´accés als vagons, a mi personalment el que em sap mes greu es l´imatge que tot plegat dona als turistes, son molts els que fan us del metro per anar a veure al Barça, i no només l´imatge, perque els que es poguin trovar amb una circumpstància d´aquestes en un país extranger, es evident que no gaudeixen d´unes bones vacances, francament lamentable

Després pots escoltar comentaris al respecte, perque vols que els agafin si entren per una porta i surten per l´altre, això es seguirá donant mentres la nostre justicia funcioni d´aquesta manera, comprenc que per apoderar-se de la cartera d´un viatger del metro o d´un turista despistat que passeja per les Rambles, no els poden comdenar a cadena perpètua, però el que si es pot fer, facil de fer i a la vegada molt convenient, es tenir-los mitg any de sol a sol, netejant els boscos del Solsones o del Berguedá.

Catalunya es la regió amb mes massa forestal del continent europeu, les raons del perqué es dona aquesta situació donarien lloc a un altre article, però aquesta es la realitat, i en consequència els boscos necessioten estar mes ben cuidats, mes ben netejats, al propietari particular fins al moment, no li resulta rentable invertir diners en la neteja del bosc, i l´Administració tampoc sembla que es vegi en la obligació de fer-ho, aquí es on es presenta el dilema de sempre, el boisc es de un propietari, o es propietat de tothom, penso que tothom hauria de tenir lliurement accés al bosc i l´Administració hauria de sentir-se obligada a mantenir-lo en les degudes condicions.

Avui en dia, tot ias la poca cura que es posa en netejar el bosc, ja s´exporten xifres certament importants de biomassa, hi ha paisos com Italia per exemple, que treuen molt profit de la biomassa per alimentar els sistemas de calefacció, en aquest camp del tractament dels residus del bosc a través de plantes generadores de biomassa si hauria de posar mes atencio que la que hi posem, però els residus del bosc s´han de recollir i transportar fins els centres de recollida i aquí es on pot ser important la feina dels carteristes.

Per altre banda, cada temporada quan arriben l´estiu i les calors, tothom esta amb el neguit dels posibles incendis, que cada any assolen les comarques catalanes, un bon estat de manteniment dels boscos seria una bona manera per apaivagar aquest neguit.

Josep mª Carbonell i Vilaró