AL SANT CRIST DE LEPANTO

Malauradament les meves informacions s´han comfirmat i sembla ser que l´antic edifici dels Jutjats Municipals, que des de els anys setanta operava al barri de la Ribera será enderrocat.

Voldria fer al respecte unes consideracions, propies d´un barceloní que desconeix tot el que te relació amb el mon de la justicia, però que vol saber tot el que passa i perqué passa dins de la seva ciutat. Hom pensava que la gran inversió que ha representat la Ciutat de la Justicia, tenia com a objectiu prioritari, unificar tots els serveis de la judicatura, no s´hagués pogut trovar espai dins d´aquestes noves instal.lacions per ubicar-hi els serveis de l´Audiencia? enlloc de situar-los en un no edifici a construir en el solar del carrer comerç un cop enderrocades les instal.lacions actuals?

esperem que tot plegat tingui un bonm final, que tot el procés d´enderroc i nova edificació es resolgui amb tota la rapidesa que sigui possible, de manera que no ens torni a passar el mateix que varem viure quan es va enderrocar en aquest mateix emplaçament el Palau de Belles Arts, prop de vint anys varen tenir que transcorrer fins que els Jutjats ara tencats varen ser operatius.

Tot aquell enorme solar necessita la futura Audiencia? no es podria habilitar algun espai per activitats que donessin un xic de vida a tot aquest barri avui en dia tan deprimit? Quina mala sort hem tingut en aquest empleçament, primer el Palau de Belles Arts, després els Jutjats, esperem que la futura Audiencia tingui millor sort.

Jo el que recomenaria a tothom que volgui donar una bona empenta en aquest afer, que faci el mateix que feia la Sra. avia del Sr. Lopez Burniol quan baixava del Maresme a Barcelona i que també feia la mev a avia quan es trovava en algún moment de dificultat, fer una visita a la Catedral i resar tres Pares Nostres al Sant Crist de Lepanto. Aquí a Barcelona sempre s´ha sentituna especial devoció per el Sant Crist de Lepanto, a mi a la Catedral mi varen batejar, i no hi habia tornat a entrar mai mes fins que al casar-me i vareig tenir que anar a demanar la fe de baptisme, la meva activitat religiosa sempre sempre la he desenvolupada i aixís segueix sent, dins de l´ambit parroquial.

Fins que un dia la meva avia, aquella avia que desde el seu balcó del carrer Comerç va presenciar l´arribada de la Reina Regent per inaugurar l´exposició del 1.888 i que sempre habia sentit una especial devoció pel San Crist de Lepanto, em va explicar un fet que habia tingut lloc sent ella encara jove, s´habia quedatr viuda amb tres vailets petits i va tenir que posar-se al front del negoci familiar, senmbla ser que aquells eren temps també molt dificils, i un dissabte es va trovar en que no tenia prous centims per pagar els sous dels treballadors, va patir uns moments segons esplicava ella, molt angoixants, que els dirás a tota aqueta gent que viuen d´aquest sou? es preguntava, va trovar la resposta, un quart d´hora després ja es trovava resant, agenollada al devant del Sant Crist de Lepanto. Fet això, va arribar a la botiga i només una estoneta després, varen entrar uns quans camalics del born, i li varen comprar mitja dotzena de carretons d´ñ aquells tan grossos que es feien servir per traginar les caixes de fruita, amb això ja en va tenir pro per poder pagar els sous dels treballadors, un cop mes segons ella, el Sant Crist s´habia posat al seu costat.

Desde aquell dia que em va explicar aquesta historia, sempre que passo pel devant de la Catedral i entro, només per veuire si el San Crist segueix tenit tants devots, efectivament, al seu devant sempre hi veus un grapat de creients resanr, sense cap dubte es la capella mes visitada, amb els Sants de passar el mateix que amb les persones, quan procuren quedar be amb el maxim de gent possible, quan fan costat i ajuden a tothom que es trova amb dificultats, també sempre i com a contrapartida, poden comptar amb la confiança i fidelitat de molts amics.

Jo recomenaria al Conseller de Justicia, amb el que d´antic he tingut una bona relació, persona creient, amb un alt sentit religios, això ho dic, perque ho se, perque el conec, que si pot trovar un moment per fer-ho, entri a la Catedral, i li demani al Sant Crist de Lepanto, que el no edifici de l´Audienciaa construir, tingui un final mes feliç que el que han tingut fins ara, els altres equipament qua han ocupat aquest indret barceloní, els veins de La Ribera ho agrairán.

Josep mª Carbonell i Vilaró