EL CENTRE DEMOCRATIC

Ahir ens va deixar l´Adolfo Suarez, ens va deixar la persona, ens va deixar victima d´una llarga i cruel malaltia, i aquest ha estat un fet que tot i sabent que habia d´arrivar, ha resultat dolorós, però jo avui i a través d´aquest article, voldria recordar que abans de declarar-se la malaltia i fins i tot podria ser que tingués relació una cosa amb l´altre, ens va deixar el politic, un molt bon politic, un gran home d´Estat, i amb ell es va emportar l´enyorat per molts, centre democratic, una opció política a hores d´ara encara absent i que es trova a faltar, sobretot en moments com els que estem vivint.

Recordo que jo, militant en aquella època a Convergència, em vareig mostrar sempre partidari de mantenir una bona entesa política amb la U.C.D. i el C.D.S. d´en Adolfo Suarez, sempre pensant en la falta que feia la consolidació d´una grabn força política de centre.

Ja desapareguda aquella U.C.D., que va facilitar el transcurs pacific i exitós de la transició, el Sr. Suarez ho va tornar a intentar amb el C.D.S., un cop consolidada la democràcia, o si mes no aixís ho semblava, potser aquell conglomerat de pensaments que va guiar la transició, ja habia fet la seva tasca, i potser també ja era el moment d´impulsar una força política clarament de centre, que seguís el projecte ja iniciat amb la U.C.D., aquesta es la idea que penso va animar al Sr. Suarez a impuklsar aquell nou projecte, el C.D.S.

Just en aquells moments, i desde aquí a Catalunya, en miquel Roca, amb el suport del tot convergent, i també s´ha de dir amb la col.laboració i ajut d´altres persones de fora de Catalunya que es varen sumar al projecte, va voler endegar aquell Partit Reformista, aquell Partit també de centre que en principi va despertar amplies expectatives.

Recordo que jo en aquells moments, en el curs de les meves converses informals dins del partit, dic informals perque jo dins de convergència no vareig poder assolir mai una posició desde la que poder influir en la política desenvolupada per l´esmentada força política, però això si, sempre habia procurat fer les meves aportacions, qie en molts casos haig de reconeixer que varen ser escoltades, i en aquest cas que ens ocupa, vareig aconsellar una entesa amb el C.D.S. d´en Suarez, emb en Suarez això pot resultar un gran exit recordo que vareig dir, però sense en Suarez pot acabar en un fracás.

I sense en Suarez, aquest va ser el final, el final del C.D.S., el final del Partit Reformista i fins el moment present, el final d´una bna opció política de centre.

No fa gaire temps, al voltant de certes informacions que apuntaven la possibilitat d´una segona temptativa reformista, li vareig llegir al Sr. Rajoi " Yo soy el centro reformista", Molt be, doncs que si posi d´una vegada, perque les reformes son urgents, aquella Espanya de la transició dels anys setanta, requereix reformes urgents, francament, no se si el Sr. Rajoi es veurá en cor de dur a terme, reformes que tinguin l´abast que varen tenir les endegades per el Sr. Suarez, som-hi Sr. Rajoi, que aquí a Catalunya ja comencem a estar mes que nerviosos, tot i reconeixent que aquest nervis ens els haguessim pogut estalviar, si a la operació reformista en aquells moments, li haguessim sabut donar un caire diferent al que li varem donar.

Josep mª Carbonell i Vilaró