UNA BONA EINA DE TREBALL

Corria l´any 1.996 quan en una reunió de Convergència, li vareig preguntar an en Joaquim Molins en aquells moments cap de grup parlamentari a Madrid, perque no requeria al Govern Popular que fes pùbliques les balances fiscals, eren aquells uns moments de bona entesa entre Convergència i el Partit Popular i vareig pensar que calia aprofitar-ho.

En Joaquín Molins es va mostrar d´acord amb aquest requeriment i va presentar al Parlament una proposta perqué es votés la publicació de les balances, aixís es va fer, el Partit Popularno tenia majoria absoluta, el Partit socialista va votar a favor nostre, i la proposta va guanyar, sembla ser que mes endevant, donat que en el Senat els Populars si que tenien majoria el projecte va quedar encallat, tot plegat, a hores d´ara encara estem aixís, que tants en tenim com en teniem.

He dit lo anterior perque els que em llegeixen, entenguin que tot això de les balances no es una rauxa que de cop i volta ens ha agafat a uns quans, son moltas anys d´insistir i de demanar-ho, perque comprenc que es esencial per una bona administració de l´Estat, disposar d´aquesta eina de treball, perque les balances son només això, una eina de treball de tot punt necesària.

La setmana passada vareig tenir un sobresalt, suposo que varem ser molts als que ens va passar, al llegir que el Sr. Montoro amb la col.laboració de gent experta, habian elaborat un altre sistema substitutiu de les balances, perque aquestes eren al seu entendre, res mes que un focus d´enfrentament entre comunitats, i que amb el nou sistema com va dir posteriorment el Sr. Lafuente impulsor del nou projecte, es demostraria que el criteri de molts catalans quan parlaven de robatoris i expolis era res mes que una mera falacia.

Ja i tornem a ser vareig pensar, i es que a Madrid dona l´impresió que amb tot aixo del procés soberanista català van una mica desorientats, no fa masses dies que el Sr. Rajoi també tenia un pla d´actuació al respecte del tema català, i al final i si mes no de moment a quedat en res, sort que al final tot ha estat una falsa alarma, i jus ahir es va comunicar que es donaria llum verda a la publicació de les balances que tot esperavem tenir.

A partir d´aquí procurem ser pragmatics, tindrem les balances fiscals, les xifres del deficit s´acosten força a las que ja habia avançat la Generalitat, diria que s´aconseguit el que esperavem, ara cal seguir treballant amb les dades obtingudes, amb un objectiu a partir d´ara prioritari, la tassa, la cuota, el cupo, l´aportació, diguem-ho com volguem, que haurá de pagar Catalunya a l´Estat, per tenir el dret de recaptar tots els impostos, a través de la nostre Hisenda Publica de Catalunya.

Posant-me en lloc dels negociadors que representin els interesos catalans, jo recomenaria molta flexibilitat i molta generositat, el procés ja esta endegat, que no sen´s espatlli, no ens vindrá de mil mil.lions d´Euros amunt o avall, pensem que això será un altre Catalunya, lliure, lliure dels lligams que fins ara ens han tingut encorsetats.

Potser molts al llegir-me, quan dic que cal ser generós, i que no cal mirar prim amb els mil mil.liona amunt o avall, pensaran que jo soc d´aquells que fan correr els Euros com els rajolers les rajoles, els puc assegurar que jo no soc d´aquests, aquest parlar meu, es només una manera d´expressar la fe que tinc en la meva terra, en la meva gent, perque aquí es on hi han els millors operaris, els millos emprenedors, els millors cientifics, i fins i tot aquí es on els pagesos saben llaurar la terra mes ben llaurada que enlloc més.

Josep Mª Carbonell i Vilaró