MOLT PER PARLAR I MOLT PER ESCOLTAR

Quan m´assec devant l´ordenador per escriure, en la majoria d´ocasions no se pas `per on haig de començar, els que ens mostrem compromesos amb tot el que passa en el dia a dia de la nostre societat, en tenim tantes de coses per comentar que no cal esmerçar massa temps per incubar un article, de temas per parlar tants com volguis, en tot cas el que si cal es fer-los arribar de manera que els ocasionals lectors, es mostrin interesats per tot el que dius, després ja es cosa seva si es mostren d´acord o no amb tot el que has escrit, jo el que sempre procuro es en primer lloc no mostrar-me mai reiteratiu en excés i sobretot no molestar a dingú.

Darrerament sembla que els comentaris mes frecuents, giren al voltant de l´encaix definitiu de Catalunya amb España, i amb tot el que això comporta, referendum, estat propi, soberania fiscal, etc.. després tot el que te que veure amb la problemàtica laboral que a tots preocupa, perque es evident que si nos ens afecta a nosaltres mateixos, segur que ho notem en el nostre entorn social o familiar.

Després i de quan en quan també cal parlar d´altres aspectes de la nostre societat, que si no de manera tan urgent també han de ser contemplats, perque aquesta vida es un conjunt de coses, totes elles importants, i en moltes ocasions si contribueixes a trovar solució per tot alló que sembla mes superficial, no fas res mes que crear les condicions i millorar l´estat d´anim per donar impuls a tot alló altre que sembla mes trascendent.

He dedicat molts dels meus articles a parlar de política, de la situació laboral etc., peró també he dedicat alguna estoneta a parlar de futbol, per cert que ara ja s´acosta aquell moment de la temporada en el que tots els aficionats vivim els esdeveniments futbolistics de manera mes intensa, cada cop tinc mes clar i fins a cert punt em sap greu, el disgust que li donarem an en Pep Guardiola, pot ser el colofó de la gran temnporada que esta fent el Barça de la ma del Tata Martino, també he parlat en mes d´una ocasió de l´Esglesia Catòlica, i en el present moment amb l´arerivada del Papa Francesc, em sembla que tindrem argument per parlar-ne de manera força continuada.

Alguna vegada ja he recordat, quan jo era un nen, parlo de seixanta anys enrere, quan els preberes es posaven al devant de l´Altar, donant l´esquena als feligresos i mantenint aixís un dialeg amb Deu nostre Senyor, en el que els presents, els creients eren res mes que testimonis presencials de la ceremònia.Anys després, els preberes, segien al devant de l´Altar però ja donant la cara als assistents, el prebere d´aquesta manera s´adressava al feligrés, mirant-se´l i procurant donar mes força a les seves paraules, creant aixís la consciència de que el missatge divi era a ells als qui anava dirigit als assistents.

Darrerament, si mes no a la meva parròquia de Sant Paciá, el Sr. Rector ha baixat els quatre esglaons que condueixen a l´Altar, i es allá on assegut al mateix nivell que estan els oients, fa arribar la seva homilia, les seves oracions, i on es desenvolupa la major part de la Missa dominical, ja fa uns dies que em pregunto sdi aquest apropament als feligresos, aquest posar-se al seu mateix nivell, te quelcom que veure amb el missatge que permanentment ens dona el Papa Francesc, el primer dia que em vingui be miraré de parlar-ne amb el rector.

Tort el que fa i diu el Sant Pare te trascendència, i en molt casos es escoltat i seguit, aquest gest al que he fet referència, hauria de ser un bon exemple per al mon de la política en general aixís com per les seves Institucions, s´ha de baixar al carrer, acostar-se a la gent, viure directament i de primera má tots els seus problemes, cal prendre exemple de la manera que te de fer les coses el Papa Francesc, el senyor Rector de Sant Paciá sembla que ja ho esta fent.

Josep mª Carbonell i Vilaró