TORNANT UNA MICA ENRERE

Em sembla que era en el meu darrer article, on deia que una de les coses que sempre procuro, es no reiterar-me en el contingut dels meus articles, un cop has parlat d´un tema en particular, procurar no parlar-ne altre vegada cada quinze dies perque els receptors de l´article poden caure en la monotonia o l´aburriment, diguem-ho com volguem.

De totes maneras i molt sovint, et troves amb continguts que convé actualitzar-los perque o be les circumstàncies s´han alterat o perque en ocasions t´arriben noves dades que et conviden a tornar a parlar d´un fet en particular.

No fa gaires dies, comentava que habia fet un tomb pel barri de la Ribera i mes concretament pel carrer Comerç, on habia viscut sempre la meva familia paterna, a través d´aquell article vareig donar mostres del meu desencís al trovar-me amb l´edifici dels Jutjats Municipals, sense activitat i fins i tot amb les portes i finestres tapiades per poder aixís barrar el pas als possibles okupes.

Recordava en el meu article, que un cop acabada la guerra civil, en aquell mateix solar s´hi trobava el Palau de Belles Arts, edifici singular d´un gran valor arquitectonic, on va tenir lloc l´acte inaugural de l´exposició de l´any 1.988, la meva avia m´explicaba que desde el seu balcó del carrer Comerç, habia estat testimoni presencial de l´arribada de la Reina Regent per inaugurar aquell event. Era jo encara un nen molt jovenet, el Palau de Belles Arts, sense cap explicació va ser enderrocat, sembla ser que per treure profit del ferro, material basic d´aquella construcció, que en aquells temps escasejava com moltes altres coses.

Fins als anys setanta, en aquell enosrme solar que va quedar, l´unic `paissatge que es podia veure, eren les restes de l´enderrocament, em sembla recordar que a finals dels setanta ja varen ser operatius els Jutjats Municipals dels que ara parlem, acababa jo el meu article, fent pregs, perque els Jutjats no tinguessin el mateix final que el Palau de Belles Arts, però per lo que m´ha arribat sembla ser que els meus pregs no hauran sigut escoltats.

Just la setmana passada, parlant amb un conegut advocat de professió, que s´abia passat moltes hores en aquells jutjats, em va comentar que per lo que ell sabia, l´intenció era que els jutjats seguissin tenint una funcuió en el mon de la judicatura, peró un cop vuit i al fer les revisions de rutina es varen adonar que l´edifici estaba afectat d´aluminosi i no quedava altre alternativa que l´enderrocament.

Resumint, vareig neixer contemplant les restes del Palau de Belles Arts, i semble ser que arribaré a l´ultima etapa de la mava vida, al devant de les restes dels Jutjats Municipals. Em comentava aquell advocat amb el que parlava, que el seu avi, important constructor d´obres, va ser el que va edificar el teatre Olimpia al barri de sant Antoni, aquell loccal on hi havia cantat l´Hipolito Lazaro on hi havia boxejat an Girones l´idol del boxe català, i on fins i tot jo mateix i de jovenet hi habia anat a veure algún espectacle de circ amb els seus pallassos, equilibristes etc.

Be dons l´Olimpia als anys cinquanta també va ser enderrocat, el meu amic advocat un recordava amb molta pena, sembla ser que va ser enderrocat perque també hi havia molt de ferro, siguem-ne conscients, es molt facil enderrocar, la llàstima es que després costa molt tornar a construir, hem estat uns anys que aquí al nostre país, entre tots em construït moltes coses, `però darrerament n´estem enderrocant masses.

Si m´ho permeten, els faré arribar un petit comentari de futbol, sempre que el Barça perd un partit les crítiques sovintegen, ja hi estem acostumats, i aquestes crítiques segons quin es el moment en el que arriben, no son un ajut perqué l´equip aixequi el cap, tot al contrari, ho posen tot encara mes dificil, he llegit i escoltat de tot, comentaris positius i altres de negatius, en el meu cas acostumo a no dir res i espero que vinguin temps millors, però en aquests moments i donat que en el diari i els canals televisius als que jo acostmo a posar atenció, periodistes de referència que mereixen ser escoltats o llegits han fet arribar els seus comentaris, penso que seria fins i tot una falta d´atenció per part meva que jo soci nº 4.300 no donés la meva opinió.

La darrera temporada d´en Guardiola, aquells on si recordo be només es va guanyar la copa del Rei, el comentari mes generalitzat era el de que el Barça ja era un equip previsible, quq tothom ja sabia com si le tenia que jugar, no només en Mourinho, tothom. El Tito penso que ja va mirar de buscar altres alternatives, però va passar el que va passar, feia falta un altre entrenador, hi ens va arribar un home i un nom que pocs coneixiem, va arribar i es va posar a treballar amb els jugadors que tenia a la seva disposició, no va demanar fixatges nous, va posar confiança en el planter que tenia.

Tor i conservant l´emprenta del Barça, ha mirat de buscar altres alternatives en el joc, a fi de que el Barça fos un  equip menys previsible, s´han  fet rotacions, perque aquells jugadors amb els que va començar en Guardiola ja tenen cinc o sis anys mes i les temporades sont molt llargues. El resultat per el moment no ha estat un fracás, tots els titols enc ara estan al nostre abast, no perdem la paciència i sobretot, no li perden la confiança a un bon profesional que en aquest seu primer any esta fent una molt bona feina, procurem entre tots conservar aquest Barça, no ens el deixem enderrocar, fora de Catalunya son molts els que voldrien veure-ho.

Martino, "que bueno que viniste"

Josep Mª Carbonell i Vilaró