LA DERRERE GENERACIO DE CULERS

De la mitja dotzena de nets que tinc la sort de disfrutar, n´hi ha un, l´Albert, al que el seu pare, només neixer ja el va fer soci del Barça, ara en aquest moment esta a punt de complir els cinc anys, i la setmana passada, el dimecres, va voler acompanyar-nos al seu pare i a mi, a veure el partit de champions que el Barça jugava en front del Bayern de Munich.

Tinc l´impresió, que l´Albert en la mesura que es vagi fent gran, será un bon barcelonista, de moment ja em te emparaulat el partit del proper dia 19 de Maig corrent, en el que el Barça probablemenr será proclamat campió de lliga.

Aquesta primera experiència futbolera que va tenir l´Albert, no va ser gens facil, els seus pares, ell, i els seus altres dos germans, perque en son tres, dos nens i una nena, viuen a Sarriá, tot i que no es massa lluny del camp, varem agafar un transport public, però un cop acabat el partit, els autobusos ja no donaven servei i no va quedar mes remei que tornar cap a casa caminant.

Ens varem quedar al camp, fins al final del partit, l´Albert no volia marxar abans d´hora, perque ja estaba assebentat, de que al acabar el partit torna a sonar l´himne del Barça, i ell el va voler cantar un altre vegada abans de deixar el camp, aixís com també volia veure als jugadors, acomiadant-se desde el centre del camp per agrair els crits d´anim de l´afició.

Un cop fora del camp, la pujada fins a Sarria va ser com fer un Via Crucis, la criatura ja tenia son, estaba cansat, el Barça habia perdut, no habia jugat el Messi, peró l´Albert ja preguntava quin seria el proper partit.

En el curs del trajecte de tornada, el meu gendre i jo mateix, varem tenir que fer arribar a l´Albert un grapat de respostes, ja se sap que els nens quan arriben a aquesta edat tot ho volen saber, i tu et troves que no sempre tens resposte per tot.

Avi com es que els partits comencen tan tard?, perque avui es dimecres i si fessin el partit per la tarde, els senyors i les senyores no podrien anar a treballar, i els nens no podrien anar al col.legi.Avi, avui el _Barça ha perdut oi? si noi avui hem perdut, en el futbol passa com en moltes coses de la vida, que n o sempre es pot guanyar. I perque no ha jugat el Messi?, no ho se ben be del cert per pèr lo que sembla li feia mal una cama.

Un altre dia el Messi jugará i el Barça tornara a guanyar, oi avi? segurement, però hi ha vegades que sense el Messi també guanyem i en ocasions tot i jugant el Messi perdem, en un equip de futbol en juguen onze, i tots es important que juguin i que ho facin be.

Avi com es que al entrenador del Barça l´anomenen Tito?, no ho se del cert, però suposo que quan era un nen com tu, els seus papes i els seus germanets l´anomenaven aixís, i aquestes coses ja vegades es fra dificil canviarles.

El Tito va estar malalt oi avi?, si fill però ja es trova be i pot fer la seva feina. i si un dia no la pogues fer, tornaria a venir en Guardiola?, això si que no podrá pas ser, en Guardiola ja ha dit que no tornara mai mes, que el Barça es una cosa que va passar parò que ja no tornará, dons jo si que vull tornar, quin dia tornarem a venir avi? un dia que el partit s´acabi mes aviat, perque tu l´endemá has d´anar al col.legi, i que s´arriba a aquest hora, ja tens son oi que si Albert?

Dit això, el seu pare se´l va tenir que pujar a coll, perque la criatura ja no podia donar ni un pas mes.

Mentres caminavem camí de casa, pensaba amb els horaris del futbol, amb el transport public, amb el Barça, amb el Tito i fins i tot i no se ben be perque, amb en Guardiola, que ja no hi es, en el Bayern sembla que podrá seguir gaudint del paper de guanyador, però compte, perque si perd i això es una cosa que hi ha vegades que passa, no será nomes un  perdedor, per esser un perdedor s´ha de tenir vocació de perdedor, i aquesta vocació ell no la te, ell te vocació de guanyador, i quen aquest sentiment es posa per sobra de tot lo altre, es quan arriba el fracás, un fracá que en aquest cas no seria només profesional sino que invairia lo personal, d´haber seguit en el Barça, un fracassat no ho hauria estat mai tot i no guanyant un campionat.

Dit això no contem en que torni, no cal, tenim el Tito que es el present i el futur, peró tampoc li desitjem que li arribi el fracás. molta sort.

Josep Mª Carbonell i Vilaró