MISSA DOMINICAL

En ocasions els feligresos acostumem a dir, que la Esglesia hauria d´evolucionar, en molts aspectes donar un pas endevant, com passa en la majoria de coses d´aquesta vida.

De totes maneres i tot recordant els meus anys d´infantesa, quan els diumenges assistiem amb els pares a la Missa dominical, penses que molts canvis ja han tingut lloc, i fins i tot jo diria que han estat canvis trascendents, que han millorat i apropat un acte religios en aquest cas l´Eucaristia, a tots els practicants, convidant-los a participar de manera mes activa en la celebració de la cerimonia esglesiàstica.

Quan jo era jovenet, l´assistència a la Missa, això si, era massiva, jo recordo que en ocasions la feina era per poder entrar, però un cop dintre et trovaves, amb un capellá girat d´esquenes als assistents i resant en llatí, el personal que omplia l´Esglesia feia acte de presència prò evidentment no participava de l´acte.

Avui en dia, l´assistència no es la mateixa tot i aue a la Missa de dotze que es a la que jo acostumo a anar, es veu forçá concurreguda, però lo important es que els assistents participen, resant i cantant les oracions i pregàries que el celebrant proposa.

De totes maneres jo seguia notant, a l´hora de resar i cantar, una mica de manca de força, de convicció amb lo que s´estaba fent,potser per falta de mitjants que ajudessin a participar de manera mes decidida.

Darrerament a la meva Parroquia, s´ha instal.lat a un costat de l´altar, una pantalla de considerables dimensions, on seguint la pauta que marca el celebrant i el responsable de l´orgue, si poden veure els continguts de les pregàries i de les cançons, fent aixís mes viable que els assistents les poguin seguir i participar d´aquesta manera mes intensament de l´Eucaristia.

Amb aquesta millora, els assistents notem, per una banda mes assistència, i per altre banda molta mes participació a l´hora de resar i cantar, jo francament una millora com aquesta que acaba d´endegar la Parroquia de Sant Paciá al barri de Sant Andreu, no la he cista enlloc mes, evidentment les Parroquies, al igual que les empreses, les families i fins i tot els pobles, depenen de la feina, de la dedicació, i de la preparació de la gent que hi ha al devant d´elles.

Han passat ja un grapat d´anys, no recordo quants, que aquesta Parroquia de Sant Paciá va restaurar el mosaic de l´Esglesia que en el seu dia habia estat projectat per l´arquitecte Antoni Gaudí, i que en tems de quer4ra habia quedat molt malmés, el dia de la inauguració es va fer una festa amb massiva assitència i que va comptar amb la presència de Monsenyor Narcis Jubany en aquella època Cardenal de Barcelona.

En el curs de la seva homilia, Monsenyor Jubany va mostrar la seva satisfacció per la millora efectuada, i va afegir que aquest fet a ell no li venia de nou, perque segons va dir la Parroquia de Sant Paciá al barri de Sant Andreu, era una Parròquia que sempre habia funcionat molt be, i que això habia estat aixís perque segons el Cardenal, al devant de la Parroquia sempre hi havien hagut bons rectors.

Aquesta tradició sembla que a Sant Paciá segueix, repeteixo lo dit anteriorment, a les Parroquies passa com en tot, s´han de donar, coneixements, dedicació, imaginació i convicció en la necessitat d´anar endevant.

En temps de crisi com el que estem vivint, on molta gent ha trovat en la familia i en l´Esglesia, el suport que moltes vegades no arriba de les Institucions, anima el fet de veure com en un d´aquests pilars basics, l´, Esglesia, encara si poden trovar persones que mostren interés en fer les coses ben fetes.

Gracies i qye segueixi sent aquesta la norma a seguir.

Josep Mª Carbonell i Vilaró