EL FINAL DEL VIATGE

Quan ja s´arriba a una edat on tots comprenem que s´apropa el final del viatge, no penso que sigui recomenable fer un balanç o un anàlisi, com volguin dirli, de tot lo que ha estat la teva vida, perque ja se sap que moltes coses han estat satisfactòries i altres no tant, i aquest es el resultat amb el que es trova la majoria de gent.

De totes maneres i tot i acceptant lo anterior, molts ens trovem amb certs aspectes de la vida, que sense tenir una importància cabdal, sempre  has tingut l´anhel o l´aspiració de veurel´s ben resolts abans d´acabar el viatge, i quan va passant el temps i dingú acerta a resoldrel´s, fins a cert punt et neguiteges, i la meva intenció al escriure aquest article es fer esment d´un parell de fets que a mi personalment m´agradaria veurel´s conduits fins a bon port.

Un cop acabats els estudis vareig començar a treballar al voltant del any l.967 amb 24 anyets carregats d´il.lusions i projectes, a casa, teniem una empresa allo que es diu familiar amb vint, vint i cinc o trenta treballadors com a molt,  i a aquella edat ja em vareig trovar dins de Magistratura del Treball, al devant d´un Jutge i dos advocats, a fi de justificar i resoldre l´acomiadament d´un treballador.

Eren aquells uns moments en els que tota la gent de la meva edat, pensavem que el canvi aviat arribaría, i que situacions com la meva al devant del Jutge a Magistratura, aviat ja no es donarien.

Efectivament no varen tenir que passar masses anys perqué els canvia arribessin, en aquest país nostre li varem donar la volta com a un mitjó, a mes a mes amb una agilitat i eficacia que donaven gust de veure, es van començar a pàgar impostos, les parelles que ho creien convenient es podien divorciar, les dones que es trovaven en la necessitat de fer-ho podien avortar, tothom podia praticar la religió am,b la que millor s´identificava, tot va canviar, tot menys la llegislació laboral, avui en dia passats ja casi be quaranta anys, aquell empresari dels 2o o 25 o 30 treballadors ancara s´ha de sentar a Magistratura.

Quan et troves amb fets com aquest, et fas preguntes, Josep Mª, ets tu l´unic que es dona compte d´aquestes coses? resposta, no, hi ha molta gent que treballa en el mon de l´empresa, o que te Empresa pròpia, o be gent estudiosa del tema laboral, dins de l´Universitat, dons si hi ha tanta gent que coneix el que esta passant, com es que dingu, ni fa res, ni diu res, just en aquest punt es quan arriba la gran resposta, només n´hi ha una, perque a alguna persona o col.letiu de persones influients els convé que aquesta situacio perduri com mes temps millor.

Ja estic aprop dels setanta perque no m´ho deixen veure?

Josep mª Carbonell i Vilaró