EL MEU FUTBOL

En el meu darrer article, parlava d´aspectes de la vida que si be no tenen una importància cabdal, a molts ens agradaria abans de començar aquell darrer viatge, fet que un dia o altre arribará, poder-los veure canviats o si mes no amb una nova orientació que els posés mes d´acord amb els temps que vivim o que preveus que ja estan just només tombar la cantonada.

S´acabat la temporada del futbol, i a partir d´aquest moment, només al agafar el diari de bon matí, ja començarem a estar pendents dels inminents fixatges que els nostres equips miren de fer, per poder afrontar la propera temporada, amb l´aspiració de conquerir com mes exits millor.

De totes maneras i donades les circumstàncies que estem vivint en la actualitat, no se fins a quin punt es recomenable o fins i tot admisible, entrar en una carrera de fixatges que comporten una despesa de mil.lions i mil.lions d´euros, que francament fa una mica de mal als ulls.

Els equips poderosos, encapçalats per el Barça i el Madrid, fins a cert punt es poden permetre una despesa en fixatges, que resulta inebastable per la resta dels equips, i això es reflexa en els resultats de les competicions, per altre banda, l´espectacle que poden oferir aquests equips capdavanters, fa que l´assistència als seus estadis sigui massiva, mentres els camps de la resta d´equips cada cop es veuen mes vuits.

Les televisions, que avui en dia son les que determinen els horaris i led dates dels partits, a l´hora de contractar les transmisions dels partits, ofereixen millors condicions als equips mes importants, perque llogicament son els que atrauen mes audiència, en definitiva tot plegat resulta ser com aquell gat que es mossega la cua.

Al començar parlava d´aquelles coses que desde sempre has sommiat poder veure, l´altre dia parlava d´un aspecte laboral, avui posaré enfasis en l´il.lusió que em faria poder veure, allo que un bon dia va dir aquell entrenador holandés que es deia Van Gaal, no passaran masses anys va dir, perque el Barça jogui una final de champions amb onze jugadors sortits de la pedrera.

Desde l´arribada d´en Johan Cruyf com a entrenador, i fina ara darrerament amb en Pep Guardiola i estic segur que també amb en Tito Vilanova, s´ha fet una molt bona feina de pedrera, i això ens ha portat a poder disposar d´un bon planter de jugadors en el primer equip, tots fets a casa, ja han estat molts els partits que els hem jugat fins i tot amb nou o deu jugadors del planter, aquest es el camí perque tots els equips siguin economicament viables, i perque per altre banda s´estableixi una bona complicitat entre, socis, directius, tecnis i jugadors, una vegada mes tot això em porta a pensar, quina llastima ha estat la asortiad del Pep Guardiola.

Obviament, de la pedrera no semnpre surten Messis, Iniestas, Xavis, o _Bussis, i això vol dir que no semnpre es podrá gaudir del millor espectacle, i que no semnpre es guanyaran titols, i aquest es un fet que a molts dels espectadors que habitualment omplen el Camp Nou dificilment accepten, i els mitjans informatius de l´ambit esportiu tampoc, perque llogicament nec essiten vendre com mes diaris millor.

Els que em coneixen ja saben quina es la meva mentalitat respecte a tot això del futbol, amb el camp de Les Corts, el vell, el de la Travessera ja ni habia mes que prou, es una manera d´entendre el futbol, no se si equivocada o no, però es la meva manera de veure les coses dins del mon d´aquest esport, perque no hariem d´oblidar que el futbol es un esport, en el que ja vegades que es guanya i hi ha ocasions en que s´ha de saber perdre.

Ara es parla de que la directiva te intencionsde fer un camp nou o de remopdelar l´actual instal.lació, abans de prendre decisions seria important penso jo, determinar quina será l´orientació que volem donar al nostre futbol, si es segueixen els meus criteris, al futbol inevitablement cada cop hi anirá menys gent, però aixó es pot compensar en comoditat, els seients son molt estrets, segons quin sigui el tamany del veí que et toca en sort, perque avui en dia amb tot això del seient lliure, no saps mai qui será, la feina es per poder assentar-se, recordo que el Sr Nuñez en els seus temps cada cop que feia alguna millora, aprofitava per posar un parell de butaques mes a cada filera.

Resumint, menys gent, tots de casa, tots del Barça, i fent les coses així, també arribará algun trofeig, alguna copa i seguirem anant com sempre tots plegat a Canaletes per celebrar-ho.

Jo diria que aquestes es el futur del futbol, tinguem-ho ben present.

Josep Mª Carbonell i Vilaró