QUE ESTA PASSANT A CATALUNYA?

He rebut una invitació dels amics de Convergència, a fi d´assistir a una conferència a carreg del Sr. Rull, actual secretari d´organització, aquest em sembla que es el seu carreg, per parlar tal com diu l´encapçalament d´aquest article "Que esta passant a Catalunya?".

Mes que parlar de tot lo que esta passant en l´actualitat, em dona l´mpresió que per poder arribar a conclusions, hauriem de parlar de tot el que ha passat en els darrers trenta i cinc anys de vida democràtica, si m´ho permeten començaré la casa pel terrat, es comprensible que després d´aquest trenta i cinc anys, a hores d´ara encara no tinguem ben resolt el finançament de la nostre comunitat?.

En els moments de la transició, quan es discutien in s´aprobaven, Estatuts, Constitució, etc.en altres paraules,quan es posaven els fonaments d´un nou marc politic, hi varen haber aspectes que llogicament varen quedar, digurm que aparcats, potser perque en aquells moments podien resultar conflictius, encara hi habia en el conjunt de la societat, el temor a donar un pas enrere, i posar aixís en perill lo que per altre banda s´estaba aconseguint.

Per lo que fa respecte al finançament, també hi habia aspectes tecnics que dificultaven cap mena de projecte, aquí a Espanya no sabiem el que era pagar impostos, per tant en bona llògica no es sabia quina seria la capacitat recaptatoria a les diferents comunitats, i en consequència tampoc podiem saber quina evolució tindrien les balances fiscals de cada comunitat, amb altres paraules quina seria la xifra d´impostos recaptats per l´Estat i quin seria el retorn a les comunitats.

Potser quan els vascos varen posar sobre la taula i varen assolir un bon acors de finançament l´encara vigent "concert economic", podia haber estat un bon moment per parlar d´un sistema similar per a Catalunya, però no es va fer, jo i la majoria de gent ignorem les raons.

Mes endevant recordo que en la primera llegislatura del Govern Aznar, el nostre grup parlamentari va demanar al Congrés dels Diputats que es fessin pùbliques les balances fiscals, en aquells moments en el Congrés, el Partit Popular no tenia majoria absoluta i la nostgre proposta va seguir endevant, però al arribar al Senat, on els Populars si tenien majoria absoluta, el projecte va quedar encallat.

En aquells moments, en els que es mantenia una bona relació amb el Partit del Govern, i que en varen portar a donar un bon impuls al autogovern català, es va perdre una bona oportunitat per deixar ben endegat el tema del finançament, evidentment i sobretot que dingú es molesti, era mes important això que no pas el desplagament dels mossos d´escuadra o la policia de trafic, que tothom entengui que això es només una opinió, la meva que no forçosament te que ser la bona, però es per això que escric articles en el meu blog, per fer arribar el meu estat d´opinió.

Encara dins d e la segona llegislatura del Sr. Aznar, Convergència va presentar un nou pla de finançament, va ser un acord, anunciat com el millor que es podia negociar desde Catalunya, però poc temps després ja es va entendre, que tampoc complia ni amb les necessitats ni amb les aspiracions del poble català.

Que esta passant? esta passant que com a resulta de tot lo anterior, no tenim ni un duro al calaix, els index de pobresa segueixen augmentant, l´estat del benestar esta en perill, fins i tot es veuen perillar les pensiuons dels jubilats, i això esta passant en una comunitat de la que diuenes un dels motors d´Europa, al meu entendre la pregunta no es "que esta passant?" sino "perque ha passat tot lo que ha passat?

Tots els Governs que fins ara hem tingut a Madrid, independentment del signe que fossin, les balances fiscals les han mantingut ocultes, potser perque deu fer mal als ulls només mirar-les, si desde el primer moment s´haguessin posat a l´abast de tot l´Estat, l´imatge que tots els espanyols tindrien de Catalunya i dels catalans seria un altre i això hagues estat un ajut per mantenir un bon grau d´armonia i convivència entre tots els espanyols.

Perque Catalunya no habia fet aflorar fins ara la realitat d´aquesta situació? perque mentres les coses han seguit un bon curs, ens hem pogut permetre ser solidaris i fins i tot generosos, però Catalunya ja no pot mes, i ot i procurant mantenir uns nivells de solidaritat que ajudin a mantenir una bona cohesió, aquesta vegada desde Catalunya ja estem dient "prou", aquesta vegada tot això va molt en serio, per favor que tothom s´ho prengui aixís, molt en serio.

Per poder donar llum verda a les aspiracions catalanes, podria ser que s´hagués de fer una reforma Constitucional. arribats en aquest punt caldria el vist i plau del Partit Popular i tamb é del Partit socialista, i sent aixís, la millor opció per poder a la vegada governar el país amb ma ferma podria saer un Govern de Concentració.

Si tot es fes d´aquesta manera podria ser que nolt aviat a Catalunya estaria passant el que tots volem que passi, benestar, seguretat pels mes vells i un bon futur pels joves.

Josep mª Carbonell i Vilaró