CADA COSA AL SEU TEMPS

Em sembla recordar que era la setmana passada quan vareig escoltar unes manifestacions del President d´un dels bancs mes importants de l´Estat, persona amb un gran prestigi personal, en definitiva una persona d´aquelles que quan parla o escriu tots els altres se suposa que el que hem de fer es escoltar i treure profit de tot lo que sen´s esta dient.

Aquest senyor deia que l´Estat espanyol en el present moment, disposa del millor ordenament laboral del mon i que per poc que s´animi l´activitat, ben aviat es començaran a crear llocs de treball.

Jo personalment haig de manifestar que cada vegada em sento mes orgullós de ser espanyol, fa quatre dies que si escoltaves el que es deia en mitjants bancaris i politics, teniem el millor sistema financer del mon, poc després ja hem anat veient com es desenvolupaven els aconteixements.

Ara resulta que tenim el millor ordenament laboral del mon, esperem tots que el senyor que es manifestaba en aquiests termes, no equivoqui el seu diagnostic, perque les persones que estan en la seva posició, quan fan arribar la seva paraula mereixen ser escoltades i treure aixís profit del seu mestratge, de la mateixa manera ells el que no poden fer es equivocar-se, han de ser rigurosos i mesurar molt be tot lo que diuen, perque com deiem abans som molts els que escoltem i respectem les seves paraules.

De sempre, m´he mnostrat persona compromesa amb tot lo referent al nostre mercat del treball, però un cop promulgada l´ultima reforma laboral del Partit Popular i un cop expressat el que jo personalment pensaba d´aquesta reforma, vareig prometre que per el moment ja no tornaria a parlar de la problemàtica laboral i per descomptat que no cauré en el error de fer-ho ara, en tot cas ja arribará el moment en el que a tots plegats no ens quedará mes remei que tornar-ho a fer.

Darrerament, jo com la majoria de gent que fa arribar els seus comentaris politics, hem posat molta atenció a tot lo que respecta a les relacions Catalunya-Espanya, consulta, referendum, Estat propi, soberania etc.Els que m´han seguit, a aquestes hores ja coneixen els meus plantejaments, el meu pensament politic referent a l´encaix entre Catalunya i Espanya, i potser també ja ha arribat l´hora de descansar una mica, tornar a parlar del mateix una vegada darrere de l´altre, en el present moment només condueix a questionar o posar en entredit els punts de vista de les pèrsonas amb responsabilitat de govern dins de l´executiu català, i no es aquesta la meva intenció, no ho ha sigut ni ho serà mai.

En el present moment, aixís de manera mes inmediata, mes que l´ordenament laboral i la posible soberania de Catalunya, lo que em fa una mica d´angunia i fins i tot una mica de por, es trovar-me a mija dotzena de senglars baixant de matinada pel carrer Major de Sarrià.

Diuen que els senglars son besties inofensives, amb les que es pot conviure sense perill, que només baixen a la ciutat a la cerca de menjar, i les recomenacions diuen, que el que ha de fer el veinat es precisament no posar menjar a l´abast d´aquests visitants, perque aixís es la manera de que n o tornin.

Com he dit al començáment, no volkdria trovar-me en la situació de tenir que donar el meu primer bon dia a cap porc senglar, però si un dia m´he hi trovo, millor que vagin ben tips, que no estiguin ni malalts ni ferits.

Els animals ferestecs, tots, si van tips i no estan malalts ni ferits, son inofensius, però donat que quan tel´s troves no pots saber quin es el seu estat, val mes evitar-los.

Catalunya te la massa forestal mes important d´Europa, el que caldria fer es, el nostre bosc, cuidar-lo, netejar-lo, aprofitar en lo posible el potencial de riquesa que ofereixen la seva flora i la seva fauna, i crear aixís d´aquesta manera, les condicions perque els senglars no hagin de deixar el seu medi natural, la montanya i el bosc, evitant aixís d´aquesta manera que els veins de Sarrià que es lleven de bon matí per anar a treballar, o aquells altres que després de la festa arriben a casa de matinada, poguin  tenir algún ensurt.

Josep Mª Carbonell i Vilaró