MUTUALITZAR

En el meu darrer article, ens varem quedar devant l´incertesa, de quin era el significat de la paraula mutualitzar, aplicada dins del contexte economic i financer que ens ocupa en el present moment, i sobretot amb lo que fa referència a l´ingent deute public, al que la majoria de paisos europeus han de fer front en el moment present.

Només introduint la paraula en questió a internet, l´informació ja ens arriba contextualitzada dins del tema de candent actualitat, quin tractament hem de donar al deute public que ens ofega,  condicionant i omplint d´incognites del proxim futur dels nostres pàisos?.

L´informació que ens arriba, diu que la paraula mutualitzar v ol dir, compartir, compartir guanys,compartir perdues, compartir riscos, compartir polìtiques, en definitiva, solidaritat, si pensem en el futur d´Europa, mes solidaritat i menys austeritat.

Això que ha passat aquí a Europa, sap tran greu, que continuament et preguntes el perqué de les raons d´aquest desastre, perque de bon principi les coses es varen fer molt be, es varen establir uns limits permisibles en quan a tassa d´inflació, deficit public, cost del diner, per els paisos economicament i socialment mes enderrerits, amb mes mancances d´estructures, es van establir ajuts, com els fons de cohesió, dels que Espanya va resultar especialment beneficiada, per complir amb les disposicions del tractat de Mastrich, tots els paisos varen fer mans i manigues per poder-se acollir a les disposicions exigides.

Et tornes a preguntar "perque ha passat", hi deu haber algún culpable, paisos, dirigents politics etc.L´informació rebuda també parla de que es pot mutualitzar la "culpa", quin grau de culpa correspon a cada país, quins son els dirigents economics amb mes grau de responsabilitat, sabem d´algún Estat, on els responsables han estat imputats per la seva mala gestió.

Si segueixes ampliant l´informació, els pressagis que tenen molts analistes europeus, gent que certament, mereixen credibilitat, respecte al futur de la moneda única europea, son realment demolidors.Sempre que darrerament he parlat d´aquest tema, m´he deixat portar per els meus criteris personals, però l´anàlisis que he fet de la paraule "mutualitzar", m´ha portat a rebre informació de molta gent, per descomptat mes autoritzada que jo mateix, que el que actualment ja fan, es veure d´analitzar quin pot ser el final i la sortida menys dolorosa per la moneda única, sortida bona, cap ni una, el que si poden ser es mes o menys traumàtiques.

Una de les sortides que es contemplen, i que penso hauriem d´analitzar els catalans, just en aquest moment, en el que molts nacionalistes catalans ja han començat el viatge cap a Itaca, es la Europa de dues velocitats, la del nord que agrupa als paisos mes estables, mes solids i amb menys dependència econòmica dels altres, tots ells girant al voltant d´Alemanya, i la del sud on tindrian cabuda els paisos mes febles i dependents. Diu el comentarista, que dins de l´Europa de mes velocitat i podrien tenir cabuda, Catalunya i el Nord d´Italia, que d´aquesta menera podrien resoldre el seu anhel de separació dels Estats actuals.

Aquesta integració de Catalunya dins de l´Europa de mes velocitat i de manera independemt fora d´Espanya, es comprensible que pogui resultar engrescadora, a mi particularment això dánar caminar agafat d´abraçet amb els alemanys no em fa ni mica de gracia, com tampoc em fa gracia el fet de lligar els nostres destins als d´ells.

Per els que ja han començat la travessa, això de tenir que passar per Berlín pot resultar un viatge llarg i feixuc fins arribar a Itaca.

Josep mª Carbonell i Vilaró