SOLIDARITAT

Un cop ja tenim els resultats electorals, llegim i escoltem opinions de tota mena, uns se senten satisfets, altres se senten decevuts, però els resultats son els que son, i jo diria que reflexen força be el país que tenim, i això es una cosa que a Madrid els convindria observar.

Sense entrar en masses detalls, queda evident, que la força tradicionalment mes representativa del independentisme català ha doblat la seva representació, els indignats que fa quatre dies envoltaven el Parlament i escridasaven als diputats, ja son dintre, han trovat uja força jove, d´esquerres, independentiste, que fará arribar al parlament la veu dels moviments socials del carrer.
També cal posar atenció en el fet de la força mes representativa de l´esquerra que ells diuen de veritat ha vist augmentada la seva representació, cosa totalment normal, al devant de les tensions socials que esta vivint el nostre país.
Tot plegat, jo diria i repeteixo, molt normal, això es Catalunya, que tothom s´han faci carreg.

De totes maneres, espero que un dia o altre el Govern Central i el Govern de la Generalitat, tornaran a parlar del Pacte Fiscal, que potser si, que hauria d´anar precedit d´una consulta popular, el dret a ecidir hauria de ser reconegut, lo que ajudaria a resoldre molts contenciosos que avui en dia queden sora la jurisdicció del Tribunal Constitucional i que potser seria millor que els resolgués la gent del carrer.

Jo, que com ja sabeu en el meu cap no i tinc res mes que el Pacte Fiscal, acabaré parlant una mica d´aquest tema, un tema que conve es mantingui viu a totes les converses, en la mesura que aixís es faci, sentirem parlar d´hisenda propia, sentirem parlar de quines seran les quantitats que s´hauran de pagar a´l´Estat Espanyol a canvi del serveis encara propis de l´Estat, per descomptat que sentirem parlar de temes juridic si constitucionals, però tots aquests aspectes, penso que es recolsen sobre una base tangible, solida, que la mecànica dels profesionals, podrá després de moltes negociacions, resoldre de manera eficient.

A mi personalment, l´aspecte que mes m´ha fet pensar, en referència al Pacte Fiscal, es la manera d´establir la solidaritat que te que haver-hi entre comunitats, tots reconeixem que s´ha de mantenir un principi basic de solidaritat, però com la podem concretar aquesta solidaritat?, quines quantitats, quins limits, quin abast,quin será el punt final de trobada, quines comunitats seran mes o menys receptores d´aquesta solidaritat, i quines seran les que contribuiran i amb quina mesura, tot es molt complicat perque es recolsa en aspectes, eteris, difusos, que fan de mal quantificar.

De totes maneres i tot pensant, trovo tres aspectes, en els que d´una manera clara i evident, es podria recolsar el calcul d´aquesta solidaritat, l´inversió en educació, sanitat i dependència, ha de ser la mateixa per tots els espanyols, a tots els recons de l´Estat ha d´arribar la mateixa contribució per càpita, que asseguri el dret a mantenir de manera igualitaria aquets tres aspectes basis e irrenunciables per qualsevol societat avançada.

Apart de lo esmentat, avui en dia no acerto a veure on pot fer falta mes solidaritat, perque per lo que fa respcte a carreteres, autovies, linees de ferrocarril, atenció ciutadana, serveis municipals, s´ha fet un gran esforç i ja no cal pensar-hi.

Hem de seguir treballant el Pacte Fiscal, jo diria que es una bona idea anar-ho fent, les eleccions ja han passat, no ens encallem.

Josep Mª Carbonell i Vilaró