QUE HEM DE FER?

Darrerament, he escoltat comentaris de persones amb tarannà optimiste, encara en queden i es d´agrair tinguent en compte els temps que es viuen, que recorden altres crisis que ja hem patit en el passat i de les que sempre ens en hem sortit, les crisis dels primers setanta i la dels primers noranta, també varen resultar doloroses, també varem arribar a tasses d´atur del ordre del 25% i ens en varem sortir prou be, fins el punt de que després varem gaudir d´uns anys de molte prosperitat, aquesta vegada diuen aquests optimistes passarà lo mateix, només cal tenir paciència i perseverancia.

Jo, que per naturalesa també ho soc d´optimiste, veig les coses diferent, perque penso que en aquesta crisis que estem vivint en el moment present ja hi han moltes mes coses per perdre, aquelles crisis dels setanta i noranta, no varen ser res mes que una aturada en el nostre camí, i els que hi estem avesats a fer camí, sabem que una aturada fins acert punt ajuda a seguir la ruta amb les forces renovades, en el moment present, el camí ja el teniem practicament fet, i son moltes les coses que ara estem deixant per la vorera que costarà mol tornar a conquerir, sap molt de greu tot lo que ens esta passat. Que hem de fer?

Augmentar els ingresos, la creació de riquesa, no es facil, el marcat interior con consumeix i a la resta d´Europa, els paisos del nostre entorn, es troven en situacio molt semblant, però hi ha altres zones del planeta, on no estan patint cap crisis, molt al contrari estan vivint moments d´expansió, a l´America del Sud, Asia, Africa, hi han molt bones oportunitats de negoci, les exportacions catalanes darrerament ja estan tenint un bon comportament, sont molts els emprenedors que tot això ho entenen aixís, aquest es el camí, consolidem-lo.

En segon lloc el que cal es reduir despeses, que en la mesura que sigui posible no malmetin la qualitat de vida i el benestar social de la ciutadania, una despesa molt important que condiciona els nostres pressupostos es el pagament del subsidi d´atur, he pensat i segueixo pensant, que en la lluita contra l´atur, encara queden coses per fer, posem una mica d´imaginació, aquesta seria una reducció de despesa, agraida a part de necesària.

La segona partida a considerar es el cost financer que estem pagant com a consequència del nostre deute exterior, d´aquest deute ja no es la primera ocasió que esmento la necessitat de que algú, no se qui sera l´afortunat, però algú la posi en algun inospit viarany. de totes maneres aquest deute per cancelar-lo, dingú ens ferà anar al jutjat, lo que no pot ser es que nosaltres hagim de financiar el nostre deute al 6% mentres els alemanys ho estan fent al 1.5 %, es una situació insostenible que ens porta a uns ajusts excessiu del nostre pressupost i a la vegada ens fa perdre competivitat.

Espero que algú altre fará les seves aportacions, i mentrestant el que cal es no perdre la serenitat, perseverar en la nostre capacitat de treballar i de innovar, i tots plegats, personas, families i Estats entendre que hem entrat en un mon diferent.

Josep mª Carbonell i Vilaró