ESPOLIACIO

Si ho tinc ben entés, em sembla que es avui mateix, que el Sr. José mª Aznar, será aquí a Barcelona, presentant la conferen cia que la fundació F.A.E.S. ha convocat, per questionar la raó de ser, del tant anomenat aquí a Catalunya, espoli fiscal.

Jo particularment, sempre m´he mostrat respectuos amb la figura política del Sr. Aznar, també en alguna ocasió m´h permes questionar alguna de les seves decisions, en el seu moment vareig posar molt d´enfasi al retreure els deliris de grandesa, que el varen portar a reunir-se amb el Sr. Bush i el Sr. Blair, per decidir totys tres de manera conjunta l´invasió de l´Irak.

En aquesta ocasió, haig d´estar d´acord amb ell, quan suposo que el que vol exposar, es que aquí a Catalunya, no s´ha donat cap espoli ni tampoc cap robatori, efectivament no son aquesteas les paraules mes adients a l´hora de parlar del tracte fiscal que ha rebut fins ara Catalunya, a través d´aquest article procuraré analitzar perqué en el moment present es demana a l´Estat Espanyol, revisar d´una manera definitiva, el sistema de finançament actual, a fi de donar satisfacció a les justes i equitatives aspiracions del poble català.

No es aquesta la primera ocasió en la que escric alguna cosa al respecte, però ho tornaré a fer, potser perque penso que aquest es el moment mes adient per fer-ho.

En el curs dels quaranta anys de dictadura franquista, només una cosa no estaba permesa, questionar el seu "Movimiento Nacional", per tot lo demés, el país va quedar en mans de l´iniciativa privada, educació, sanitat, Empresa, urbanisme etc., nos es pagaven impostos i auixís d´aquesta manera, el país va anar funcionant en el curs d´aquells quaranta anys.

En algunas comunitats, l´iniciativa privada va donar mostres de mes activitat, i en canvi en altres, les classes dirigents potser no varen ser prou emprenedores, i això va donar com a resultat, que a la mort del dictador, ens trovem una Espanya amb moltes desigualtats, en quan al nivell i qualitat de vida, amb deficits estruturals importants i amb moltes necessitats bàsiques sense resoldre.

Els espanyols varem començar a pagar impostos, i el Govern central sense cap mena d´acord previ, ni de cap negociació amb les comunitats afectades, va iniciar un procés de transferència de capitals, entre unes comunitats, no mes riques, això cal tenir-ho molt clar, però si, que com a consequència de un millor lideratge i del seu propi esforç, es trovaben mes desenvolupades, que altres on l´iniciativa privada, no s´habia mostrat tant emprenedora, i que com a consequència d´això, es trobaven necessitades d´inversió i d´estimuls economics, a fi de reactivar la seva economía i reequilibar aixís la situació de tots els pobles de l´Estat.

Això dit aixís, no ha estat ni cap espoli, ni cap robatori, es un procés que s´habia de seguir, per mantenir una bona cohesió entre les diferents comunitats, el procés es evident que ha donat bon resultat, s´ha fet un gran esforç en millorar les estructures, les comunicacions, els serveis basics, sanitat, educació i atenció a la gent dependent, i avui en dia, ja no es donen, les desigualtats que presentaba el país a la mort del dictador.

Just arribats en aquest punt, Catalunya pensa, que te dret a fer, alló que no es va fer en el curs de la transició dels anys setanta, de tot això, parlar-ne, i reclamar tot lo que prové del seu esforç, de la seva inciativa, de la seva emprenaduria, tot alló que li pertoca, i que s´ha de traduir, en una independència econòmica, que tot i mantenint, uns principis basics e ineludibles de solidaritat, li permeti a través d´una hisenda pròpia, recaptar i distribuir els seus impostos.

No es apropiat parlar d´espolis ni de xantatges economics, el que cal fer, es tornar al començament, posar les coses en el seu lloc i a partir d´aquí seguir treballant colze a colze amb la resta de l´Estat, tinguent present això si desde aquest moment a lló que es diu "todos juntos pero no revueltos".

Josep mª Carbonell i Vilaró